L’ordre del dia

Amb aquest llibre Éric Vuillard va rebre el Premi Goncourt 2017. És una obra de ficció? en tot cas és del tot versemblant, del tot creïble, del tot real.

Des d’una posició d’observador atent i privilegiat, des de la intimitat dels espais i els personatges, l’autor desgrana la quotidianitat del creixement del nazisme.

Com va anar recollint suports, qui van pactar la barbàrie, qui es va enriquir i quines fortunes i empreses arriben als nostres dies. Com era la crueltat, la insensibilitat, la monstruositat de persones aparentment normals. Com era el gran exèrcit alemany i el desastre de la seva estratègia, del seu equipament i armament.

Una narració pausada, amb certa ironia, sobre la persecució i les complicitats. La repressió i els silencis. L’atrocitat i les mirades cap a un altre costat d’Europa. El paper dels governs europeus, en concret i de forma molt acurada, Chamberlain. Les connivències empressarials i polítiques amb el nazisme que és el que va fer possible el nazisme.

Un llibre que hauria de llegir tothom i hauria de ser d’obligada lectura a secundària. Recupera la memòria d’aquells que l’han oblidat, l’ha manipulat, l’han maquejat, l’han embrutat.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de lectures i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.