Alegria(?) és Festa Major

Article publicat a Nació Digital

Les festes majors tenen un inici oficial, el pregó. El pregó de festa major és el moment de comunitat i reconeixement. El o la pregonera es tria per la seva representativitat, pel seu lligam al poble o ciutat, perquè destaca en un àmbit… enguany. El municipi d’Esplugues de Llobregat tenia previstos dos pregoners. Dos exdirectors d’escoles del municipi que enguany s’havien jubilat després de molts anys dedicats.

Avui, a Esplugues, és el dia del pregó. Ahir l’ajuntament va desconvocar els pregoners. La imatge de l’ajuntament a l’hora del pregó era trista, desolada, solitària, amb policies locals protegint l’edifici. És el que s’ha trobat la gent que pensava que, com cada any, hi hauria pregó. Un pregó que obre la Festa Major amb alegria, sàtira i, sí, també xiulades a l’equip de govern municipal i vet aquí el problema. Potser per això ja no estava anunciat al programa de festes.

Les majories absolutes no són receptives a la crítica, però per festa major la sàtira s’hi val, i qui fa política ha de tenir humor i capacitat d’assumir crítiques. Cert és que no tot s’hi val, però suspendre el pregó per evitar seguicis i xiulades s’hi assembla molt a convocar eleccions per no arribar a pactes: mano jo o m’emporto la pilota.

La cultura popular apartada de la festa major? Les colles i entitats de cultura popular dediquen temps voluntari a preparar sortides, espectacles i cercaviles per festa major. Els actes previs al pregó i els posteriors que es fan el mateix dia (a Esplugues el Ferro, ferro) són hores de dedicació voluntària per amor al poble i a la cultura popular que comparteixen amb la ciutadania per festa major. Un ajuntament es regeix per la responsabilitat pública, el seu equip de govern -si més no en el cas d’Esplugues, ciutat de l’àrea metropolitana- reben compensacions econòmiques per la seva dedicació. I la seva gestió és pública i ha de ser respectuosa i compromesa amb el poble. Plouen crítiques? Qui no fa res no les rep, però s’ha d’acceptar les opinions diverses i va amb el càrrec haver d’aguantar crítiques, sàtires i xiulades.

Vetar el pregó, l’opinió de les entitats. Deixar una ciutat sense pregó és silenciar la participació ciutadana. La plaça de la vila on s’havia de fer el pregó, i que cada any bull d’activitat, riures, festa i animació, avui era buida i protegida per la policia. Una imatge trista i que és el símbol d’un fracàs, un fracàs compartit, sí, però sobretot d’aquells que diuen gestionar el bé comú.

Les entitats han començat la festa major d’esquena a l’ajuntament i la vila s’ha quedat sense pregó. Paral·lelament s’ha denegat el permís a Òmnium Cultural -després de 6 anys- de muntar una parada informativa. Tot plegat sembla molt local, un enfrontament obert entre la societat que es mou i l’equip de govern, i ho és, però també és l’inici d’una etapa on fer coses no és ben vist, on dir el que penses està mal vist, on la critica està vetada i on es governa pel poble, però sense el poble. Malgrat tot, bona festa major!

Aquesta entrada s'ha publicat dins de articles i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.