La renda bàsica a l’agenda política

Resultat d'imatges de renda basica

Article signat conjuntament amb Sergi Raventós, publicat en català a Directa i en castellà a Sin Permiso

Un cop passat el llarg i continuat període electoral, assistim a les negociacions dels partits per governar ciutats i pobles. Paral·lelament, a Europa es conforma un parlament que ha frenat, en part, l’ascens de la ultradreta i que té sobre la taula tirar endavant polítiques socials i laborals que garanteixin un futur digne a les gairebé 742 milions de persones que habiten el continent.

La realitat social és crua en molts àmbits. Parlem, per exemple, de la precarietat laboral que es visibilitza amb el recent atropellament a Barcelona d’un ciclista repartidor de 22 anys de l’empresa Glovo la nit abans de les eleccions, una mostra ben dramàtica que els diversos problemes socials no s’esperen als resultats electorals ni ens donen cap treva. Un altre cruel exemple és el desnonament, a través d’una empresa de mercenaris, fa pocs dies al carrer Gayarre de Sants. Són només alguns exemples recents.

Continua llegint

Publicat dins de articles | Etiquetat com a | Comentaris tancats a La renda bàsica a l’agenda política

Educació, comunitat, llibertat

Resultat d'imatges de educació
Il·lustració de Joan Turu

Article publicat a Nació Digital

Arribades les vacances escolars les nostres filles i fills s’enfronten a les activitats d’estiu. Els darrers dies hem sabut de dues expulsions d’activitats d’estiu de dues criatures, una a Salamanca i l’altre a Madrid. L’educació en valors, l’educació en la diversitat, la pedagogia holística se’n va en orris quan saps casos com aquests. Però no deixen de ser exemples extrems, la punta de l’iceberg.

Com eduquem en la diversitat? La sola paraula, que provoca rebuig a alguns, té un espectre molt ampli. Podem parlar de diversitat de gènere, racial, sensorial, funcional, física, sexual, cultural, ètnica, religiosa, social… A les escoles encabim a classe alumnat amb diferents contextos, problemàtiques i intentem adequar l’entorn. Quan surten d’escola moltes d’aquestes criatures porten a terme activitats extraescolars en les quals, de vegades, trobem a faltar una mirada que vagi més enllà de la mateixa activitat. Però també en l’entorn familiar els valors no són els mateixos arreu i allò que es treballa en les aules, en les accions institucionals i de les entitats que participen en la tasca pedagògica – siguin de lleure, ensenyaments reglats o pràctiques esportives- queda aparcat o es fa èmfasi. A tot això podem sumar continguts televisius, la publicitat, les xarxes socials virtuals o els videojocs. Educar no és tasca fàcil, educar des de la pluralitat, sense homogeneïtzar, acceptant les diferències és una tasca audaç i complexa.

Continua llegint

Publicat dins de articles, Educació | Etiquetat com a , , | Comentaris tancats a Educació, comunitat, llibertat

El moviment LGTBI mundial es mobilitza en el 50è aniversari de Stonewall

Imatge relacionada

Article publicat a Xarxanet

El 28 de juny de 1969 van tenir lloc uns aldarulls entre el moviment LGTBI i la policia, arran d’una actuació policial d’identificació i arrestos al bar Stonewall Inn de Nova York. Aquest fets van marcar l’inici de les reivindicacions per l’alliberament LGTBI.

Els fets ocorreguts a Stonewall (Nova York) fa 50 anys van convertir el 28 de junycom el dia per reivindicar l’orgull de les persones LGTBI. Així mateix, des de l’any 2.000 s’ha anat celebrant, també, el WorldPride, un esdeveniment festiu i reivindicatiu que promou l’orgull LGTBI a partir d’activitats diverses, desfilades i festivals… i que es porta a terme cada any en una ciutat diferent arreu del món.

En aquest 50è aniversari de la revolta d’Stonewall, Nova York ha estat la seu del WorldPride, amb celebracions multitudinàries. El passat 30 de juny més de 150.000 persones van participar a la marxa, tot i que en els diferents actes -que ja van començar al mes de març- es creu que hi han participat uns 4 milions de persones. La marxa va acabar amb una festa que va cloure Madonna.

