Cap a la vaga del 8 de març

Article publicat a Nació Digital

El temps passa ràpid, tot i que sembla encara lluny i que durant el camí trobem una altra convocatòria de vaga general sota el lema “Sense drets no hi ha llibertat“. En paral·lel tenim, també, un judici polític –per molt que el vulguin emmascarar- un judici als drets fonamentals, a la llibertat d’expressió i manifestació. Però, el temps passa i seguim treballant en allò que volem construir: la llibertat de totes i tots en una societat equitativa, lliure, justa i solidària.

El 8 de març de l’any passat milers de dones fèiem vaga laboral, de cures, de consum. Dones que preníem la paraula i els carrers per subvertir l’ordre patriarcal, racista, heterosexista, neoliberal, capitalista. Dones que fèiem un crit global, transfronterer, transcultural, per denunciar les violències masclistes, els assassinats continuats, el silenci i l’espectacularització que en fan els mitjans i exigíem reparació. Dones que ocupàvem els carrers per fer-nos visibles, pel dret a decidir sobre els nostres cossos. Dones que reclamàvem, exigíem, poder exercir els nostres drets com a ciutadanes de ple dret, sigui quina sigui la nostra condició, orientació sexual, color de pell, origen, nacionalitat, classe social. Dones que estem farta d’un sistema que ens menysté, ens retalla, ens menysprea i encara hi ha qui ens vol més sotmeses i ens ataca frontalment.

I enguany, el 8 de març tornem a fer una crida a la vaga. Sabem que són moments d’alta tensió política. Sabem que s’estan vulnerant els drets fonamentals i no es respecten els drets democràtics. Exigim justícia i llibertat. I és en aquest context i en aquesta exigència que creiem que ens hem de plantar de nou. Perquè els drets de les dones no són moneda d’intercanvi, ni són retallables, ni prescindibles. Els drets de les dones són drets fonamentals que s’han de desplegar plenament i han de seguir avançant. En aquesta societat en construcció que es tenyeix de groc i que també volem tenyir de violeta.

I volem palesar que aquest sistema que ens vol en segon terme, que ens utilitza, ens invisibilitza, ens limita, ens assetja, n’abusa, explota i assassina és un sistema malalt que no posa al centre la vida. Les dones volem posar al centre de la societat la vida, què es faci visible i es reconegui el valor i la dignitat del treball domèstic i de cures. Proposem un nou model econòmic que no es basi en la divisió sexual del treball, que defensi i rescati les persones i no els interessos financers. Una vaga clarament antiracista que reconegui els drets de totes que desmunti privilegis.

En aquesta etapa de construcció d’un nou futur ens donem la mà les lluites per la llibertat, la justícia, l’equitat i la dignitat, des del reconeixement i la solidaritat. Per això preparem la vaga, per això, també, el 8 de març sortirem al carrer.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de articles i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.