Rastres de la LGTBIfòbia a Brasil

Article publicat a Xarxanet i IdemTV

En 124 estats del món (122 dels quals són membres de Nacions Unides) no existeix cap llei que criminalitzi les relacions sexuals consentides entre persones adultes del mateix sexe. Si bé la lluita per eradicar la LGTBIfòbia al món és llarga i l’evolució molt lenta també cal tenir en compte els avenços i retrocessos segons el color polític dels diferents governs. Ningú hauria de ser castigat, perseguit, agredit o discriminat per la seva orientació sexual o identitat de gènere i, en canvi, trobem seriosos retrocessos, siguin polítics o socials, en molts estats del món.

De fet, en 72 estats del món se segueixen criminalitzant les relacions sexuals consensuades de persones adultes del mateix sexe. Alguns d’aquests estats no tenen lleis que criminalitzin aquestes relacions en privat però es criminalitzen de facto i es deixa actuar impunement  qui agredeix i discrimina les persones LGTBI. Malgrat l’evolució dels darrers anys (86 estats l’any 2008) encara en 9 estats membre de les Nacions Unides s’aplica la pena de morta les persones LGTBI. Pel que fa a la identitat de gènere en un article anterior vam informar sobre la situació actual de forma àmplia.

Brasil és un país que va legalitzar l’homosexualitat el 1831 i l’edat de consentiment és als 14 anys, independentment de l’orientació sexual. També permet l’adopció per part de parelles homosexuals des del 2010; el 2013 va reconèixer el matrimoni igualitari; tot i no tenir legislació antidiscriminatòria  té protecció legislativa a l’orientació sexual en alguns estats (un 78% de la població viu en aquestees jurisdiccions). A inicis del segle XX també va patir etapes fosques que van portar al moviment a la semiclandestinitat i una persecució social i politica durant la dictadura entre el 1964 i el 1984 tot i que va ser especialment dura del 1969 al 1973.

Continua llegint

Publicat dins de articles, LGTB, Violència masclista | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Rastres de la LGTBIfòbia a Brasil

El «Dixan» i la cortina de fum

Article publicat a Nació Digital

Robert de Niro, Dustin Hoffman i Anne Heche van protagonitzar fa uns anys una pel·lícula que portava per títol La cortina de fum, la història d’un emmascarament polític que dóna pas a una guerra. Les cortines de fum en política són molt usuals i, sovint, se sobreposen.

Estem assistint a un espectacle polític sense precedents, on les performances i les cortines de fum s’acumulen, se superposen, competeixen i acaben desconcertant. D’altra banda, es prova la capacitat de resiliència de les classes populars. 12 anys després de les detencions de l’anomenat Comando Dixan –que pretenia justificar la participació en la guerra d’Iraq visibilitzant l’amenaça del gihadisme- s’acusa membres dels CDR de terrorisme i les proves són caricaturesques: un xiulet, un mapa de google, una papereta de votació de l’1-O, unes caretes de Jordi Cuixart, entre altres materials perillosos.

Finalment, el mateix jutge no veu terrorisme ni rebel·lió en la detinguda. Mentre això passava el cap d’Estat del Regne d’Espanya rebia el príncep hereu de l’Aràbia Saudita per tancar la venda de material de guerra. Mentre la repressió de l’Estat cau sobre el moviment independentista a Catalunya i, també, sobre els moviments crítics d’altres pobles del Regne, se’ns omplen portades, notícies i timelines de màsters falsos, doctorats no fets, currículums falsejats. Continua llegint

Publicat dins de articles, Independentisme, Mitjans de Comunicació | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Comentaris tancats a El «Dixan» i la cortina de fum

Els límits de la llibertat d’expressió

Article publicat a Mèdia.cat

Portem dies parlant de com els mitjans inventen, criminalitzen, deshumanitzen. Ara ja hem passat la barrera i parlem directament d’amenaces, befa i actituds que van força més enllà de la manca de respecte.

La llibertat del president Puigdemont a Alemanya va sublevar alguns periodistes. Jiménez Losantos va fer un editorial radiofònic on va afirmar: «A les Balears hi ha uns 200.000 alemanys d’ostatges. A Baviera poden explotar cerveseries», exhibint la seva ràbia. Posteriorment, després de l’atropellament massiu de Munic, un altre mitjà, Alerta Digital, feia el titular «El karma existe».

