Irantzu Varela: “No estem legislant des de la llibertat del cos de les dones”

Entrevista publicada a La Independent

La comunicadora feminista Irantzu Varela va ser a Barcelona el passat mes de novembre per parlar de violència masclista.  Forma part de Faktoria Lila, un espai feminista que es defineix com a “espai feminista autònom, creatiu, llibertari i de carrer”. La Independent va parlar amb ella malgrat la seva agenda atapeïda.

En les darreres setmanes hi ha diferents informes sobre violència masclista que mostren el que ja veiem, l’augment de les agressions.

Diguem que hi ha poc agressors, tot i que a mi em semblen masses, però vivim en una societat en la que es genera un estat d’opinió en el qual això es pot donar i que no passi res, perquè diem que ens escandalitzem però no canviem absolutament res. És a dir, no ens qüestionem, per exemple, que és urgent qüestionar la masculinitat hegemònica, què és «ser un tio» o «ser un home que es vesteix pels peus». La idea que tenim de la sexualitat masculina com un volcà que quan entra en erupció algú l’ha d’apagar perquè sinó els fa mal o ho passen malament. O la pròpia idea de sexualitat que tenim, en diem follar a una cosa que comença amb una erecció i acaba amb una ejaculació masculina i, en algun moment es dóna una penetració. No ens podem escandalitzar de les conseqüències (tampoc ens escandalitzem molt) d’una societat que genera tots els elements per què aquestes conseqüències es donin: presentar-nos les dones com a objectes, fer creure als homes que poden aconseguir tot el que desitgin i sinó ho aconsegueixen amb la seva capacitat de conquesta, gran paraula “conquesta”, ho poden aconseguir o pagant o amb violència. Hem creat una masculinitat que els diu als homes que poden aconseguir tot el que vulguin i que sinó ho aconsegueixen és com un videojoc: tenen dos súper poders, els diners o la violència, un capitalisme heteropatriarcal de manual! L’educació, els mitjans de comunicació, la cultura popular, les converses, l’imaginari col·lectiu és el que permet que passi tot i després les sentències. Tothom contribueix o tots i totes tenim responsabilitats.

Continua llegint

Publicat dins de Entrevistes | Comentaris tancats a Irantzu Varela: “No estem legislant des de la llibertat del cos de les dones”

​Ara ve Nadal

Article publicat a Nació Digital

Avui divendres 21 de desembre comença l’hivern, acaben les classes, molta gent agafa vacances uns dies i fa el seu darrer dia de feina… i el President del govern espanyol ha decidit fer a Barcelona el Consell de Ministres, una manera com una altra de tancar la tardor amb una empatia mínima amb al que està passant a Catalunya i, per tant, una mirada d’estadista com la del bomber-piròman.

Els carrers, aquest matí a Barcelona, eren o buits o molt plens; el tràfic era molt fluid o totalment tallat. La resposta ciutadana ha estat ocupar els carrers per mostrar indignació, una indignació que creix dia a dia i que s’expressa de forma pacífica  malgrat molts el que cerquen, el que relaten i el que volen és que es converteixi en violència i ens divideixi com a societat.

Continua llegint

Publicat dins de articles | Etiquetat com a , , , , , , | Comentaris tancats a ​Ara ve Nadal

El simpatitzant

Resultat d'imatges de el simpatitzant viet thanh nguyen

He llegit El simpatitzant de Viet Thanh Nguyen, un llibre que té com a protagonista un espia que confessa. La perspectiva no és d’un llibre clàssic d’espionatge sinó que posa al centre tot el que passa al voltant de la guerra de Vietnam des de la perspectiva de “doble ment” d’agent doble del protagonista.

El jo protagonista porta constantment a una identificació amb l’autor en algunes experiències, és un jo intens, viscut que fa pensar gairebé en un diari. Hi ha un apart de realitat, una part d’experiències personals i comunitàries i una part de creació que enganxa profundament.

El llibre va rebre el Premi Pulitzer d’obres de ficció l’any 2016. No és estrany, recull importants elements històrics, crítica del paper dels Estats Units en la guerra i en l’acollida de refugiats, crítiques als propis refugiats i governants de Vietnam del sud i crítiques al Vietnam del nord i el seu govern, posterior a la victòria bèl·lica.

