Avui m’han trucat de Ràdio Euskadi, en principi per una petita entrevista sobre el posicionament d’Esquerra sobre els drets de les dones a la proposta de reforma d’Estatut. Era en el marc d’una tertúlia de dones de diferents partits que, amb una certa crispació parlaven del procés de pau a Euskadi i de la conveniència o no que el govern de l’Estat parlés amb Batasuna.
[@more@]La conductora, donat que el debat anava per una altra banda ha optat per traslladar una part del conflicte i parlar de la crispació de la campanya del referèndum a Catalunya. La pregunta era: “Que en pensa vostè dels actes vandàlics que han patit membres del PP, els condemnen?” “Com es pot recuperar la campanya del referèndum d’aquesta crispació en què ha caigut?”
És evident que la dreta, després del perdre el poder (la mateixa tàctica l’han seguit PP i CiU) es dedica a crear crispació. El PP ha estat, des de l’inici de campanya, insultant i crispant fins que ha trobat resposta. Es pot estar en contra de l’insult i és evident que en una societat democràtica la llibertat d’expressió és una màxima però també és veritat que la dreta espanyola ha negat la veu a una part important de l’esquerra independentista basca i que mentre ells governaven a l’Estat la llibertat d’expressió era vulnerada de forma constant. No estic d’acord amb que els coartin però el PP sap treure profit polític d’això i el vot de la por que crida al si ho està utilitzant per seguir fent demagògia. El PSOE segueix creant confusionisme entre ZP i Catalunya, com va fer CiU amb Pujol, i utilitza la por i la demagògia, utilitza els ajuntaments de forma descarada fent servir l’estructura municipal de treballadores i treballadors per impulsar manifestos a favor del si assetjant la societat civil amb trucades dels funcionaris, d’això jo en dic prevaricació.
En aquest referèndum el que ens juguem va mol més enllà d’un text estatutari d’engrunes. El debat de fons és el de regeneració democràtica: el respecte a les institucions democràtiques, la credibilitat dels projectes polítics, la perversió d’alguns que han defensat el blanc i ara, defensant el negre diuen que sempre han dit negre… sembla que la participació a les urnes el proper dia 18 serà baixa, a l’entorn del 55% i això és una simple conseqüència d’aquest distància que alguns han creat entre institucions i ciutadania. Esquerra asseguràvem transparència, pluralitat i obertura al Govern, ara tot l’aparell del Govern provisional socialista està engreixant la màquina electoral, la gestió dels problemes i necessitats ciutadanes ha quedat en segon terme. Aquest és el projecte socialista de país monocolor!
Per altra banda a Euskadi la situació esperançadora que s’ha obert amb els ponts de diàleg oberts han fet oblidar una part important de persones que segueixen pagant les conseqüències del conflicte. S’està utilitzant les víctimes d’ETA contra el diàleg de forma totalment partidistai s’invisibilitzen la seva quotidionitat i esperança en el procés. Però també s’ha invisibilitzat un dels judicis més cars i més importants de la història de l’Audiència Nacional el del sumari 18/98.
Cada setmana unes 70 persones es desplacen des de diferents llocs d’Euskadi cap a Madrid on es passen 3 dies (en el millor dels casos). La majoria s’han quedat sense feina, no poden planificar la seva vida i el judici es va allargant per la desídia de funcionament de l’Audiència que no ha acceptat que les persones encausades només vagin segons la part de sumari que es toqui. Això és acarnissament.
És evident que tot procés de pau necessita un temps i que són molts els enemics que assetgen i sempre hi ha passes enrera no previstes. Però també és evident que tota situació política crispada necessita d’eines polítiques que permetin reconduir-la, el problema és que de la crispació alguns en treuen bon tall. El vot de la por, el Si. El vot de la demagògia, el SI. El vot del pensament únic, el Si.
Cal avançar en l’aprofundiment democràtic. Votar NO, a l’Estatut de la Moncloa, implica respecte a les institucions catalanes, al Parlament. Votar NO, a l’Estatut retallat, implica respecte cap a la societat cívil catalana organitzada que ha fet aportacions i ha col·laborat a elaborar el consens democràtic del 30 de setembre. Votar NO, a l’Estatut de Mas i ZP, implica autoestima com a país i respecte a totes les ciutadanes i ciutadans que han seguit amb il·lusió tot el procés d’elaboració d’un text aprovat pel seu Parlament i que ens torna mutilat.
ARA TOCA NO, CATALUNYA MEREIX MÉS
Carme, que t’acabo de descobrir pel blog del Daniel Mallén i he vist això
«Sóc independentista, feminista, catalana de primera generació, mare sola i lesbiana»
Que molts petons, que t’enllaço i que t’aniré seguint.