Invisibles i exposades

Article publicat a Mèdia.cat

La comunicació, tot i que intenti l’objectivitat, té un punt de partida en la mirada professional. Qui informa té una mirada política -entenent política de forma àmplia- que impedeix l’objectivitat total. Des d’una perspectiva de gènere, aquesta mirada sol ser, directament, una translació del pensament patriarcal. Les dones hem estat negades i reinterpretades a partir del cànon patriarcal i el rol social que se’ns ha atorgat ha estat del tot magnificat i hiperrepresentat en els mitjans de comunicació.

Aquesta mirada, en el cas de les dones en situació de violència, o bé de dones que han patit violències sexuals, acaba esdevenint una representació espectacularitzant que les revictimitza. Sovint trobem en aquestes notícies debats que confronten opinions i enfronten vivències, fent que les dones apareguin segons el discurs més clàssic de la misoginia: víctimes passives o bé bruixes meuques. Només aquests models. Continua llegint

Publicat dins de articles, Mitjans de Comunicació, Violència masclista | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari

#FreeElles

Resultat d'imatges de preses politiques

Article publicat a La Independent

Tots els dilluns el col·lectiu On són les dones ens fa un recordatori preocupant: La primera dona. Després d’un any de comptabilitzar la presència de dones en espais d’opinió, aquesta és una altra batalla per la visibilitat: la denúncia de l’anomalia.

Una anomalia dolorosa, especialment en aquells espai on es vulneren els drets més enllà d’aquesta desigualtat. La vulneració de drets humans, civils i polítics que pateixen les preses i presos polítics és una irregularitat democràtica. L’acusació de rebel·lió i sedició per complir el que es proposa en unes eleccions que es guanyen és del tot desmesurada i atempta contra els drets civils i polítics. La repressió de l’estat s’està fent de forma selectiva contra el sobiranisme a Catalunya, contra les persones i organitzacions d’esquerra a Espanya. És un atemptat intern del sistema contra la democràcia. Continua llegint

Publicat dins de articles, feminisme, Independentisme, Mitjans de Comunicació | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Envia un comentari

Entrevista a Ana Lodi

Ana Lodi, reconeguda activista pels drets LGTBI a Brasil.

Article publicat a Xarxanet

L’elecció de Jair Bolsonaro com a president de Brasil ha comportat un important sotrac per a les associacions LGTBI. Bolsonaro va utilitzar durant tota la campanya un discurs clarament racista, lgtbifob i masclista.

Entrevistem a Ana Lucia Lodi, reconeguda activista pels drets LGTBI a Brasil i especialista en Gènere, Sexualitat i Drets Humans. Actualment és vicepresidenta del Consell Municipal de Drets de la Dona de Balneário Camboriú i coordinadora de la Comissió LBTI + del mateix Consell de la Dona i membre del Consell de Drets Humans. D’altra banda, també és presidenta de la Subsecció de l’IBDFAM – Institut Brasiler de Dret de Família – de Balneário Camboriú i ofereix assistència jurídica a persones de la comunitat LGBTI a Brasil amb l’associació Semear Diversidade(Sembrar diversitat) de la que és presidenta. Anteriorment, fou presidenta de la ABRAFH (Associação Brasileira de Familias Homoafetivas).

Brasil és el país d’Amèrica del Sud on s’assassinen més persones LGTBI. L’any 2017 es van registrar 445 casos, amb 179 morts violentes. L’agenda política del país està recollint les demandes del moviment LGTBI?

Malauradament, la veritat és que no. Tots els progressos es donen per via judicial. Els polítics, en bona part volent agradar els religiosos neopentecostals, amb una agenda ultraconservadora, combaten qualsevol intent d’avançar. Des del 2006 hi ha temptatives legislatives que el Congrés Nacional deixa al calaix.

Aquest 2018 s’ha aconseguit una conquesta històrica per a la població LGTBI, com és el casament homoafectiu, a través del Suprem Tribunal Federal que va garantir a travestis i transexuals el dret d’alterar el nom i el registre de sexe que constava a les oficines del Registre Civil. Tot i això, aquestes conquestes mai no són definitives, ja que com a (no) legislació positiva, aquests drets poden ser retirats en qualsevol moment. Especialment ara que acaba de ser elegit un nou president que mai ha negat ser homòfob. Ben al contrari, s’enorgulleix de ser-ho.

