Una visita a Mas d’Enric

Article publicat en euskera a Berria

El sol de tardor dequeia en una tarda humida encara que no freda. El camí ens mostrava coms’amaga una presó molt proper a la ciutat, molt propera a l’enrenou  però totalment absent de la vida i amb unsilenci estrany al voltant. Arribem a Mas d’Enric amb l’hora concedida pervisitar a l’anterior presidenta del Parlament: Carme Forcadell.

L’espera als passadissos es fa llarga. Entren alguns advocats. Hi ha familiars de presos esperant, pocs, perquè normalment van a altres hores. S’obren i tanquen portes a cada entrada. Finalment podem entrar. Escales, passadissos, portes… no és fàcil arribar on finalment podrem veure-la. La veiem darrera d’unes portes de vidre, ens saluda, ens espera.

Se la veu molt més prima. Vesteix elegant, no deixa de sersorprenent en el context. S’obren les portes, la vam abraçar i es nota molt mésla seva magror. Ens fan passar a una sala amb una llum blanca freda, tot i queles parets són fosques. Tot tan mínim i tan poc humà. Penso en les sales de visa vis, on han de trobar-se les preses amb les seves parelles. Li pregunto, emdiu que són iguals, però amb més intimitat. Com ha de ser una trobada esperada amb qui estimes en un espai així? S’ha de semblar bastant al que tenim ara, ambun ambient fred però que només pot convertir en càlid l’amor de dues persones.Deixo de pensar-hi perquè tenim poc temps i moltes coses.

La Carme ens explica el seu dia a dia, el seu contacte amb altres preses. El respecte que rep d’elles, conscients – i així li ho diuen- que ella no hauria ser-hi. El més complicat de conviure en un ambient que barreja dones amb un llarg historial delictiu, – gairebé sempre per drogues, gairebé sempre malmeses per altres, fins i tot per la seva parella- i dones que arriben amb poca experiència i amb delictes que, sovint, són fruit de com han hagut de defensar-se. Ens explica les eleccions del mòdul. Les relacions entre elles, com ha de mediar en algun cas. Les comissions de treball per reivindicar millors condicions. També ens explica com, en una presó en què un sol mòdul és de dones, elles juguen un paper après socialment i es lliuren a altres que s’aprofiten que les oblidaran en sortir. Com elles van als tallers mixtos i s’enamoren del més canalla i com s’obliden d’elles mateixes… La Carme els dóna suport però les renya «han de pensar en elles, no deixar que s’aprofiti d’elles un« xicot »que les oblidarà res més surti per la porta».

De la mateixa manera ens exigeix ​​que les dones hem de ser fortes, exigir que se’ns escolti, que se’ns doni veu i que les visibilitzem, que no són preses de segona. Ens ho reclama, no ens ho demana. Posa sobre la taula que res és possible sense les dones, sense el feminisme, per molt que els companys sobiranistes siguin els que més surtin a la palestra, per molt que a ells se’ls escolti més. Ens reclama, en el nostre dia a dia, des de la diversitat de totes, perquè creu que la República només pot construir-se des del respecte i la igualtat, des de l’equitat en l’exercici dels drets humans. Per això reclama ser visibles i que les fem visibles.

Forcadell, està present, des de dins segueix fent propostes,demandes, vol estar coordinada. Ens parla de la seva mare, de la seva família,de la Dolors Bassa, dels companys presos de Lledoners, del judici. El judici iel que comporta personalment, el canvi una altra vegada a Madrid, la manca degaranties que creu que hi ha, la necessitat de coordinació de les defenses peròque aquestes tinguin en compte la seva situació, que no allarguin més delcompte. Però també, el judici com a visibilitat internacional i com a oportunitat.

S’acaba la visita, Carme Forcadell no ens acomiada trist sinó enèrgica i amb ànim. Espera que les coses es vagin aclarint i que la seva determinació sigui la de tots i totes. «Unitat d’acció», ens reclama, «energia, visibilitat a la construcció d’un nou país». L’espai és ombrívol però ella brilla, no és una metàfora, la seva energia fa brillar l’espai. Ens anem plenes de la seva dignitat, tanta dignitat!

Aquesta entrada s'ha publicat dins de articles, Independentisme i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.