El dolor contingut a un TT

Resultat d'imatges de #mequeer

Article publicat a Xarxanet

La darrera setmana del passat mes d’agost les xarxes socials han anat plenes de denúncies de situacions de LGTBIfòbia. Hartmut Schrewe és la persona que va arrencar l’exitós #MeQueer a les xarxes. L’escriptor alemany va llençar una primera denúncia “El meu marit és el meu marit, no pas el meu amic”. A partir de la denúncia el hastag va anar popularitzant-se i va ser el periodista madrileny Rubén Serrano que el va popularitzar. El hastag ha estat especialment actiu a Latinoamèrica i el Regne d’Espanya.

La denúncia ha estat àmplia i ha volgut recollir el testimoni de denúncia del #MeToo que va viralitzar l’actriu Alissa Milano , per denunciar les agressions i abusos sexuals a les dones i que va fer públic l’escàndol del productor nordamericà Harvey Weinstein. El nou hastag vol posar sobre la taula les contínues vexacions, insults, assetjaments i escarnis que pateixen les persones del col·lectiu LGTBI.

S’han fet públiques arreu denúncies de microdiscriminacions. Sobre els estereotips, en els quals hi va participar gent de totes les orientacions sexuals i identitats de gènere: “Rebre una lliçó del meu fill d’11 anys: indicar-li que el pantaló esportiu que s’endú a l’emprovador és de noia i contestar-me que això que llegeixo a l’etiqueta és un mer estereotip de gènere.”

Sobre la invisibilitat “No m’han insultat, ni m’han escopit, ni m’han agredit mai, però el meu marit i jo vam amagar la nostra relació durant 11 anys, entre d’altres coses, per por a patir tot això… I a la incomprensió, l’estigma, els prejudicis, el rebuig…”

Sobre l’autoodi generat: “Jo vaig portar un armari d’Oscar, 0 insults i agressions. Quan em vaig decidir a explicar-ho, creien que els hi fotia el pèl. Però el preu va ser altíssim, ja que fins als 25 aprox. m’havia odiat, mentit i fingit tant, que no tenia ni puta de qui o què collons era.”

L’assetjament quotidià que es naturalitza: “Aquella “amiga” d’institut que em digué que ser lesbiana era com triar la poma podrida”

El com convertir-se en imperceptible a la família per tenir una orientació distinta: “Que la mare tingui les fotos familiars a l’entrada de casa i la teva ao moble del menjador”

Ser conscient d’ allò que et converteix en xafarderia: “Ser 12 i adonar-se que tothom que alguna vegada vaig a conèixer comentarà la meva orientació sexual.”

Milers de denúncies però, no només explicaven aspectes quotidians i dolorosos, també agressions directes i greus i, especialment denuncies de la LGTBIfòbia social i d’estat que es porta a terme a alguns països on es prohibeixen les relacions entre persones del mateix sexe o, simplement, no es persegueixen les agressions que pateixen pel fet de tenir una orientació o una identitat de gènere diferent a l’heterosexual.

L’impulsor del hastag també va denunciar públicament la necessitat de reconeixement de la diversitat dins del propi col3lectiu per tal de no crear nous estereotips : “El que em molesta sobre molts tweets sobre #MeQueer són les imatges gairebé inflacionistes d’homes homosexuals ben preparats. #MeQueer és més. #MeQueer és tota la diversitat i la seva bellesa. També més enllà de l’estil de vida i el gimnàs.”

Les agressions i discriminació a les personesLGTBI s’han fet visibles a les xarxes, ha estat una campanya interessant de visibilitat. Però un hastag malgrat ser Trending tòpic mundial no és prou per acabar amb la lgtbifòbia. En plena eclosió del #MeQueer Jamel Myles, un nen de tan sols 9 anys, es va suïcidar a Denver per l’assetjament que patia a l’escola per la seva homosexualitat, que ja havia confessat a la seva mare durant l’estiu. Alguns companys de classe inclús van demanar-li que es llevés la vida i finalment ho va fer.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de articles, LGTB, Xarxes i etiquetada amb , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.