És una novel·la plena de dualitats: el doble agent, comunisme i capitalisme, Hanoi i Saigon, el govern i el poble, l’amistat i la disciplina, la societat americana i el seu somni, la teoria i la pràctica… el ying i el yang, la polaritat. Però són dualitats que tendeix a unificar, a convertir en una unitat més enllà del dualisme. El protagonista es defineix en la primera frase “Sóc un espia, un agent secret, un agent dorment, un home amb dues cares” que també reconeix tenir dues ments, que té dos orígens, dos maneres de pensar i actuar.

És una novel·la molt descriptiva, no té un ritme ràpid, combina ritmes diversos. Parla d’espionatge però no és novel·la d’espies. Fa estremir però no és un thriller. Recull un apart important d’història de Vietnam però no és una novel·la històrica. En tot cas és molt recomanable, molt interessant. La podeu trobar a la Biblioteca Pare Miquel d’Esplugues.

Publicat dins de Cultura, lectures | Etiquetat com a , , , , | Comentaris tancats a El simpatitzant

Una visita a Mas d’Enric

Article publicat en euskera a Berria

El sol de tardor dequeia en una tarda humida encara que no freda. El camí ens mostrava coms’amaga una presó molt proper a la ciutat, molt propera a l’enrenou  però totalment absent de la vida i amb unsilenci estrany al voltant. Arribem a Mas d’Enric amb l’hora concedida pervisitar a l’anterior presidenta del Parlament: Carme Forcadell.

Continua llegint

Publicat dins de articles, Independentisme | Etiquetat com a , , , , , , , | Comentaris tancats a Una visita a Mas d’Enric

Kiev acollirà la segona conferència europea de lesbianes

European Lesbian* Conference

Article publicat a Xarxanet

Kiev acollirà la segona Conferència Europea de Lesbianes el proper mes d’abril. L’edició anterior va tenir lloc l’octubre de 2017 a Viena i hi van participar unes 500 dones d’Europa i Àsia. En aquesta primera conferència es va copsar la necessitat de trobada i visibilitat no mixta. Un dels objectius de les trobades és posar en marxa una xarxa de dones i entitats.

L’any 1980 l’International Lesbian Information Service (ILIS) era una organització que tenia com a objectiu fomentar l’organització internacional de lesbianes lligada a ILGA (International Lesbian Gay, Bisexual, Trans i Intersex Association). En una conferència lesbiana, l’any 1981, les organitzacions lesbianes van decidir que l’ILIS es convertís en una organització independent i va ser activa fins al 1998, any en que va dissoldre’s. Continua llegint

Publicat dins de articles, LGTB | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Kiev acollirà la segona conferència europea de lesbianes

Entrevista a Irantzu Varela

Foto de Dani Blanco (Argia)

Entrevista publicada a Directa

Irantzu Varela (Portugalete, 1974) ha passat recentment per Barcelona per parlar de violència masclista. La comunicadora basca s’ha especialitzat en desgranar els diferents aspectes socials, econòmics i polítics entorn de les situacions de violència. Impulsora amb altres activistes de l’espai feminista de Bilbao Faktoria Lila, Varela és coneguda sobretot pels vídeos que penja a la xarxa Youtube, i que s’emeten també com una secció al programa La Tuerka TV, en els quals aborda, amb humor i un estil molt particular, qüestions relacionades amb les desigualtats de gènere. Però les seves activitats en l’àmbit de la comunicació van molt més enllà: és tertuliana habitual en ràdios i televisions de l’àmbit basc, col·laboradora en premsa generalista (Público) i especialitzada (Pikara Magazine) i també ha dirigit el documental Él nunca me pegó, que reporta casos de violència psicològica en l’àmbit de la parella. Continua llegint

Publicat dins de Entrevistes, feminisme | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Entrevista a Irantzu Varela

Blanquejar la violència

Resultat d'imatges de ley y orden

Protagonistes de la sèrie políciaca “Ley y orden. Unidad de víctimas especiales

Article publicat a El Triangle

Tothom té contradiccions, una de les meves és que sóc una afeccionada, gairebé arribant al freakisme, de les sèries policíaques, sèries que han creat un imaginari col·lectiu que ha propiciat canvis socials al meu entendre preocupants.

