Obsessió lingüística

Il·lustració de Joan Turu

Article publicat a Nació Digital

Fa uns anys quan la immersió lingüística començava la seva implementació, la meva mare va rebre una trucada d’un parent que viu a Madrid. Durant la conversa i amb preocupació el meu parent va plantejar a ma mare una qüestió: «quin enrenou teniu a Catalunya, eh?». La meva mare, sorpresa va respondre amb certa innocència «enrenou? Què ha passat?». La resposta va ser clara: «Dona, això del català, de les escoles! Aquí hi ha manifestacions en contra dia si dia no». La resposta convençuda de la meva mare – aragonesa i castellanoparlant- va ser «ah, si? Doncs això deu ser a Madrid, perquè aquí ningú diu res i estem la mar de contents!». És una anècdota però que mostra la obsessió que hi hagut des d’alguns sectors del Regne d’Espanya amb la implementació i normalització del català a les escoles.

Vaig treballar fa anys per Esplugues TV fent una sèrie de reportatges sobre temes d’actualitat. Amb un company i bon amic vam fer un sobre la implementació de la immersió lingüística i com ho vivien les criatures. Vam fer seguiment d’un parell infants i les seves famílies, castellanoparlants. La satisfacció era plena, tant infants com famílies estaven contents del procés d’immersió lingüística. Poder és una altra anècdota però també diu molt de l’obsessió malaltissa i les falsedats sobre la divisió social i la «Catalunya de todos» que alguns proclamen amb el castellà com a única llengua vehicular.

Continua llegint

Publicat dins de articles, Independentisme | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

#TanquemlaBretxa

Article a La Independent 

La Fundació Surt ha iniciat una campanya de sensibilització i recollida de signatures per acabar amb la bretxa salarial que patim les dones. La campanya reclama l’aplicació de la legislació vigent i que se sancioni les empreses que permeten la diferència salarial entre homes i dones.

El govern d’Islàndia ha prohibit per llei la diferència salarial entre dones i homes en treballs equivalents. L’objectiu del govern islandès és que el 2022 no existeixi la bretxa salarial que al país és del 20’5%.

Alemanya té un bretxa salarial del 21’6% de mitjana i també ha fet canvis legislatius per superar les desigualtats. La llei de foment de la transparència s’aplicarà a l’organització salarial, i permetrà a les dones alemanyes la comparació de salaris i la demanda de sous equiparada i justa.

A Catalunya la mitja anual de diferència entre els salaris de dones i homes és del 26% i el percentatge arriba fins el 42,6% a les franges salarials més baixes i és més elevada en el treball a temps complet que a temps parcial.

Continua llegint

Publicat dins de articles, feminisme | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Envia un comentari

Flores raras: Maricas son lxs otrxs

Reportatge per IDEMTV

Maria Bielsa, és l’autora del poemari “Flores raras: Maricas son lxs otrxs” una sèrie de poemes en el que recull l’experiencia de l’amor homosexual. La Maria es defineix com a transmaribollo i com a femella cisexual. Una activista LGTBI aragonesa que es vol visible al seu Pirineu.

YouTube Preview Image

Publicat dins de articles, LGTB | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Envia un comentari

Entrevista a Mireia Boya

Entrevista a La Periòdica TV dins de la sèrie “Les protagonistes del procés”

La Mireia és una dona càlida i amigable. Suau en les formes i radical en els continguts.

És occitana i d’esquerres. Ambientòloga de professió. Ha estat Presidenta del Grup parlamentari de la Candidatura d’Unitat Popular a la entre el 2015 i el 2016. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 es presenta com a cap de llista de la circumscripció de Lleida per a la Candidatura d’Unitat Popular – Crida Constituent.

Publicat dins de Entrevistes, feminisme, Independentisme | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | Envia un comentari

El relat i la ‘vendetta’

Article publicat a Mèdia.cat

El món gira sobre el seu propi eix, però no és el centre del sistema. El sistema polític al Regne d’Espanya és centrífug i s’abstreu en ell mateix. Els titulars són miralls d’aquest sistema i molt pocs mitjans es dediquen a qüestions que no siguin d’allò que en diem “rabiosa actualitat” i que, en molt poc temps, és superat per la realitat convulsa.

El canvi dels mitjans, la competència pel relat minut a minut, les exclusives i filtracions han transformat l’ofici. Opinió, tertúlies, xarxes i hashtags. És notícia allò que ven, allò que la gent espera àvidament en una societat on tot es consumeix amb rapidesa.

La lectura del reportatge periodístic de fons no interessa? No interessa el periodisme d’investigació? Al meu entendre és l’únic que dóna sentit al periodisme més enllà del que és evident, si bé la precarietat de la professió deixa poc marge a la raó de ser.

Continua llegint

Publicat dins de articles, feminisme, Govern del Regne d'Espanya, Mitjans de Comunicació | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a El relat i la ‘vendetta’

La segona fila

Foto: Alberto Estévez

Article publicat a Nació Digital

Em sento compromès amb la lluita feminista. Tenim encara molta feina a fer a les institucions” Són paraules de Roger Torrent, el nou president del Parlament de Catalunya. Un compromís necessari per una legislatura que s’ha iniciat  amb una mesa desequilibrada: només una dona –Alba Vergès– dels set membres de la mesa.

El 2015 el Parlament va aprovar llei d’igualtat efectiva de dones i homes, una llei que té encara molt per desenvolupar, tot i que ja ens quedava curta en el moment de la seva aprovació. El propi Parlament incompleix les lleis que aprova, les directrius marcades, les expectatives socials.