Quan els mitjans exhibeixen tan impunement la ràbia, quan fan befa i amenacen amb tanta llibertat, mentre criminalitzen qui es mobilitza pacíficament o empresonen aquells que fan cançons contra la monarquia, la llibertat d’expressió està molt en entredit. Continua llegint

Publicat dins de articles, Mitjans de Comunicació, pensament polític | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Els límits de la llibertat d’expressió

Keep calm and carry on

Article publicat a Crític

Sovint hem utilitzat el lema britànic ‘Keep calm and carry on’  [en català: Mantingueu la calma i tireu endavant] del 1939 durant l’anomenat procés independentista. Avançar amb calma però amb fermesa, ha estat la manera de defensar una causa que ha anat incorporant suports. Una causa que en si mateixa és plural, no uneix en un pensament únic sinó que hi ha una finalitat que és origen de nous reptes. El moviment independentista dels anys 80 poc podia imaginar arribar tan lluny i tenir un ressò internacional tan potent com l’actual. La diversitat del moviment ha estat la clau del creixement, una diversitat que posa reptes a l’enfocament de les estratègies i de la construcció de la república.

Les eleccions convocades per l’Estat el passat 21-D han provocat un refermament polític de les propostes independentistes. L’actuació de l’Estat s’ha desenvolupat, de nou, des de la repressió directa i la intervenció de les institucions. Així ho han fet amb la intervenció al Parlament per no deixar investir cap dels candidats proposats. O amb les noves detencions i empresonaments, també, exilis. O també amb un relat que criminalitza un moviment pacífic, solidari i ampli.

‘Keep calm’. La intensitat de les aspiracions del moviment independentista a Catalunya actualment són aspiracions, també, a una societat en pau, sense divisions i més justa. La violència, pensem de forma àmplia i molt majoritària, no ens portarà a la independència. Continua llegint

Publicat dins de articles, Independentisme, pensament polític | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Keep calm and carry on

La presó i els voltors

Article publicat a Nació Digital

Ahir al matí el Congrés dels Diputats debatia sobre la presó permanent revisable, una figura penal que va ser introduïda pel Partit Popular. Enguany, el debat té un to especialment oportunista després de la mort de Gabriel Cruz. La ràbia sobre assassins i assassines de menors o per agressions sexuals greus és a flor de pell de la societat, com s’utilitza ara el debat és força repulsiu a la meva manera d’entendre.

Jo també tinc ràbia, molta, per aquests assassinats, per aquestes agressions però també per les retallades de llibertats i drets que, basant-se en la inseguretat, alguns ens estan immergint. Aprofitar el moment i legislar en calent per endurir aquesta figura penal és un cop més una cortina de fum. Es posen floritures i bones paraules a pràctiques que voregen fora llei.

La proposta ve de la mà del Partit Popular i Ciutadans, qui curiosament no s’han oposat a les demandes que hi ha hagut a cantants o titellaires a qui han criminalitzat sense miraments. Han impulsat una manera d’aplicar la llei per sobre de valors democràtics i humanitaris. Volen imposar una conformació social en el que la convivència estigui contaminada per l’odi i determinista socialment.

Curiosament es basen en un tipus de delictes sobre el que la presó permanent no és una prevenció. Podem parlar de polítiques de prevenció de delictes sexuals, de serveis a l’abast de les víctimes, la sensibilització, això són eines imprescindibles per a prevenir els delictes sexuals i si, també el càstig penal però no deixa de ser preocupant que el càstig penal aplicat al brutal agressor, demostrat clarament en un vídeo, d’una dona a Alacant va ser de dos anys i posteriorment rebaixada pel tribunal a 9 mesos. És a dir, aquells que s’exclamen i demanen enduriment de penes han retallat o donat suport a retallades en serveis i polítiques de prevenció i han assistit a la impunitat dels agressors sense torbar-se.