Continua llegint

Publicat dins de articles, LGTBI | Etiquetat com a , , , , | Comentaris tancats a El moviment LGTBI mundial es mobilitza en el 50è aniversari de Stonewall

El mascle virtual

vaga feminista
Foto: Fotomovimiento

Article publicat a Mèdia.cat

L’assetjament a les xarxes és un fet preocupant. El fet de dir en pocs caràcters allò que es pensa i fer-ho de forma virtual -i, en alguns casos, anònima- comporta que molta gent se senti invulnerable per dir el que sigui a d’altres persones. Hi ha trolls, sí, però també hi ha gent que es pensa imbatible per dir coses grosses, molt grosses, en un tuit o una sèrie de tuits. Respostes inadeqüades, insults permanents, crits virtuals…

Moltes dones fan visible a les xarxes aquesta qüestió. Professionals que senten com qualsevol persona els dona lliçons de qualsevol cosa que diguin, opinions sobre el físic, amenaces velades o no tant… Sol ser mansplaining (del qual també es donen lliçons) però no només. Si es formula una queixa, automàticament hi ha respostes titllant la denúncia de victimista. No hi ha treva.

Continua llegint

Publicat dins de articles, Xarxes | Etiquetat com a , , | Comentaris tancats a El mascle virtual

Entrevista a Nadzia Azhgikhina

Nadzia Azhgikhina 1
Foto: Carme Porta

Entrevista publicada a La Independent

“En el periodisme és important la honestedat i les dones no fan propaganda”. Entrevistem la periodista russa Nadezda Azhgikhina, membre de la Unió Russa de Periodistes i vice-presidenta de la Federació Europea de Periodistes.

Ella es presenta així: Em dic Nadzia o Nadezda Azhgikhina. Nadezda significa esperança en rus i aquest és el meu nom complert. Nadzia és la seva forma curta. Sóc una periodista russa. Vaig començar la meva carrera professional molt aviat. El meu primer article fou publicat a el diari nacional quan jo tenia 16 anys i era adolescent. Sóc membre de la Unió Russa de Periodistes des del 1985, quan encara era la Unió de periodistes Soviètics. Sóc membre de la Unió Russa d’ Escriptors. Vaig ser co-fundadora de l’Associació Russa de Dones Periodistes, als inicis del 1990. He estat treballant com a secretària de la Unió Russa de Periodistes i com a suplent i directora durant 15 anys, fins el 2015. Ara només en sóc membre regular. Sóc vice-presidenta de la Federació Europea de Periodistes des del 2013 i enguany serà el meu darrer any allí complint un total de 6 anys en la Federació. Sóc directora de la nova Organització d’Escriptors pels Drets Humans de Moscou, que és part de la Família Internacional homònima. I, evidentment, sóc feminista.

Continua llegint

Publicat dins de Entrevistes, Mitjans de Comunicació | Etiquetat com a , , | Comentaris tancats a Entrevista a Nadzia Azhgikhina

Tesi de juny

Article publicat a Nació Digital

Imatge relacionada
Portada de les Tesis d’Abril

Aquest mes de juny ha començat amb alta temperatura política. El que es preveia, segons enquestes, com una mena de petit tsunami municipal amb la pujada d’Esquerra Republicana de Catalunya està, previsiblement, acabant amb l’esperit de canvi que obria el 15-M.

Els pactes afecten no només a la capital del país sinó a Sabadell, a Tarragona, a la Diputació de Barcelona… i això representa continuïtat. Continuïtat d’un sistema econòmic, social i repressor que surt dels pactes de la Moncloa –si, ara cal recordar-los- perquè van ser la base de l’anomenat règim del 78. Un règim pactat que va consolidar un sistema desigual, els poder fàctics i va segellar l’oblit. Va enterrar la necessària memòria històrica i va ser el primer cordó sanitari a l’independentisme –cal dir que Miquel roca va participar en nom de l’extinta CiU-.

Continua llegint

Publicat dins de articles, Independentisme | Etiquetat com a , , , , | Comentaris tancats a Tesi de juny

Fòbia a la visibilitat

Article publicat a El Triangle

Resultat d'imatges de marielle
Foto: Midia Ninja

L’odi és un sentiment de rebuig, de repulsió, d’aversió a allò que sovint no es coneix, el contrari de l’amor i, també, de la indiferència. L’odi, diuen, és irracional, però també una arma política de primer nivell. Estem assistint a la puixança de forces ultradretanes que basen en l’odi el seu discurs: la misogínia, l’LGTBIfòbia, la catalanofòbia, la xenofòbia, l’aporofòbia, la romanofòbia… no hi ha construcció en positiu, només reacció a la contra, una prèvia a l’exercici de la violència. L’odi com a element central d’idees polítiques que volen aprofitar la ràbia social a les mancances, incitar fòbies en lloc de construir oportunitats i alternatives.

Aquesta construcció social i política s’assenta sobre la negació del dret a ser de l’altre, la negació de la necessària empatia humana que basteix una comunitat amb el desig de compartir per conviure. L’odi divideix, trenca les xarxes, nega el diàleg i s’enquista en una irresoluble forma d’entendre el conflicte que suposa la irrupció del diferent. S’odia, sobretot, allò que posa en qüestió una visió hegemònica que, encara que és falsa, perniciosa a voltes i constrictiva, es presenta com el millor món habitable, protegit per una garantia superior que és l’ordre d’una sexualitat binària, d’una cultura blanca, viril, dominada per l’hegemonia econòmica.