Les dones seguim a la segona fila, malgrat ja som lluny d’aquella primera legislatura en què només set dones ocupaven els escons de l’hemicicle. El nombre de dones ha augmentat considerablement però es fa evident que no s’ha tingut en compte alhora de presentar les candidatures a la mesa del Parlament. De fet, només Esquerra Republicana de Catalunya ha fet una proposta paritària, la resta tots han estat homes, inclús en el cas de les forces que no van obtenir representació en les votacions.

Continua llegint

Publicat dins de articles, feminisme, pensament polític | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Comentaris tancats a La segona fila

Una xarxa en desenvolupament

Reportatge a IDEMTV

Ja hi ha 20 serveis locals en marxa que formen part d’una xarxa d’atenció integral a les persones LGTBIQ+, una xarxa que a nivell territorial s’ha desplegat en municipis més enllà dels nuclis més metropolitans.
A Esplugues tot just s’estrena el SAI, està treballant per ser visible i obert a la ciutadania i fer-ho de forma transversal amb els i les diferents professionals.

YouTube Preview Image

Publicat dins de articles, LGTB | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Una xarxa en desenvolupament

El cas Diana Quer: espectacle, estereotip i doble victimització

Article publicat a Mèdia.cat

Diana Quer ha estat tristament coneguda, una jove madrilenya de vacances, desapareguda que acaba sent jutjada pels mitjans i la societat. Si bé totes les pistes indicaven que la seva desaparició havia estat forçada i hi havia indicis de violència i sospites de violació, molts mitjans (i per tant els i les professionals que hi treballen)van decidir que l’espectacle sobre la seva persona era molt més beneficiós.

El tractament mediàtic de les emergències humanitàries, els assassinats masclistes, el tràfic de persones… és, diguem-ho clar, fastigós. Pocs mitjans tracten amb respecte i des d’una perspectiva objectiva i lògica humana les notícies. Majoritàriament es prioritza l’estereotip masclista i el tractament catastròfic. Es prioritza convertir en guió de caire cinematogràfic la notícia i dotar-la d’elements “dubtosos”, és a dir: de dubtosa qualitat informativa, de fonts i testimonis poc clars o informacions que només aporten xafarderies poc fiables i facècies de mal gust a l’entorn de les víctimes. S’utilitza un llenguatge tendenciós: es parla de mort enlloc d’assassinat i informacions especulatives sobre la vida de les desaparegudes, assassinades, traficades o refugiades.

Continua llegint

Publicat dins de articles, feminisme, Violència masclista | Etiquetat com a , , , , , | Comentaris tancats a El cas Diana Quer: espectacle, estereotip i doble victimització

El groc rebel

Article publicat a Nació Digital

En la lluita pels drets hi hagut moltes banderes que han esdevingut símbols. Per exemple la lluita pels drets de les persones Lesbianes, Gais, Transsexuals, Bisexuals i Intersexuals (LGTBI) ha estat marcada pels colors. Cada color simbolitza un aspecte de la vida i la natura: sexualitat, salut, harmonia… el color groc simbolitza la llum del sol.

El color groc, actualment, a Catalunya també ha esdevingut un color simbòlic, de llum, de llibertat. Un color que, de forma esperpèntica, s’ha prohibit a fonts, enllumenat, edificis públics, inclús les persones apoderades les properes eleccions (sense garanties, per cert) del 21 derelatava com la policia havia retirat les cintes grogues dels arbres de nadal que guarnien alguns edificis públics. Grotesc, esperpèntic, trist.

La Junta electoral ha decidit prohibir el groc, anul·lar-lo, el color que simbolitza la llum. Aquesta és una campanya fosca, amb censura, amb una normalitat aparent, abatuda i que busca una victòria que humilii un poble. Han prohibit el color groc, sembla una frase treta d’un conte que terroritza infants. Continua llegint

Publicat dins de articles, Govern de la Generalitat, Independentisme, pensament polític | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a El groc rebel

La cultura del pacte i el diàleg

Article publicat a la Revista ONGC

El títol només recull les primeres paraules amb què comença el manifest del Pacte Nacional pel Referèndum (PNR), creat el 23 de desembre del 2015. El PNR va ser un dels darrers espais socials, després de moltes negatives, pel diàleg que sempre s’ha ofert des del sobiranisme. Una voluntat de diàleg que mostra un tarannà, una voluntat de construir ponts i no pas murs que no ha trobat interlocució.

Divuit han estat les negatives que el govern del Regne d’Espanya ha donat a la proposta de dialogar. Negatives, menyspreus i fòbia. Negativa al diàleg, menyspreu a les accions i les institucions i catalanofòbia impulsada des d’alguns mitjans i organitzacions. EL PNR ho va intentar, el grup coordinador vam demanar al Presidente una reunió. La resposta: el silenci. Vam demanar a tots els grups parlamentaris del congrés presentar-los el manifest, comentar la proposta, començar un procés de diàleg. La resposta: ni PP, ni PSOE, ni Cs van voler rebre els representants del Pacte. De fet, ja havíem tingut una prèvia a aquesta posició emmurallada al Parlament de Catalunya, ni PP ni Cs van voler ni tan sols rebre el grup coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum. Continua llegint

Publicat dins de articles, Govern de la Generalitat, Govern del Regne d'Espanya, Independentisme | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a La cultura del pacte i el diàleg