La dona que no va baixar de l’avió

La-mujer-que-no-bajo-del-avion-469x800

La mujer que no bajó del avión és una novel·la negra espectacular i diferent. Me la va regalar un gran amic, amb una dedicatòria seva i una de l’autora, Empar Fernández, val a dir que la vaig tenir un any abans de començar a llegir. D’aquells llibres que et sedueixen i t’inquieten ja abans d’obrir-los i no saps perquè. I la percepció era raonable.

Empar Fernández, ens presenta una novel·la negra, amb un personatge gris, molt gris, molt mediocre, de tan mediocre desgraciat. Una persona que perd, que no persevera que no opina, que s’agafa a claus roents i es crema. Fins que troba una maleta i reconeix una dona que no arriba a baixar de l’avió.

A la seva vida apareix el secret inconfessable i fruit d’aquest la por i la imaginació. Sempre temptat a deixar anar el llast que ha agafat i mai deixant-lo malgrat els consells. Enganxat a un diari alié, amb lletra cada cop més incomprensible i a una vida que no és la seva.

I tot passa, però sobretot no passa. És una novel·la negra sense acció, més aviat un drama psicològic, un laberint de dubtes, de preguntes, de troballes i secrets descoberts i mai mostrats.

Després d’aquesta novel·la, un abans i un després en la novel·la negra actual. Més a prop d’Agatha Christie o de Georges Simenon que de moltes novel·les actuals, amb acció descarnada, en una actualització contextual, temàtica i psicològica. Empar, em va encantar! Gràcies per escriure-la. Joan, Gràcies pel regal!

Aquesta entrada s'ha publicat dins de lectures i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.