Qui sóc?

D12027-01

Sóc Carme Porta Abad. Nascuda a Barcelona el 1964 (un any de bona collita!). Filla de pares aragonesos. La meva mare era nascuda a Brea de Aragón (Saragossa) i el meu pare a Abiego (Osca). Sóc la primera de quatre germans i tinc una filla i un fill. Ser mare és una de les millors coses que m’han passat, tot i que, com totes, tinc altibaixos en les relacionsmaterno-filials (perquè s’ha de negar?)

Vaig crèixer a L’Hospitalet, al barri de Pubilla Casas, i la meva vida cultural, social i política s’ha desenvolupat bàsicament a Esplugues.

Sóc tècnica en imatge fílmica i he treballat abastament en l’àmbit audiovisual i periodístic. Sóc sòcia fundadora i he exercit de periodista a IDEMTV, una organització sense ànim de lucre, formada per persones provinents de diferents àmbits laborals i professionals que hem unit la nostra experiència i formació per a donar forma audiovisual i informativa a les notícies i esdeveniments que es produeixen en el sector del moviment LGTBI. Sóc membre de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores i del Grup de Periodisme Ramon Barnils.

Sóc directora de la col·lecció Tinta Fèmina de l’Editorial Trabucaire. Sóc coautora dels llibres: Ca la Dona, 20 anys de Feminisme , Dones i literatura: passat, present i futur, Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison,  Politiche familiari europee Convergenze e divergenze (2012), Accions i reinvencions. Cultures lèsbiques a la Catalunya del tombant del segle XX-XXI (2012) i La catifa vermella. Dones en primera línia de la política institucional, del qual també en sóc la coordinadora.  Vaig participar a l’equip de recerca del llibre Vides Contades. Dones del segle XX a Esplugues. Sóc membre del PEN Català. Coordino la tertúlia literària el Pati Blau.

Milito a Esquerra Republicana de Catalunya des del 1995, després del Congrés de Vilafranca, el de la renovació ideològica, em vaig fer càrrec de la Secretaría Nacional de la Dona. Posteriorment vaig ser Vicesecretària General de Polítiques per a la Igualtat d’oportunitats càrrec amb el que coordinava les propostes polítiques de dones i les propostes polítiques socials d’Esquerra.

He estat diputada  al Parlament de Catalunya en la VI i la VII Legislatura (1999-2006), sent la presidenta de la Comissió d’actuacions Exteriors, Cooperació i Solidaritat i portaveu d’Esquerra a la Comissió de Política Social. També vaig pertànyer a la Comissió pels Drets de les Dones i de la Comissió d’estudi sobre Immigració, entre d’altres.

També vaig ser Regidora a l’Ajuntament d’Esplugues entre maig del 2004 i novembre del 2004. Entre el 2006 i el 2011 vaig ser Secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Actualment sóc assessora de la Consellera de Treball, Afers Socials i Famílies en matèria d’Igualtat.

He militat en diverses organitzacions independentistes com ara: CSPC, IPC, MDT i AUP. Vaig ser membre de la CUP d’Esplugues per la qual vaig ser candidata a les municipals.

Durant tots aquests anys de militància independentista he estat molt activa dins del moviment feminista i, actualment, sóc membre de la Xarxa Feminista, de l’Associació Ca la Dona, he format part del Patronat de la Fundació Maria Aurèlia Capmany entre el 1996 i el 2015. Vaig formar part activa del Grup de Lesbianes Feministes .

En el camp de la creació artística, he realitzat les instal·lacions Meret Oppenheim (1997), Sóc (a) terra (1998) i Ensinistrament (1999).

He format part de diverses entitats socio-culturals d’Esplugues: Agrupament Escolta Sant Jordi, Esplai Espurnes, Grup de Nans d’Esplugues, Grup Excursionista GELADE, Grup de gralleres El Sorollot, Grup de Dones d’Esplugues, Grup de dimonis Els Aligots, Geganters d’Esplugues. Col·laboro regularment amb La Independent i El Periódico,  també he col·laborat amb alguns articles a La Directa, Llobregat Digital, l’AVUI, El Punt, El Temps, El Mundo, El Far del Llobregat, el Diari d’Esplugues, la revista Express i 30º setmanari del Baix Llobregat.

He treballat a SJ1, Sant Just Televisió, Ràdio Desvern i la Vall de Verç. He participat en diferents projectes audiovisuals i cinematogràfics.

També he participat amb altres entitats d’Esplugues i de la comarca com ara: Grup de dimonis Unicornis, L’Esborrany grup de recerca folklórica, Grup de grallers Els Cargolins, Geganters de Sant Just, Grup de dones Montserrat Roig de sant Joan Despí, Esplugues Televisió.

Actualment, curso estudis d’Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya, sóc membre del  Centre Excursionista d’Esplugues i de la Xarxa Renda Bàsica. I intento viure amb un mínim de qualitat de vida per a mi i la meva gent, cosa que no és fàcil!



4 comentaris a l'entrada: Qui sóc?

  1. Benvolguda Carme,

    He vist que el teu blog té qualificació de PR4, per Google, él que el fá molt potent a l’hora de fer difussió d’algún article o contingut.

    Et demano que ens inserèixis un link a la teva pàgina d’inici, apuntant a http://www.caixacatalana.cat Amb això ja tindríem quelcom de guanyat per promoure la construcció, 100 anys desprès, d’una Caixa d’Estalvis.

