Entrevista a Monica Benicio

Foto: Carme Porta

Article publicat a Xarxanet

Mónica Benicio va ser la parella de Marielle Franco fins al dia del seu assassinat. Marielle Franco, sociologa, feminista, activista pels Drets Humans i compromesa amb el moviment afro i LGTBI va ser la cinquena regidora més votada de Rio de Janeiro i la segona dona més votada a tot Brasil, assassinada el 14 de març del 2018. Fa poc més d’un any que Mónica Benicio ha fet seva la lluita per reclamar justícia per aquest assassinat.

Hi ha hagut dos detinguts però l’assassinat de Marielle segueix impune, quina és la resposta de les autoritats?

El dia abans de fer un any de l’assassinat de Marielle els acusats van ser entregats a la policia, però encara no han anat a judici. Són a la presó a l’espera de judici. Hi ha un termini per a fer-ho i inclús podrien respondre en llibertat les acusacions. L’assassinat de Marielle és un crim polític, ella era una regidora democràticament electa. Actualment les investigacions semblen anar més lentes que en la primera fase, és evident que hi ha alguna persona molt poderosa darrera l’assassinat de Marielle, a més aquests assassinats solen quedar impunes, normalment no es troben els culpables. La meva esperança és trobar els culpables, el meu no és un projecte de venjança sinó de justicia enfront a la barbarie, vull que siguin condemnats si efectivament són culpables.

La vida i militància de Marielle: dona, lesbiana, negra i afavelada però també el seu assassinat explica el que està passant a Brasil?

L’execució de Marielle fou, sobretot, un missatge. Des del cop d’estat a Dilma Rousef el 2016 -un cop d’estat misogin – hi havia resistència dels moviments democràtics a Brasil. Després de la mort de Marielle, es va posar en dubte la política tradicional i el seu subjecte: homes, blancs, masclistes, heteronormatius… Marielle era la única regidora negra, afavelada, lesbiana i la seva presència era una demostració contra l’statu quo de la política tradicional de Brasil. El missatge social després de la seva mort ha estat més moviment, més reivindicació. Marielle buscava tot allò que la política no tenia.

Que ha canviat a Brasil en el darrer any? Com s’està manifestant a Brasil la LGTBIfòbia i el racisme?

Hi ha hagut un avenç en la resistència, Marielle ha passat a ser una icona, el seu missatge ha tocat a la gent. Amb la quantitat d’assassinats de joves negres que hi ha a Brasil es pensaven que Marielle era un altre cos descartable però es van equivocar en aquest càlcul. Se senten representats i representades per aquell cos descartable: negra, lesbiana, afavelada… a partir d’aquí la gent no s’ha callat sinó que els ha servit d’inspiració, de força, per a constuir una societat més justa, més social.

El col·lectiu LGTBI i el col·lectiu afro ha avançat i una mostra d’això la trobem en les darreres eleccions on tres dones negres, que eren assessores de Marielle, han estat elegides com a diputades i inclús una dona trans de Sao Paulo. Això vol dir que s’ha de seguir lluitant i fer saber que Brasil viola els drets humans, aquesta resistència és importantíssima des d’un punt de vista democràtic.

La victòria electoral de Bolsonaro va ser un cop important a aquest projecte democràtic però heu aconsseguit plantar cara, creus que podreu aconseguir avenços amb Bolsonaro?

M’agrada tenir una mirada optimista respecte a l’elecció de Bolsonaro, penso que l’esquerra es va equivocar, va infravalorar la força de la dreta i el que representava. Tot i que en la segona volta va haver una certa recuperació de vots no va ser suficient però si se sumen els vots nuls, vots en blanc, els de l’oposició i els de Fernando Haddad, sumen majoria. A Rio de Janeiro van trencar una placa del carrer que portava el nom de Marielle, simbòlica, i una de les persones que ho va fer ha estat també elegit diputat. Que Bolsonaro sigui al poder en tots els àmbits és fruit d’una societat malalta que pensava que la violència seria la sol·lució pels mals de Brasil, vist que el personatge de Bolsonaro està marcat per les seves declaracions d’odi, misògines, racistes, LGTBIfòbiques, etc…

Vivim una paradoxa, tenim l‘assassinat de Marielle i el mateix any l’elecció de Bolsonaro. Deixem de ser un país del carnaval, de l’alegria, de gent hospitalària per posar sobre la taula la necessitat de vertebrar una política de resistència social vist que Bolsonaro representa la covardia, no va participar en cap dels debats polítics electorals, només una campanya basada en fake news corrent per les xarxes que els mitjans van creure. Ara hi ha un cert penediment perquè s’ha visualitzat que el projecte de Bolsonaro és un projecte violent i de regresió.

En aquest context on queden els drets LGTBI?

El que es veu en la pràctica quotidiana és l’increment de la violència, amb un president que té un discurs LGTBIfòbic i masclista. Es donen casos de violacions correctives a dones lesbianes; Brasil és el primer país al món en transfeminicidis i amb més morts violentes de persones del col·lectiu LGTBI. Els agressors i els violents se senten legitimats amb aquest president que els autoritza amb el seu discurs, això legitima i incrementa la violència. Els índexs de mort són alts i els assassinats molt cruels, plens d’odi, sembla una realitat llunyana fins que tenim prop gent que l’ha patida. La solidaritat és important en aquest procés.

La ministra de Dona, Família i Drets humans, Damares Alves, té un discurs extremadament lgtbifòbic i masclista. El famós discurs que els homes han de vestir de blau i les dones de rosa i que estem per procrear, explica la realitat i és del tot incoherent tenint en compte que Brasil és el cinquè país al món en l’assassinat de dones, especialment negres, i el primer del món en l’assassinat de persones trans. A nivell internacional és molt important la pressió dels governs i organismes internacionals per poder frenar aquesta escalada de violència i la regressió dels nostres drets.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Entrevistes i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.