Curiosament, el govern de M.Rajoy ha concedit, des del 2011, 783 indults, el 54% dels quals tenia un informe contrari o desfavorable a concedir-los per part d’instàncies judicials o la mateixa fiscalia. Entre aquests indults hi ha hagut el del conductor kamikaze que va conduir en contra direcció per l’AP-7; el d’un constructor que va tancar al seu despatx, agredir i amenaçar de mort una arquitecta municipal; i un guàrdia civil condemnat per gravar amb un mòbil una agressió sexual mentre reia de la víctima. No es va concedir, en canvi, l’indult a un jove condemnat per pagar 79,20 euros amb una targeta de crèdit falsa. Tampoc es va indultar una dona condemnada per injúries a una monja a qui acusava d’haver robat criatures durant el franquisme -un indult que sol·licitava SOS Bebés Robados-.

Curiosament, també el Tribunal Suprem va declarar l’any 2015 que “les condemnes s’imposen per ser completes en principi, sigui com anés l’extracció social del condemnat, perquè no hi ha una classe de delinqüents, sinó una delinqüència de classe”, tot denunciant el populisme en el suport social a alguns indults de personatges de rellevància pública. Així les lleis i els indults, és evident, no s’apliquen de la mateixa manera però el populisme polític fa escarafalls quan demanen l’enduriment de mesures de ressò que són considerades pràctiques.

La societat democràtica és, o hauria de ser, construïda d’acord amb els drets i llibertats. És evident que molts delictes han de tenir càstig punitiu però legislar sobre l’eufemisme de presó permanent revisable, que no és altra cosa que pena de presó a perpetuïtat, atempta contra els drets humans. Així ho va manifestar el relator especial de Nacions unides i així ho han reclamat 107 catedràtics i catedràtiques de dret penal de totes les universitats del Regne d’Espanya.

Sortosament el cop ahir es va aturar al Congrés. Potser una sola pregunta acabaria amb mots argument a favor d’aquest enduriment. Ens farà una societat millor el fet de tenir gent a la presó de per vida? El que és segur és que no és una mesura que afecti la comissió de delictes greus i compromet valors i drets que es consideren fonamentals.

Publicat dins de articles, Govern del Regne d'Espanya | Etiquetat com a , , , , , , , | Comentaris tancats a La presó i els voltors

8 de març de 2018: ‘dones lliures en països lliures’

Article que signem més de 50 dones publicat a La Independent

Un dels principis motors d’aquesta vaga és la interseccionalitat, ‘som diverses’, diu el Manifest del 8 de març de 2018.

Les formes d’opressió que ens atravessen com a dones són múltiples. L’encreuament del masclisme amb el racisme, el classisme, el capacitisme i el normalisme o la heteronormativitat, entre d’altres, produeix formes específiques d’opressió que han de ser visibilitzades. El ‘tres voltes rebel’ de Maria Mercè Marçal, una divisa que té ja més de 40 anys, parla justament d’aquesta interseccionalitat, denunciant la combinació de tres opressions: de gènere, de classe i nacional.

Des del feminisme sempre hem defensat la divisa ‘dones lliures en països lliures’. Un país amb desigualtats de gènere no podrà ser mai un país lliure. I en un país sense llibertat o amb la llibertat amenaçada les dones tampoc poden ser lliures. La repressió política, judicial i econòmica imposada per l’Estat espanyol sobre Catalunya arran de l’anhel de bona part del país de decidir el seu futur han suposat un retrocés de drets i llibertats que ens recorda altres èpoques.

Continua llegint

Publicat dins de articles, feminisme, Independentisme | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a 8 de març de 2018: ‘dones lliures en països lliures’

El ‘fake’ com a ofici?

Article publicat a Mèdia.cat

Les xarxes socials han propagat els mems d’una forma paorosa -el que eren bromes, acudits, una expressió d’humor lligada a l’actualitat. Els mems són de tot tipus i la seva expansió és viral, es difonen amb rapidesa i, sovint, al cap d’un temps tornen a moure’s, en una mena de viralitat circular.

La publicitat des del primer moment va veure el potencial dels mems a les xarxes i el mateix concepte de com fer publicitat va anar canviant. Darrere del comportament de la gent hi van les marques, però no només. El comportament social canvia també la forma d’informar.