Com esteu vivint la comunitat LGTBI l’ascens de Jair Bolsonaro, un president clarament LGTBIfob, cap a la presidència de Brasil?

Amb por, amb molta por. Mai no s’havia repetit tant aquesta paraula. Més enllà de les agressions físiques, existeix el terror psicològic amb frases amenaçadores a les portes dels lavabos públics i fins i tot dins de les universitats i a les xarxes socials. Ja hi ha hagut persones colpejades i amenaçades. Hi ha professors/es que han rebut pressions i que han de vigilar amb el que diuen a les aules per a no ser mal interpretats. No es pot parlar d’història o de sociologia sense ser tractat d”esquerranós gaicista’ i altres coses totalment sense sentit. Entre part de la població ha crescut la creença en un espantall moral anomenat ‘ideologia de gènere’, on es creu que l’educació per a la diversitat tindria com a finalitat no tant ensenyar a nens i nenes i adolescents a respectar totes les persones en les seves orientacions sexuals i identitats de gènere, sinó tornar-les gais, lesbianes, bisexuals o transgènere, encara que la majoria de la població no sàpiga quina és la diferència entre transgènere i cisgènere.

Després de l’elecció, ja com a fet consumat, comença un moviment, encara tímid, que parla de resistència.

Quina és l’estratègia política del moviment LGTBI brasiler en aquest context clarament contrari als drets del col·lectiu?

En aquest primer moment ha estat de divulgació de contactes per denunciar qualsevol tipus d’agressió, suport jurídic, manuals sobre com fer front al feixisme i les precaucions que són necessàries. Han sorgit grups de suport mutu via Whatsapp.

El discurs de Bolsonaro ha calat en les classes populars? Estem parlant d’un relat que lliga les persones LGTBI a les drogues, minoritza les dones, defensa la tortura i la pena de mort… un retrocés evident.

Sens dubte. Les transformacions culturals lligades al reconeixement i a la visibilitat de la emancipació femenina i del moviment LGTBI a l’escenari contemporani han desfermat pors col·lectives. La reacció a l’esfera pública és una cultura basada en la socialització religiosa de les persones, partint de material imprès pels mitjans evangèlics, webs religiosos a Internet i posicionaments oficials que generen una percepció equivocada del que realment és el gènere i la diversitat sexual. Tot això crea discriminació, que recau al col·lectiu LGTBI en forma d’homolesbotransfòbia, perquè inventa un personatge perillós i molt estigmatitzat i produeix un col·lectiu de segona categoria.

Bolsonaro és un defensor a ultrança dels valors de la família tradicional, quina és la situació actual de les famílies homoparentals a Brasil i com veieu aquesta actitud del president electe?

Quina és, en realitat, aquesta família tradicional brasilera? Serien els indis natius? El darrer cens de població va demostrar que més del 50% de les famílies al Brasil no té el format pare, mare i fills. Són mares soles amb fills, àvies que cuiden dels nets, germans grans que amb germans més petits… A l’últim recompte, hi hauria més de seixanta mil famílies homoafectives. Creiem que la xifra deu ser més gran, degut a la vergonya que encara tenen algunes persones de reconèixer la seva situació familiar davant de tercers.

L’actitud i les paraules del pròxim president són amenaçadores. Hi ha criatures que ja pateixen, preguntant si seran retornades als orfenats, si deixen de tenir família. Seran estigmatitzades les criatures que tenen dos pares o dues mares al certificat de naixement? Es prohibirà el matrimoni entre persones del mateix sexe? I la seguretat jurídica dels matrimonis ja existents? Tot això inquieta les famílies. Sense comptar amb el perill imminent que sorgeixi un agressor que es senti avalat pel discurs d’odi del candidat.

Publicat dins de articles, Entrevistes, LGTB, Violència masclista | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Envia un comentari

177

2925979-immagine-ad-alta-risoluzione-carcere-3d-illustrazione-vecchio-carcere-carcere-cella-con-lattices.jpg

Article publicat a Nació Digital

177 són els anys de presó que demanen a Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Raül Romeva, Quim Forn Josep Rull , Dolors Bassa, Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila. 177 anys és la suma dels anys que els fiscals creuen que es mereixen per posar urnes, per demanar que es posin o per permetre un debat.