El context d’aquestes sèries posen al centre l’acció policial. Sempre ha estat una acció violenta, donat que parlem de sèries d’acció, en les que trobem pèrfids delinqüents. Ens ofereixen situacions versemblants però irreals alhora i que apel·len a les baixes passions. També estem parlant de situacions socials que es plantegen més properes a l’exclusió social que a la delinqüència, tot i que , sovint, trobem que el delicte és la fatal conseqüència final. Continua llegint

Publicat dins de Aficions, articles, feminisme, Independentisme, Mitjans de Comunicació, Violència masclista | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Blanquejar la violència

Un tanga de randa negre

Resultat d'imatges de masclisme

Article publicat a Nació Digital i traduït al castellà a Sin Permiso

Era l’any 1989 quan un jutge de l’audiència de Lleida va dictaminar que una dona de 17 anys«havia pogut provocar innocentment» el seu cap, que era acusat d’abusos. La tristament coneguda sentència de la minifaldilla va ser confirmada pel Tribunal Suprem. L’any 2018 quelcom molt semblant ha passat a Irlanda, una víctima de violació portava un tanga negre i per aquest fet el jutge va interpretar el seu consentiment i va absoldre l’acusat d’haver-la violat. Les dones agredides passen a ser jutjades perquè s’interpreta, moralment, el seu abillament.

En la sentència coneguda per «la Manada», un dels jutges va interpretar que la violació eren «actes sexuals es van produir en un ambient de gresca i alegria», com si una dona de 18 anys amb 5 individus que la doblen en volum i edat fos una festa. De nou es jutjava la víctima des d’una visió del tot vexatòria. El mateix tribunal ha condemnat només a 10 mesos i 15 dies de presó i al pagament d’una indemnització de 5.150 euros, a l’home que va intentar estrangular, davant les seves filles de tres i sis anys, la dona de qui estava en procés de divorci. A més ha considerat que era «maltractament ocasional». Continua llegint

Publicat dins de articles, feminisme, Violència masclista | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Un tanga de randa negre

Invisibles i exposades

Article publicat a Mèdia.cat

La comunicació, tot i que intenti l’objectivitat, té un punt de partida en la mirada professional. Qui informa té una mirada política -entenent política de forma àmplia- que impedeix l’objectivitat total. Des d’una perspectiva de gènere, aquesta mirada sol ser, directament, una translació del pensament patriarcal. Les dones hem estat negades i reinterpretades a partir del cànon patriarcal i el rol social que se’ns ha atorgat ha estat del tot magnificat i hiperrepresentat en els mitjans de comunicació.

Aquesta mirada, en el cas de les dones en situació de violència, o bé de dones que han patit violències sexuals, acaba esdevenint una representació espectacularitzant que les revictimitza. Sovint trobem en aquestes notícies debats que confronten opinions i enfronten vivències, fent que les dones apareguin segons el discurs més clàssic de la misoginia: víctimes passives o bé bruixes meuques. Només aquests models. Continua llegint

Publicat dins de articles, Mitjans de Comunicació, Violència masclista | Etiquetat com a , , , , , , | Comentaris tancats a Invisibles i exposades

#FreeElles

Resultat d'imatges de preses politiques

Article publicat a La Independent

Tots els dilluns el col·lectiu On són les dones ens fa un recordatori preocupant: La primera dona. Després d’un any de comptabilitzar la presència de dones en espais d’opinió, aquesta és una altra batalla per la visibilitat: la denúncia de l’anomalia.

Una anomalia dolorosa, especialment en aquells espai on es vulneren els drets més enllà d’aquesta desigualtat. La vulneració de drets humans, civils i polítics que pateixen les preses i presos polítics és una irregularitat democràtica. L’acusació de rebel·lió i sedició per complir el que es proposa en unes eleccions que es guanyen és del tot desmesurada i atempta contra els drets civils i polítics. La repressió de l’estat s’està fent de forma selectiva contra el sobiranisme a Catalunya, contra les persones i organitzacions d’esquerra a Espanya. És un atemptat intern del sistema contra la democràcia. Continua llegint

Publicat dins de articles, feminisme, Independentisme, Mitjans de Comunicació | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Comentaris tancats a #FreeElles