    El tema és molt i molt costerut, però si no ho fem la gent mateixa, de baix cap a dalt, NINGÚ ENS HO FARÀ PER NOSALTRES.

    Mercès doncs, per tot l’ajut que ens poguèssis prestar
    Joan Olivé

    A continuació, un mail circular a administradors de blogs:

    Us voldriem demanar un ajut, des del vostre web per difondre el projecte Caixa Catalana.

    En poques paraules: Tornar a bastir, 100 anys després, la Caixa de Pensions… de baix cap a dalt, enmarcat en el procès cap a la independència, i evidentment, esdevenint una eina de pais, per reindustrialitzar Catalunya.

    El tema es molt ambiciós, però necessari com l’aire que respirem. De fet, de tan ambiciós, esdevé raonablement sencill, tenint en compte l’energia mobilitzada en aquests moments.

    El que us demanem a hores d’ara:

    1) Si poguèssiu posar un link apuntant a http://www.caixacatalana.cat a la columna dreta del vostre web. Aquest ajut ja seria molt important, perquè el vostre web està força ben considerat per Google.

    3) Si poguèssiu posar un article al vostre blog, amb una referència a la necessitat de bastir la Caixa Catalana Cooperativa de Crèdit, amb algún link apuntant a http://www.caixacatalana.cat

    4) Si tinguèssiu la possibilitat de col·laborar amb nosaltres, des de l’àmbit que poguèssis, potser simplement, fent una difusió del nostre projecte a coneguts, polítics, etc.

    Per una banda tenim en els propers mesos una massa d’estalvi “mobilitzat” a punt per posar-lo a treballar per Catalunya, i per l’altra, no cal ni esmentar la necessitat de concedir petits crèdits d’entre 5.000 – 10.000 euros per capitalitzar autònoms, tallers, agricultors, emprenedors, etc. = Caixa Catalana hauria de ser literalment el BANC DE RECONSTRUCCIÓ I REINDUSTRIALITZACIÓ DE CATALUNYA.

    Tenim la base teòrica del professor Joan Ramón Sanchís, de Valencia, qui ha estudiat a fons el tema i proposa de que Caixa Catalana sigui:

    Cooperativa de treball > Aixó vol dir que cada treballador és soci, amb la fórmula 1 treballador = 1 vot
    Cooperativa de segon grau > Altres cooperatives ja existents, especialment les agràries, podrien ser-ne sòcies

    Una primera idea de sortida, plantejaria que el poder de decissió podria estar dividit aproximadament de manera:

    50% del poder a mans dels estalviadors i tenidors de crèdit, participant en una mena de ciber-assemblea permanent
    20% del poder a mans de gremis d’oficis (pastissers, botiguers, etc), a mans de les cooperatives ja existents actualment, com coop57, les agràries, cofraries de pescadors, associacions d’empresaris, etc. també i molt especialment a mans dels col·legis professionals. Per exemple: podriem fer acords amb el col·legi d’aparelladors, per exemple, per fer plans d’implantació d’ascenssors a comunitats, plans d’optimitzaciò energètica al comerç, etc.
    15% del poder a mans dels treballadors > Aquest % seria prou reduït per evitar que els mateixos treballadors “s’apoderèssin” de l’entitat
    15% a mans de la futura Generalitat, de manera que tindríem una estabilitat raonable.

    El punt crucial es aconseguir la LLICÈNCIA BANCÀRIA imprescindible per aixecar la persiana. D’aquest tema ja s’en ocupa un eurodiputat, mirant els requeriments per aconseguir-la DIRECTAMENT DES DE BRUSEL·LES, per tant, ara sembla que no cal passar per Madrid.

    Hi hà una altra opció molt interessant, que seria compartir la llicència amb algún altra banc cooperatiu que ja funcionés actualment a Europa

    Un dels criteris bàsics, en la nostra opinió, seria que Caixa Catalana fos absolutament transparent en les seves despeses, literalment nudista: Tots els sous, lloguers, contractes de manteniment, tot, de dalt a baix public i visible a la web…

    Limitació de sous màxim, i control estricte sobre bonus de rendiment

    Amb aquest criteris, podriem operar segurament amb una escala de comissions de sols un 15 – 25% dels habituals al mercat = Tenim la millor publicitat, via boca-orella.

    Mercès doncs per tot l’ajut que ens poguèssis prestar

    Joan Olivé i Mallafrè
    projecte@caixacatalana.cat
    Telfs: 902 362 066 / 651 686 500
    skype: hemisfera.cat
    http://www.caixacatalana.cat

  2. M’ha agradat el teu blog. Vaig descobrir ahir la Montserrat Abelló, em vaig cruspir el llibre Memòria de tu i de mi. També conec el col·lectiu H20 de Reus. I trobo que podria ser interessant comentaris de poetisses catalanes o reflexionar d’altres temes sobre el feminisme patriarcat i demés. No sempre hem d’anar a Ca la Dona!. Salut i bon any.

  3. Maria Rosa Ribas Poch diu:

    Benvolguda Carme,

    Voldria saber com em puc posar en contacta amb l’editorial Tinta Fèmina per tal de donar a coneixer un treball que he escrit sobre l’evolució de la fecundació humana des de la prehistòria fins avui: els coneixements, creences i rituals al voltant d’ella i la seva relació amb el valor social de la dona en cada època històrica.
    Gràcias per l’atenció.

    Cordialment

    M. Rosa Ribas

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *