La forma d’utilitzar la llengua sempre ha estat despectiu amb les prostitutes però aquests dies amb el tema sobre la taula la percepció ha estat que no hi ha respecte i que el menyspreu és arrelat i ferotge.
Quan parlem de necessitat de regularització hi ha dues respostes gairebé instintives: "a tu t’agradaria ser puta?" i la segona "si volem regularitzar perquè no podem erradicar poder també podríem legalitzar l’assassinat o la pederastia". Francament em comencen a relliscar aquestes respostes simples, instintives i poc reflexionades però el que em molesta és que aquesta sigui la base de les opinadores i opinadors del nostre paí en els mitjans de comunicació que tenen, o haurien de tenir una funció comunicativa i pedagògica o, en tot cas, induir a una reflexió profunda en temns d’aqesta magnitud i complexitat..
Jo, quan parlo de regularitzar la prostitució parlo de persones que l’exerceixen, bàsicament dones però també homes. I no vull que l’activitat es reconegui perquè hi ha gent que en consumeix sinó per tots els insults, menyspreus i manca de reconeixement que tenim socialment cap a "aquestes putes". Estem parlant de persones i de drets. Podem pensar que el primer dret és el de viure amb dignitat, algú de totes aquestes persones que opinen per elles se li ha acudit preguntar-li a alguna si se sent indigna?
No treiem les coses de mare. El Codi Penal permet actuar contra les xarxes de tràfic de persones, per tant que s’actui de forma contundent ja!!! ara, totes aquelles persones que opten lliurement per desenvolupar la prostitució com el seu mitjà de vida i subsistència han de tenir reconeguts uns drets laborals i socials que fins ara se’ls nega.
L’opció prohibicionista (i negadora) no ha donat bons resultats, algú ha estudiat (i preguntat)sobre el què passa a un país com Suècia? les prostitutes ja no són al carrer, efectivament. De fet, se’n va prohibir el consum de serveis sexuals i això va comportar una pressió no sobre els clients sinó sobre les prostitutes i finalment exerceixen en vaixells allunyats de la costa on … què passa? hi ha llibertat de tria? hi ha llibertat de negociació? al carrer ens pot agradar o no , però elles negocien i trien. Si parlem de prostitució, parlem de treballadores no de traficades i explotades, aquestes tenen lleis que les amparen i persegueixen (si més no en la teoria i el paper) i que cal posar en pràctica, també tenen un "Plan Nacional de Trata" amb mesures i pressupost (encara que sigui mínim…) que tot plegat s’apliqui, es desenvolupi i es posi en marxa i quan parlem de prostitució parlem d’aquella que és voluntària. Deixem de parlar d’elles com si no existissin, com si fossin monstres a exterminar, tenen drets i cal reclamar-los. Es pot negar que n’hi ha però com les meigues: "haberlas hailas"