Continua llegint

Publicat dins de articles, LGTBI | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a Fòbia a la visibilitat

Entrevista a Monica Benicio

Foto: Carme Porta

Article publicat a Xarxanet

Mónica Benicio va ser la parella de Marielle Franco fins al dia del seu assassinat. Marielle Franco, sociologa, feminista, activista pels Drets Humans i compromesa amb el moviment afro i LGTBI va ser la cinquena regidora més votada de Rio de Janeiro i la segona dona més votada a tot Brasil, assassinada el 14 de març del 2018. Fa poc més d’un any que Mónica Benicio ha fet seva la lluita per reclamar justícia per aquest assassinat.

Hi ha hagut dos detinguts però l’assassinat de Marielle segueix impune, quina és la resposta de les autoritats?

El dia abans de fer un any de l’assassinat de Marielle els acusats van ser entregats a la policia, però encara no han anat a judici. Són a la presó a l’espera de judici. Hi ha un termini per a fer-ho i inclús podrien respondre en llibertat les acusacions. L’assassinat de Marielle és un crim polític, ella era una regidora democràticament electa. Actualment les investigacions semblen anar més lentes que en la primera fase, és evident que hi ha alguna persona molt poderosa darrera l’assassinat de Marielle, a més aquests assassinats solen quedar impunes, normalment no es troben els culpables. La meva esperança és trobar els culpables, el meu no és un projecte de venjança sinó de justicia enfront a la barbarie, vull que siguin condemnats si efectivament són culpables.

Continua llegint

Publicat dins de Entrevistes | Etiquetat com a , , , , , , | Comentaris tancats a Entrevista a Monica Benicio

La Bonne és de totes

Article publicat a Nació Digital

Un cop començada la campanya electoral és bo fer un recordatori de compromís amb les dones i la cultura.

L’any 1909 Francesca Bonnemaison va fundar la primera biblioteca de dones pública, un any més tard obrí les portes l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. Van ser espais pioners i de referència a Europa. El seu objectiu era acostar la cultura i formació a les dones, especialment les dones de classes populars. «Tota dona val més, quan lletra aprèn» podem llegir a la claraboia de la sala de lectura de la biblioteca. Aquest era un dels seus objectius, la llibertat femenina.

L’any 1922 el grup de dones que liderava Bonnemaison, va construir un edifici per acollir les instal·lacions. Aquest edifici, després de la guerra civil fou donat a la Diputació de Barcelona amb el compromís de continuar l’obra iniciada per l’Institut. Durant uns anys va acollir activitats de la secció femenina i, finalment va acollir l’Institut del Teatre.

Des del 1996 durant la celebració de les jornades “20 anys de feminisme a Catalunya” ja es parlava pels passadissos del futur incert de l’edifici, albirant el trasllat de l’Institut del Teatre a noves instal·lacions el moviment feminista de Barcelona va iniciar la reivindicació de l’espai. 80 entitats de dones van signar un manifest i fer una campanya per recuperar l’espai com a centre de cultura de dones.

Continua llegint

Publicat dins de articles | Etiquetat com a , , , , , | Comentaris tancats a La Bonne és de totes

Entrevista a Montserrat Bassa

Entrevista publicada a Berria

Montserrat Bassa és la germana de l’exconsellera de Treball, famílies i assumptes socials de la Generalitat empresonada des del novembre del 2017, actualment jutjada pel suprem al costat dels altres líders independentistes catalans. És professora i, el 28 d’abril ha estat elegida diputada al Congrés, com a independent, per Esquerra Republicana de Catalunya, sent el cap de llista de la circumscripció de Girona.

Com ha afectat a la teva vida tenir a la teva germana a la presó?

És evident que ha canviat la meva vida al 100%. Des del 2 de novembre del 2017 hi ha un abans i un després perquè quan els van tancar, com tots els familiars, passes per diferents fases. La primera és d’un dol terrible, que gairebé no reacciones, però vaig tenir la sort d’estar en contacte amb gent que em va ajudar molt i gent molt activista i per a mi va ser un abans i un després. Sempre dic la frase «adonar-te que les llàgrimes no et treuen de la presó». A partir de pocs mesos començar al carrer, a estar amb la gent i activisme, activisme, activisme i això m’ha enfortit molt. Per això dic, la vida m’ha canviat molt, jo em dedicava a docència i ara pràcticament la meva vida la dedico a la causa, directament.

Continua llegint

Publicat dins de Entrevistes | Etiquetat com a , , , , , , | Comentaris tancats a Entrevista a Montserrat Bassa