Mentre al carrer es produeixen agressions feixistes contra periodistes, persones (sobretot grans) que posen llaços, s’indulten torturadors i corruptes, es condecoren policies que participaren en la dura repressió l’1 d’octubre… mentre tot això, i molt més, passa la democràcia, si és que es podia considerar real, agonitza.

Penes de presó, acusació de rebel·lió i sedició, censura contra periodistes i mitjans. La democràcia va morint i el Regne d’Espanya performatitza el seu poder. Armes a Aràbia Saudita amb un mediador de luxe: el rei, cap d’estat. Amenaces i pallisses sense conseqüències legals per part de partits que han governat l’estat. Impunitat per a qui agredeix, presó per qui vol democràcia.

Oriol Junqueras -a qui es demanen 25 anys de presó i 25 d’inhabilitació i a qui es considera el màxim líder- i Quim Forn – a qui es demanen 17 anys de presó i 17 d’inhabilitació- j aporten un any a la presó. Presó preventiva, diuen, per aquells que han apostat pel diàleg i ho han fet de forma pacífica. Continua llegint

Publicat dins de articles, Independentisme | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Envia un comentari

Entrevista a Gloria Careaga

Entrevista publicada a Xarxanet

Entrevistem a Gloria Careaga, una de les figures centrals del moviment LGTBI a Mèxic. Professora a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) des del 1979. Va ser Co-Secretaria General d’ILGA (International Lesbian, Gay, Bisexual, Trans and Intersex Association) de 2008 a 2014. Va rebre la Medalla Omecihuatl del Instituto de la Mujeres del DF. És membre suplent del Consell Assessor d’ONU-Dones d’Amèrica Llatina en qüestions LGBTI.

Ser lesbiana sovint és sinònim d’invisibilitat, com és ser lesbiana visible a Mèxic?

La invisibilitat sembla una característica insalvable per a les lesbianes arreu del món. Fins i tot malgrat la definició personal d’esdevenir figura pública com a lesbiana, no sempre s’aconsegueix la comesa. Recordo quan la primera lesbiana, Pàtria Jiménez, va arribar al Parlament Nacional del nostre país, va tenir moltes entrevistes en els mitjans, i vam registrar que la paraula lesbiana difícilment era esmentada en les notes. Ser visible doncs, esdevé una acció quotidiana conscient que una ha d’assumir. Manifestar sempre que es pugui i no deixar que les persona ho eludeixin. Continua llegint

Publicat dins de articles, Entrevistes | Etiquetat com a , , , , , , , | Comentaris tancats a Entrevista a Gloria Careaga

Urriaren 1a, lau ahotsetara

Foto: Oriol Clavera

Traducció de l’Article publicat a Berria

L’1 d’octubre a quatre veus

Quatre persones que van participar en el referèndum de l’1 d’octubre a Catalunya ens parlen des de diferents perspectives de les seves experiències i analitzen el que ha passat en l’últim any.

Núria Casals va votar l’1 d’octubre al col·legi Jovellanos del barri de Gràcia a Barcelona

Lluís Vallès va estar a l’IES Pau Claris i després de la repressió policial va participar en la defensa d’altres col·legis electorals.

Laura Sanagustín va ser responsable de l’operatiu electoral a Esplugues.

Pere Coll va estar en una mesa electoral a Cornellà del Terri, on va votar el president Puigdemont.

Continua llegint

Publicat dins de articles, Independentisme | Etiquetat com a , , , , , , , , | Comentaris tancats a Urriaren 1a, lau ahotsetara

El patriarcat sota la manta

Article publicat a Nació Digital

Aquests dies s’estan fent públics una sèrie d’àudios que el comissari Villarejo filtra amb una premeditada estratègia de tirar de la manta. En alguna d’aquestes filtracions trobem com persones que defensen la legalitat vigent la incompleixen de forma sistemàtica i, en alguns casos brutal.

