Beste makilakada bat opor aurrean / Una nova rebolcada abans de vacances

Resultat d'imatges de euroordre

Article (en euskera) publicat a Berria

A Europa la causa contra els i les líders polítiques catalanes sembla arribar a la seva fi. El jutge instructor que va emetre les diferents euroordres, Pablo Llarena, ha retirat les diferents peticions d’extradició a partir de la notificació del Tribunal de Schleswig-Holstein, en què el Tribunal alemany descartava l’extradició del President per rebel·lió i sedició autoritzant, només, l’extradició per un delicte de malversació de cabals públics.

Llarena ha emès una interlocutòria en què expressa clarament el seu malestar i acusa el tribunal alemany de falta de compromís i un enjudiciament paral·lel sense tenir en compte la informació aportada per la instrucció. El jutge instructor, ha desestimat la possibilitat d’anar a la cort del Tribunal de Justícia de la Unió Europea a Luxemburg, explicitant que el tribunal alemany no ha actuat d’acord amb la decisió marc en matèria de cooperació policial i judicial.

Continua llegint

Publicat dins de articles, Govern de la Generalitat, Independentisme, pensament polític | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , | Envia un comentari

​Corinna i M.

Resultat d'imatges de Corina zu Sayn-Wittgenstein i el rei

Article publicat a Nació Digital

Na Corina zu Sayn-Wittgenstein  és nascuda danesa, de nacionalitat alemanya i ciutadana de Mònaco, a la Costa Blava. És empressària. Té dues criatures i s’ha casat dues vegades.

Na M. viu a Can Vidalet, un barri d’Esplugues, al Baix Llobregat. Té una criatura de 9 anys. És divorciada. Ha treballat a l’ajuntament amb un contracte per persones amb atur de llarga durada. Viu en un pis de lloguer.

Na Corina va ser amant del rei emèrit i ell, diu ara, la va utilitzar de testaferro per ocultar alguns dels seus bens que produïen els seus negocis ocults.

Continua llegint

Publicat dins de articles | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , | Envia un comentari

Creant imaginaris

Resultat d'imatges de cova thailandia

Article publicat a Mèdia.cat

El fenomen de les fake news i les possibilitats futures que tindran han fet que des de les xarxes s’actuï amb certes mesures preventives i restrictives que sovint coincideixen amb les de la censura. Tot i així, la realitat dels mitjans supera la ficció del futur. Si no fos tan trist, seria fins i tot apassionant veure com els mitjans creen imaginari a mida de la ideologia sistèmica i expressen que són tot objectivitat. Diverses notícies de la setmana, de caire molt diferent, ho refermen.

La primera, farem allò del símil futbolístic. El traspàs de Cristiano Ronaldo. Ha estat “la” notícia per a molts mitjans. Alguns tertulians han glosat la figura del que han anomenat “el millor jugador del món” i l’honor que això representava per a l’equip madrileny, sense tenir en compte si aquest títol realment no és molt disputat. Tant és que ho sigui o no, el cas és crear un imaginari potent que la societat prengui com a cert.

Continua llegint

Publicat dins de articles, Mitjans de Comunicació, Violència masclista | Etiquetat com a , , , , , , , , | Envia un comentari

Quan estimar és un perill. Quatre històries de refugiades LGTBI

Resultat d'imatges de refugiats lgtbi

Article publicat a La Jornada

Estimar una persona del mateix sexe pot ser un risc. Als Països Catalans es produeixen de manera quotidiana agressions i discriminacions per raó de l’orientació sexual. Per exemple, a Catalunya es van registrar 132 denúncies per homofòbia entre el 2015 i el 2017. Però, alhora, som un país de refugi per als qui pateixen persecució en altres indrets pel fet d’estimar com volen.

Al món 72 estats encara criminalitzen les relacions sexuals consentides entre persones adultes del mateix sexe. La pena de mort és aplicable en vuit d’ells, tot i que només en tres es va aplicar durant l’any passat, segons l’informe del 2017 de l’Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersex (ILGA). En 45 d’aquests estats es documenten detencions pel fet de tenir relacions sexuals amb persones del mateix sexe o amb identitat trans. A més, la inacció legislativa i social de l’Estat davant de les agressions permet la discriminació i violència per part de la societat i agents no estatals. La conseqüència són violacions correctives a les lesbianes o pallisses, segrestos, tortures i assassinats al col·lectiu LGBT+ que, de manera majoritària, són permesos i queden sense investigar. Segons dades publicades per TvT, entre el 2008 i el 2016 al món es van assassinar 2.609 persones transsexuals o transgènere.

