El fènix islamista

portada_el-fenix-islamista_loretta-napoleoni_201501161413

Acabo de llegir el Fènix Islamista de Loretta Napoleoni. No havia llegit res, fins ara. Havia sentit parlar d’ella, l’havia sentit parlar. Realment, fa periodisme del bo, del que cal, del que es mulla i informa a fons. En molts sentits es juga la vida, una mena de “J’acusse“, una investigació plena d’arguments, de dades, d’anàlisi política i històrica i… de culpables. Culpables de les desgràcies i les guerres que van desgranant-se i caient un darrera l’altre.

El Fénix Islamista -El estado islámico y el rediseño de Oriente Próximo-, és un llibre publicat el febrer del 2015. Parla de l’inici de la guerra de la que els milers de persones refugiades, que la nostra Europa civilitzada refusa, fugen. És per això que, malgrat ser un publicació força nova, pot semblar passada en alguns aspectes. S’han fet reportatges infinits sobre el tema i s’ha aprofitat la seva investigació per fer diferents productes audiovisuals, entre altres coses a partir de la gran quantitat de material audiovisual que ISIS ha produït.

En tot cas, la informació va ràpida i canvia, però la base del llibre i la profunda anàlisi que fa segueix sense conèixer-se. Napoleoni analitza i acusa. El desastre de la descolonització, el negoci de la guerra, el paper de la UE i els EUA, el control de les xarxes socials i el marquèting, la discriminació, la pobresa però també el buit ideològic i de valors i l’exclusió que viuen tant en la societat que els acull ocm en la societat d’orígen, que provoca que alguns musulmans també tinguin atracció cap a un somni, el somni de la yihad -com d’altres tenen atracció per la violència-… La por, el terror, el poder polític aprofitant la religió.

Napoleoni m’ha semblat valenta i honesta i m’ha recordat  Oriana Fallaci i el seu periodisme cític i audaç -no exempt de polèmica, sobretot en la seva darrera etapa-. Una periodista d’avui fent un periodisme que mai s’hauria d’haver perdut i que, possiblement, li portarà mal de caps i amenaces per part de l’stablishment, però també d’altres sectors.

Les mentides dels EUA i l’OTAN per començar una guerra que no van controlar -per variar- i com van armar aquells que ara són al centre de la guerra i la estan guanyant. Els cotxes, les armes, els recursos, els serveis d’inteligència són l’orígen d’ISIS, de la guerra i del xoc volgudament cultural. Tot plegat el llibre desenmascara les mentides d’un occident que vol quedar net de culpa, però també desenmascara el negoci de la guerra en nom d’una religió, en com el “salafisme modern” ha començat, també, a crear estat. Com fa del terror, i de la imatge del terror, a Instagram, a YouTube com a fonts d’informació en temps real que també juguen amb els prejudicis, les falses informacions i l’opacitat, però també amb el món irreal que acaba sent simbòlic: els videojocs que regalem als nostres infants. La guerra es fa des de la distància, amb l’ordinador, els videojocs amb gran violència gratuïta es viuen com una aventura que es pot viure; el camp de batalla o el carrer, la guerra per a molts siguin a ISIS o a l’exèrcit dels EUA, és un joc, un vídeojoc… la misèria moral d’occident i les seves conseqüències.

Un llibre que cal llegir, per conèixer. Passant tots els filtres que es vulgui, però cal conèixer i saber.



Aquesta entrada s'ha publicat dins de lectures, pensament polític, Solidaritat Internacional i etiquetada amb , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.