Aquest és el cas dels jutges i fiscals en un viatge d’intercanvi a Colòmbia, en el que van flirtejar -potser abraonar, tal com s’explica- i alguna cosa més amb dones menors d’edat. Fiscals i jutges que acusen i sentencien no tenen cap pudor en desminyonar dones menors, mentre les lleis que apliquen i defensen, així com les normes i el dret internacional lluiten contra l’abús i l’explotació de menors. Continua llegint

Publicat dins de articles, feminisme, Violència masclista | Etiquetat com a , , , , , | Comentaris tancats a El patriarcat sota la manta

Roger Torrent: «El repte és la presència equitativa en els òrgans de decisió»

Torrent 1

Foto: Dani Codina

Entrevista publicada a La Independent

Entrevista al President del Parlament: Roger Torrent. El Parlament de Catalunya ha començat el procés per portar a terme un Pla d’Igualtat que permeti arribar a un equilibri real entre dones i homes en els òrgans de decisió de la institució. 

El Pla, impulsat per la Mesa del Parlament a proposta del President, es va posar en marxa el passat 17 de setembre en una jornada internacional de treball sobre la perspectiva de gènere als parlaments i va ser dirigit per Tània Verge, de la UPF i l’Observatori IQ.

Continua llegint

Publicat dins de articles, Entrevistes, Govern de la Generalitat, Independentisme | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Roger Torrent: «El repte és la presència equitativa en els òrgans de decisió»

Un any més, cercant majories

Resultat d'imatges de 11 de setembre 2018

Traducció del reportatge publicat a Berria 

Un any més, cercant majories

Un any després de l’aprovació al Parlament de Catalunya de la Llei de Referèndum, amb la majoria del Govern a la presó o exili, Catalunya es troba a les portes de la mobilització de l’11 de setembre, que marca l’inici del curs polític.

La repressió que s’ha viscut en tots els àmbits socials marca la mobilització i apunta canvis en l’estratègia independentista. Les novetats són moltes i diverses, el passat 11 de setembre el sobiranisme estava il·lusionat, a les portes d’un referèndum. Actualment afronta la diada amb un esperit de resistència i consciència de necessitat de canvis estratègics.

El lema escollit marca una inflexió respecte als últims mesos. «Fem República» en què les mobilitzacions s’han centrat en l’àmbit antirepressiu, demandant la llibertat de presos i preses així com el retorn de les persones exiliades. Si bé això segueix marcant l’estratègia independentista s’apunta la necessitat de recuperar l’ofensiva política.

Continua llegint

Publicat dins de articles, Govern de la Generalitat, Govern del Regne d'Espanya, Independentisme | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Un any més, cercant majories

El dolor contingut a un TT

Resultat d'imatges de #mequeer

Article publicat a Xarxanet

La darrera setmana del passat mes d’agost les xarxes socials han anat plenes de denúncies de situacions de LGTBIfòbia. Hartmut Schrewe és la persona que va arrencar l’exitós #MeQueer a les xarxes. L’escriptor alemany va llençar una primera denúncia “El meu marit és el meu marit, no pas el meu amic”. A partir de la denúncia el hastag va anar popularitzant-se i va ser el periodista madrileny Rubén Serrano que el va popularitzar. El hastag ha estat especialment actiu a Latinoamèrica i el Regne d’Espanya.

La denúncia ha estat àmplia i ha volgut recollir el testimoni de denúncia del #MeToo que va viralitzar l’actriu Alissa Milano , per denunciar les agressions i abusos sexuals a les dones i que va fer públic l’escàndol del productor nordamericà Harvey Weinstein. El nou hastag vol posar sobre la taula les contínues vexacions, insults, assetjaments i escarnis que pateixen les persones del col·lectiu LGTBI.

S’han fet públiques arreu denúncies de microdiscriminacions. Sobre els estereotips, en els quals hi va participar gent de totes les orientacions sexuals i identitats de gènere: “Rebre una lliçó del meu fill d’11 anys: indicar-li que el pantaló esportiu que s’endú a l’emprovador és de noia i contestar-me que això que llegeixo a l’etiqueta és un mer estereotip de gènere.”

Continua llegint

Publicat dins de articles, LGTB, Xarxes | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a El dolor contingut a un TT