Aquest Estatut serveix per gestionar el futur?

Hi ha alguns que utilitzen en el seu lema de campanya la contraposició entre l’Estatut vigent i el que referendàrem diumenge sota el dilema: 1979 o 2006?

Aquest fals dilema si el responem possiblement la resposta és: volem bones eines per gestionar-nos el futur. O com deia el poeta –i cantava l’Ovidi-: “Ja no ens alimenten molles, volem el pa sencer” perquè el que és evident que l’estatut que arriba al referèndum és un estatut que no ens dóna eines per avançar.

[@more@]

La burgesia catalana sempre ha optat pels seus interessos econòmics abans que pels nacionals. Aquesta burgesia representada pel regionalisme conservador però que ha sabut repartir els seus fills i filles en tots els partits sucursalistes. La burgesia que representava la Lliga Regionalista, després CiU i ara, ja sense complexos, mostrant-se conjuntament en actes defensant un model d’Espanya que mai ha estat un altre. La sociovergència es desprèn de lastres i mostra que el projecte que defensen per a la nació és més del mateix: fer negocis a Madrid i a Catalunya, en nom de Catalunya però amb interessos espanyols.

L’Estatut que es porta a referèndum diumenge dóna resposta a aquest sector però no a la ciutadania en general, no és l’Estatut de les classes populars. Per això jo diré NO amb convenciment i contundència. Per això aquest Estatut no és una bona aposta de futur.

L’Estatut del 30 de setembre, el del consens parlamentari a Catalunya, tenia la virtut de ser un acord de màxims pels sucursalistes i un acord de mínims pels independentistes. Havíem trobat l’eina de construcció social i nacional comuna. Havíem consensuat una unitat política a Catalunya que marcava aquest camí comú que faríem en els propers anys. CiU va trencar la unitat, l’autoestima i la il·lusió. El PSC va delegar tot en el PSOE i va enterrar un projecte polític il·lusionador i plural.

Esquerra opta per ser al marge d’un sistema polític i de valors construït sobre la perversió democràtica on la mentida és central. Esquerra opta per no donar suport a un projecte que perpetua el control de l’Estat sobre les nostres decisions i polítiques. Esquerra opta per seguir construint un model social propi, l’Estat Català del Benestar i fer avançar una nació, la catalana, cap a la plena sobirania. Si cal ho tornarem a fer en solitari. Ja fa 15 anys vam liderar en solitari la demanda d’un nou sistema de finançament i la necessitat de Reforma de l’Estatut i vam aconseguir arrossegar la resta de forces polítiques parlamentàries a posar-ho en la seva agenda.

Aquesta reforma estatutària de la Moncloa, l’estatuet d’en Mas i ZP, no ens dóna eines i deixa al marge les classes populars que seguirem suportant aquest doble sistema sobre les nostres esquenes: Escola pública-concertada, Sanitat pública – mútues, Serveis públics que tendeixen a la privatització, peatges, mala xarxa de transports públics, precarietat laboral-manca de marc de relacions propi… i tot plegat servirà perquè la burgesia segueixi fent els seus negocis a costa de la gent i del país i altres comunitats tinguin més serveis i més qualitat de vida amb els nostres impostos.

Per això quan CiU diu: “1979 o 2006?” possiblement pensa en un altre futur, el seu propi. Per això quan el PSC diu “Si a Catalunya”, en el que pensa es sí a la Catalunya de Bono, Ibarra i Guerra.

Aquest Estatut no ens dóna eines pel futur sinó que hipoteca una generació. Quan nosaltres pensem en una hipoteca, no ens ho pensem abans de comprar un pis que es portarà la major part dels nostres ingressos durant 25 anys? Si no n’estem convençudes, convençuts oi que no ens hipotequem? Dons amb aquest Estatut de la Moncloa hem de fer el mateix.

ARA TOCA NO. CATALUNYA MEREIX MÉS

Tweet