Ignomínia

Resultat d'imatges de ignominia

Il·lustració d’Eulàlia Duran

Article publicat a El Triangle

Risc de reiteració delictiva i perill de fuga, aquests són els arguments pels quals el Tribunal suprem ha denegat, un cop més, la demanda de llibertat a nou dels presos polítics catalans: Carme ForcadellDolors Bassa, Josep RullJordi TurullRaül Romeva, Oriol JunquerasJordi SànchezJordi Cuixart i Joaquim Forn. Dirigents d’entitats cíviques, membre de l’anterior Govern i l’anterior Presidenta del Parlament romandran a la presó perquè no es considera que el patiment familiar sigui una causa per la seva llibertat provisional. Recordar que són en presó preventiva i que porten, alguns d’ells, gairebé un any a la presó aguditza la sensació d’injustícia.

El passat 26 d’abril a l’audiència de Navarra es llegia la sentència contra els cinc violadors dels San Fermins l’any 2016 autoanomenats la manada. Es va resoldre que hi havia hagut abús sexual, abús que reconeixien es va produir des de la superioritat sobre la víctima, i se’ls va absoldre d’agressió sexual. No cal recordar la situació que es va conèixer abastament però el tribunal malgrat ser condemnat a nou anys de presó, resten en llibertat mentre es resolgui el recurs que van interposar. Tot plegat mentre esperen un altre judici per una agressió similar a Pozoblanco, Còrdova.

Iñaki Urdangarín, va aprofitar la seva posició de membre de la família reial per teixir un entramat empresarial corrupte. Va ser condemnat a sis anys de presó, pena que va ser reduïda posteriorment. Malversació, prevaricació i frau no van ser suficients per retirar-li el passaport mentre el van mantenir en llibertat provisional.

Altsasua, Julen Goikoechea, Iñaki Abad, Jon Ander Cob i Aratz Urraizola, 4 joves del municipi són detinguts, acusats d’agressió. El jutge els manté més d’un any en presó preventiva. Malgrat totes les proves que demostren com s’ha construït un relat fals, són condemnats i ingressen a presó.

Recentment, un vídeo oficial del jutjat especialitzat de violència a Madrid recull que el jutge riu i insulta a una víctima de violència, anuncia que li traurà la custòdia de les criatures i , prèviament, li ha retirat l’ordre d’allunyament.

Cinc casos diferents, cinc tractaments diferents, però només són alguns, possiblement els més destacats. La justícia es retrata, el sistema judicial s’esfondra o hauria de fer-ho. Les lleis es fan, en principi, per donar garanties a la convivència en l’exercici dels drets socials, civils i polítics, però la seva aplicació ha de ser imparcials. Les lleis poden interpretar-se en l’administració de justícia però el que no poden és aplicar-se a mida de la ideologia dels i les jutges. I és això el que estem vivint actualment.

La complicitat política fa la resta i la injustícia, parcialitat i l’exercici dels privilegis del poder són al centre. Mentre es desnonen famílies s’han rescatat entitats bancàries que no tornaran els diners i que mantenen buits els pisos que requisen. Mentre hi ha manifestacions pacífiques i es manté a la presó els qui van posar urnes. Mentre assassinen dones i criatures a qui s’ha negat ordres d’allunyament. Mentre a la factura del gas paguem, entre totes i tots, la indemnització d’un projecte innecessari, mal fet i sense executar com el del diposit de gas del projecte Castor. Mentre resten a la presó 74 presos i preses polítiques de diverses posicions i ideologies, bàsicament d’esquerres, a molts dels quals se’ls aplica el règim FIES (Ficheros de Internos de Especial Seguimiento) anomenat per molts «la presó dins la presó» que els obliga, entre altres coses, a passar sols 22 hores dins la cel·la. Són sindicalistes, activistes del 15M, titellaires, dirigents socials, independentistes, anarquistes…Tot passa mentre la justícia s’aplica sense haver fet una transició democràtica real i amb la connivència política.

Perquè ser còmplice és donar suport i amagar les proves. Ser còmplice és retallar en drets, polítiques i recursos. Ser còmplice és construir un relat polític, construir notícies falses sobre situacions polítiques. Ser còmplice és donar subvenció a l’associació que demana presó per la víctima de la Manada. Ser còmplice és preparar una presó sencera per un sol pres privilegiat al que ningú ha vist entrar. Ser còmplice és no detenir aquells que agredeixen periodistes, encara que siguin policies fora de servei. Ser còmplice és acusar de terrorisme l’Adri i la Tamara per aixecar unes barreres a l’autopista. I aquesta complicitat dona ales a aquells que volen una societat submisa, dòcil i humiliada.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de articles, Independentisme, Violència masclista i etiquetada amb , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.