177

2925979-immagine-ad-alta-risoluzione-carcere-3d-illustrazione-vecchio-carcere-carcere-cella-con-lattices.jpg

Article publicat a Nació Digital

177 són els anys de presó que demanen a Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Raül Romeva, Quim Forn Josep Rull , Dolors Bassa, Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila. 177 anys és la suma dels anys que els fiscals creuen que es mereixen per posar urnes, per demanar que es posin o per permetre un debat.

Mentre al carrer es produeixen agressions feixistes contra periodistes, persones (sobretot grans) que posen llaços, s’indulten torturadors i corruptes, es condecoren policies que participaren en la dura repressió l’1 d’octubre… mentre tot això, i molt més, passa la democràcia, si és que es podia considerar real, agonitza.

Penes de presó, acusació de rebel·lió i sedició, censura contra periodistes i mitjans. La democràcia va morint i el Regne d’Espanya performatitza el seu poder. Armes a Aràbia Saudita amb un mediador de luxe: el rei, cap d’estat. Amenaces i pallisses sense conseqüències legals per part de partits que han governat l’estat. Impunitat per a qui agredeix, presó per qui vol democràcia.

Oriol Junqueras -a qui es demanen 25 anys de presó i 25 d’inhabilitació i a qui es considera el màxim líder- i Quim Forn – a qui es demanen 17 anys de presó i 17 d’inhabilitació- j aporten un any a la presó. Presó preventiva, diuen, per aquells que han apostat pel diàleg i ho han fet de forma pacífica.http://vitadicoppia.blogosfere.it/post/340100/sesso-orale-in-carcere-con-la-fidanzata-il-giudice-lo-assolve-1

Malgrat les amenaces, malgrat la repressió continuada, malgrat la impunitat ultra, malgrat totel que pretén demostrar que això és un conflicte violent, es manté l’aposta per la no-violència, el diàleg i l’autodeterminació.

Un any de presó ja efectiva, una mica menys per la resta, i 177 anys de petició de pena per aquells que han posat urnes, que han volgut seure a parlar, que han fet grans mobilitzacions ciutadanes pacífiques, que han permès debats al Parlament, que han debatut el què, el com i el quan. I si, cal fer crítica, cal fer autocrítica de tot allò que no estava previst però amb la consciència que fessin el que fessin el resultat hauria estat el mateix per part del Regne d’Espanya.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de articles, Independentisme i etiquetada amb , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.