Ahir, el President de la Generalitat va exercir de lider del PSC al Baix Llobregat. Sempre dic que és el meu President, i no perquè formi part del Govern sinó perquè és el
de totes i tots els ciutadans de Catalunya l’hàgim votat o no. Tot i així ahir no va exercir de President de totes i tots sinó de lider sectari d’un col·lectiu que al seu entorn ben pocs sabien i volien parlar català, a la Festa de la Ros, a la Pineda de Gavà.
Doncs bé, ens va dir que això de les consultes populars és una cosa poc seriosa, va mostrar la seva oposició i va garantir el seny i la moderació tot dient que Catalunya serà un país seriós que respectarà les lleis i que no farà propostes inviables.
Propostes inviables? a Arenys de Munt no li sembla d’inviable la independència o, en tot cas, el dret a decidir-la. Possiblement a la meva comarca, també com la seva el Baix Llobregat, en molts municipis el dret a decidir o la voluntat d’independència front a Espanya seria molt minoritària però poder si tot s’explica bé la gent entén que això de la independència és una cosa molt viable i desitjable per la gent que vivim a Catalunya, ens sentim o no catalanes i catalans.
Les consultes populars són una forma més de participació, seriosa, respectable i cívica, no són simplement "una cosa poc seriosa" sinó una expressió més de la democracia que cal cuidar i que ens diferencia molt d’Espanya aquesta manera de participar i entendre la llibertat.
Més enllà de partidismes, acusacions i noves divisions cal recuperar l’esperit unitari de l’esquerra independentista i nacional per seguir endavant amb aquestes consultes que, de forma simbòlica, mostren la voluntat del poble de Catalunya més enllà de la participació formal i més enllà de l’elecció dels i les nostres representants polítiques a les institucions pròpies, i també les sobrevingudes per formar part d’Espanya.
El President té tot el meu respecte personal i institucional que li tinc però la democràcia és molt més que els partits i les institucions, la democràcia és un poble en moviment i, un cop més, el poble es mou.
Ja deia jo que el problema del President Montilla no era pas l’origen sino el destí!