Fa uns anys Albert Sáez analitzava el paper del periodisme davant l’eclosió de les xarxes socials i el comportament de l’accés a la informació i sentenciava que “el periodisme havia deixat de ser el quart poder”, atès que les xarxes socials passaven a ser font i, alhora, espai comunicatiu en el qual la comunitat compartia ràpidament.

En pocs anys hem vist com això comporta grans espais de manipulació dels fets. Les persones que només s’informen per les xarxes sovint ho fan en comunitats afins i donant per vàlides les dades i opinions que hi circulen. Però, tot i així, a les xarxes hi podem trobar diverses fonts i espais de verificació, per tant els dubtes que es creen amb informacions contraposades fan que s’hagin de comprovar els fets.

Continua llegint

Publicat dins de articles, Mitjans de Comunicació | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a El ‘fake’ com a ofici?

Entrevista a Mireia Mata

Entrevista publicada a La periòdica

Parlem amb la Mireia Mata, empordanesa nascuda a Portbou i resident a Figueres. Treballant pel país des de la funció pública, com a regidora, a les entitats. En aquest moment és la directora general d’Igualtat de la Generalitat de Catalunya. Ajudant a plantar el pilar de igualtat d’oportunitats als fonaments de la República.

Publicat dins de articles, Entrevistes, feminisme | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Entrevista a Mireia Mata

Entrevista a Renato Sabbadini

Entrevista publicada a Xarxanet

Parlem amb qui va ser Director General de la International Lesbian, Gay, Bisexual, Trans & Intersex Association fins fa uns mesos. És, possiblement, una de les persones que més sap de l’estat dels drets LGTBI al món i la seva evolució els darrers anys.

Fa uns mesos vas deixar la direcció de la International Lesbian, Gay, Bisexual, Trans & Intersex Association (ILGA), com valores la teva feina durant tots aquests anys?

Ha estat un gran honor treballar per ILGA durant tots aquests anys i tenir l’oportunitat de conèixer a molts i moltes activistes arreu del món. Crec que vaig aconseguir re-organitzar ILGA sobre una base més professional i més sòlida des d’un punt de vista financer. Tot i que ILGA és l’organització internacional més vella del moviment LGBTI, per diverses raons l’associació tenia un retard en el desenvolupament en les seves estructures, un retard que ara, finalment, ha estat recuperat.

ILGA ha liderat la lluita institucional, des del juliol del 2011 és entitat consultora de Nacions Unides i té la seu a Ginebra amb un equip que fa seguiment institucional. Creus que la lluita LGTBI ha de seguir en aquesta línia?

Hi ha un treball educatiu i cultural que ha de variar l’opinió mundial i un treball de construcció de xarxes amb altres moviments socials i institucions que és fonamental per assegurar que els avenços aconseguits posin arrels fortes a la població en general. Només els canvis de lleis no són suficients per defensar-se contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia.

Continua llegint

Publicat dins de articles, Entrevistes, LGTB | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Entrevista a Renato Sabbadini

El reconeixement legal de gènere al món

Article publicat a Xarxanet i IDEMTV

El passat mes de desembre, ILGA (International Lesbian, Gay, Bisexual, Trans & Intersex Association) va presentar la segona edició de l’ Informe de Mapeig Legal Trans, un recull de normes i procediments de canvi de nom i marcador de gènere en documents d’identitat oficials per a persones trans a nivell mundial.

La presentació, que es va fer en el marc de la setena conferència d’ILGA Àsia a Phnom Penh, Cambodja, aplega i analitza tota la normativa que els diferents països tenen per a possibilitar els canvi de nom i identitat de gènere a les persones trans. El primer informe es va elaborar l’any 2016 i va néixer com a projecte d’investigació del Programa d’Identitat de Gènere i Expressió de Gènere d’ILGA.

L’actual informe recull les dades de 111 països i reconeix que hi hagut avenços respecte el 2016, tot i que destaca la gran quantitat de barreres de tot tipus que les persones trans troben en el seu trànsit pel canvi d’identitat.

Continua llegint

Publicat dins de articles, LGTB | Etiquetat com a , , , , , , , , | Comentaris tancats a El reconeixement legal de gènere al món