En algun lloc

I deu en algun lloc

El darrer dijous d’octubre vàrem inaugurar un nou espai de trobada literària a Esplugues: El Pati Blau. Hem triat aquest nom manllevant-lo del poema de Montserrat Abelló , poeta desapareguda recentment.

Ens va acompanyar en aquesta primera tertúlia la Sònia Moll, poeta, correctora, editora, traductora, lingüista i professora. Es podrien dir moltes coses de la seva obra però millor ho podeu llegir en les seves paraules, més ajustades.

I Déu en algun lloc és el nou poemari que ens presentava en primícia (avui mateix 3 de novembre farà la presentació “oficial”)

Una novetat de la qual ningú esperava el contingut i… vam viure moments màgics en què des del viatge al dolor i la pèrdua vam poder parlar des de la intimitat i des d’aquesta dolça duresa de versos que és la poesia.

Paraules doloroses directes a la vena, sense mentides pietoses que ens lliurin de sentir allò que no sabem expressar, massa vegades. Personalment no crec que trobi Déu, en el que no crec, més enllà de la butxaqueta on el guardem pels moments dolorosos i de desesperació, però les paraules del poemari són les paraules d’un viatge fins al fons, com deia l’autora “un viatge cap al dolor més extrem que m’ha fet plorar molt, per això ja no ploro quan els llegeixo, ja ho he fet”.

I escriu sobre la seva vida al costat del viatge cap a la desmemòria de la mare, sobre desafinaments i pèrdues. Escriu del dolor, i amb dolor, però ens ho explica amb un somriure.

Et trobo i tens la veu

de les cançons antigues,

del cuídese, mijita,

del tapa’t, que fa fred.

I encara que hagis mort

cent mil una vegades

et trobo pel carrer

i sé que encara ets tu

darrere les arestes d’un altre camí cec

en el teu laberint sense fils d’Ariadna

 

Per a totes, i tots, van ser moments màgics, durs i també íntims i agradables. Gràcies!

Cadascú ha de tenir

la seva cambra.

I un pati blau

on passejar els seus dubtes.

Més enllà del sol

vindrà el desig

i la recança

de la primera paraula.

I el somriure

que s’ha perdut

i ja no es recupera.

Suau serà, però

l’ombra de la tarda,

darrera els núvols,

allargada, com un lliri.

Montserrat Abelló



Aquesta entrada s'ha publicat dins de lectures, Pati Blau i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: En algun lloc

  1. Montserrat Jacas Ballart diu:

    Una bona idea que podrem compartir cada dijous de final de mes

Els comentaris estan tancats.