Continua llegint

Publicat dins de articles, LGTB | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Quan estimar és un perill. Quatre històries de refugiades LGTBI

Un 28 de juny més?

Imatge relacionada

Article publicat a Xarxanet

El 28 de juny és la data central de commemoració i reivindicació del moviment LGTBI. Són innegables els avenços en drets, lents però constants, dels darrers 20 anys: reconeixement de parelles de fet, matrimoni igualitari, llei de drets LGTBI i contra la LGTBIfòbia i recentment que l’OMS deixi de considerar la transsexualitat una malaltia (tot i que no la treu dels manuals de diagnòstic deixant-la com a disfunció sexual). Avenços que consoliden drets, massa lentament, i posen sobre la taula nous reptes polítics.

Actualment les polítiques públiques LGTBI s’assumeixen com a necessàries en l’àmbit institucional No tan lluny de les primeres implementacions a Barcelona i la Generalitat l’any 2005 els ajuntaments impulsen polítiques municipals i creix la col·laboració institucional a partir de la xarxa SAI (Serveis d’Atenció Integral) per a les persones LGTBI.

Continua llegint

Publicat dins de articles, LGTB | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Un 28 de juny més?

Quan la justícia és un despropòsit

Resultat d'imatges de jo si et crec

Article publicat a Nació Digital

Les vaguistes valencianes de la vaga feminista del 8 de març de 2018 estan sent sancionades amb sancions administratives. Ara per ara ja ascendeixen a 6.000 euros.

Cinc homes que van violar una dona durant les festes de Sant Fermí a Iruñea l’any 2016 podran sortir en llibertat condicional amb una fiança de 6.000 euros.

Justícia! La justícia és un concepte moral que es basa en la imparcialitat. De forma evident el sistema judicial al Regne d’Espanya porta una deriva preocupantment parcial. Les darreres  setmanes hem viscut situacions diverses que ho avalen: el cas dels joves d’Altsasu, la tria de presó del cunyat de Felip VI, Iñaki Urdangarin, l’arxivament del cas Castor, la inhabilitació de l’alcaldessa de Berga, la sentència per a les pobladores de Fraguas… la justícia espanyola té un marcat perfil de gènere i de classe. També podem parlar del Govern a l’exili i la presó (preventiva), el proper judici de “9 de Vilanova”, la Tamara Carrasco de Viladecans o l’Adrià Carrasco d’Esplugues, un perfil antiindependentista i demofòbic que marca, també, la justícia.

Continua llegint

Publicat dins de articles, feminisme, Violència masclista | Etiquetat com a , , , , , , , | Comentaris tancats a Quan la justícia és un despropòsit

No deixarem de tenir somnis

Resultat d'imatges de babelia coffee books

Article publicat a La Independent

El 19 de setembre de l’any 2012, fa gairebé sis anys, naixia un projecte de la mà de dues emprenedores, Berta Novell i Lou Keohane: la llibreria- cafè Babelia.

Com tots els projectes va néixer amb il·lusió i ho feia al cor de Sant Antoni, al carrer Villarroel número 27.

El Babelia ha estat un espai acollidor, tranquil, una illa enmig del trànsit. Podies prendre un dels molts tes i infusions que t’oferien, tastar la brioxeria casolana i diversa, o els entrepans i sandwichs especials. Tot plegat amb una calma que contaminava, un silenci (malgrat la música suau a l’ambient, malgrat el trànsit constant al carrer), on no es passava calor a l’estiu ni fred a l’hivern però sense excessos de temperatura condicionada artificialment. Un espai molt europeu de format, d’idea, de filosofia, d’ambient… un espai on llegir, transportar-se, relaxar-se o somniar. Un espai on, també, s’han gestat projectes.

Continua llegint

Publicat dins de articles, pensaments | Etiquetat com a , , , , , , | Comentaris tancats a No deixarem de tenir somnis

Entrevista a George Reginald Freeman

Resultat d'imatges de george reginald freeman

Publicada a IDEMTV i Xarxanet 

George Reginald Freeman té 31 anys. Va néixer a Sierra Leone i és advocat i activista LGTBI. Actualment és un refugiat per aquest activisme.

Quina és la causa de la teva demanda d’asil polític?

El Govern del meu país em va voler matar per ser gai i activista, defensor dels drets de les persones LGTB a Sierra Leone. El que feia era ajudar a les persones LGTB a accedir als serveis mèdics, a la justícia, des de Pride Equality, l’entitat que defensa els drets de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals a Sierra Leone. Al meu país una persona LGTB no li deixen accedir als serveis mèdics i altres. Per això fèiem pinya i ajudàvem qui ho necessitava, això em va costar amenaces i vaig poder sortir.

No és fàcil el reconeixement de l’estatus de refugiat, com va ser el teu cas?

En aquell moment jo estava fent una feina a Sierra Leone en col·laboració amb Fundación Triangulo, un projecte de cooperació internacional pels drets de les lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. Era un projecte finançat pel Ministeri d’Exteriors espanyol. Prèviament havíem treballat amb Triángulo i manteníem bona relació. En aquell marc vaig fer-me molt visible a partir d’una entrevista a la premsa, vaig rebre molts atacs, amenaces, agressions, em van destrossar el cotxe, van atacar casa meva… Vaig fugir a Ghana per sol·licitar el visat a l’ambaixada espanyola. Vam enviar un missatge a Fundación Triángulo que em va oferir la possibilitat d’anar amb ells i tramitar la petició d’asil polític, vaig fugir del país amb dos companys més.

Continua llegint

Publicat dins de articles, Entrevistes, LGTB | Etiquetat com a , , , , , | Comentaris tancats a Entrevista a George Reginald Freeman

Cineastes en peu de càmera

Resultat d'imatges de Mostra Internacional de Films de Dones

Article publicat a Nació Digital

Ara que els imaginaris de la societat que vivim estan tan distorsionats. Ara que la perspectiva de les dones a la societat s’ha volgut desdibuixar. Ara que els límits de l’expressió es fan tan petits. Ara és bo recordar el que va nàixer 26 anys enrere: la Mostra Internacional de Films de Dones, possible gràcies a dones com Marta Selva i Anna Solà codirectores des de la seva creació.

La Mostra ha crescut, ha canviat de públics, ens ha fet créixer i ens ha descobert directores, guionistes, productores, muntadores… dones que han donat una visió del món i que , sovint, han estat oblidades. Dones que filmaven en un blanc i negre i amb diàlegs de subtítol, les pioneres del cinema mut com Alice Guy (1873-1968), directora, guionista, interpret i productora que va crear Solax films. Una referent de la indústria cinematogràfica només visible actualment gràcies a la recuperació que d’ella va fer la crítica cinematogràfica feminista.

Continua llegint

Publicat dins de articles | Etiquetat com a , , , , , | Comentaris tancats a Cineastes en peu de càmera

Quan parlem d’agressions

Resultat d'imatges de razzmatazz

Article publicat a Mèdia.cat

Les agressions sexuals cada cop són més sovintejades a la premsa. El cas de “La Manada” ha fet que molts mitjans ho posin al centre de les seves informacions. La informació objectiva i la sensibilització social vers les agressions masclistes posen sobre la taula molts fracassos de les polítiques de prevenció i seguretat i, alhora, sovint xoquen amb l’interès social que es persegueix. El fet que siguin visibles les agressions a les dones és important perquè evidencia els actes que han quedat com a imperceptibles o callats. D’altra banda, el tractament que se’n fa marca un posicionament vers la sensibilització o vers l’espectacularització.

Els relats que es construeixen als mitjans de comunicació són poblats de testimonis més que qüestionables, però també d’un excés de zel en la utilització del llenguatge que implica una certa condescendència, i no és cosa fàcil parlar-ne perquè sovint el desacord és tan profund que no ajuda al consens i l’anàlisi és la única possibilitat de veure i corregir els errors.

Continua llegint

Publicat dins de articles, feminisme, Violència masclista | Etiquetat com a , , , , , , , | Comentaris tancats a Quan parlem d’agressions