24M: Tenyim de lila el procés

índex

Article publicat a La Independent

En ple procés de mobilitzacions pel dret a decidir (en plural que diuen), amb una demanda de procés constituent i de referèndum per l’autodeterminació en el centre de l’escena política, les dones hem jugat un paper central; el tàndem Forcadell-Casals ha estat un lideratge compartit que ha vist crèixer el moviment social i el convenciment del poble de Catalunya en l’avenç cap a un procés d’independència.

Són dones, també, algunes que lideren o co-lideren les diferents opcions polítiques que concorren a les eleccions municipals i que defensen propostes diverses, sovint molt diferents, de com afrontar el futur immediat als i des dels municipis. Quines són les propostes que ens escolten? Som visibles les dones, les nostres necessitats i demandes en aquestes eleccions?

En la meva humil opinió, i clarament posicionada, el nou país que ja estem construint no pot subsistir ni és possible des de la pervivència de les estructures enquistades, antigues, rovellades i elitistes del patriarcat i el capitalisme.

Les Feministes per la Independència han col·laborat en el llibre «Tot un país per decidir» editat per les Esquerres per la Independència i en les dues primeres frases del seu article, ja defineixen el que crec que hauria de ser central en aquesta campanya: «Construir un país més lliure, just, sostenible i democràtic requereix una transformació feminista. La situació de les dones és un dels indicadors més sensibles i fiables del nivell de democràcia i de progrés d’un país”.

El nou país, el país que volem, el volem lliure i just, lliure de masclisme, de LGTBfòbia, d’agressions i violacions masclistes que atempten contra els drets fonamentals del 51% de la població de Catalunya.

El nou país, el país que volem, el volem viure des de la felicitat de veure’ns i ser visibles, des del reconeixement de les nostres aportacions i treballs. El volem lliure i, també, lliure de discriminacions a les dones treballadores, sense bretxa salarial, amb mesures de conciliació més enllà dels interessos productius de les empreses, on sigui real i efectiu el dret a l’habitatge digne, a no passar gana.

El nou país, el país que volem, el volem amb el dret a decidir si volem o no ser mares, el volem des del reconeixement de la diferència, de la nostra diversitat, un país que ens faci lliures. El nou país, que ja estem construint fa temps, no pot obviar les propostes de les dones. No es tracta que els diferents cartells electorals posin més dones a les llistes (això ho han de fer per llei) sinó de mostrar que tenen credibilitat i que lluiten amb convenciment per un país de totes i de tots, un país en el que compartirem no des de la suposada igualtat sinó des de l’acció política per superar “universals” que ens invisibilitzen, l’acció política positiva que proposa superar les desigualtats i discriminacions no “igualant” sinó reconeixent.

Un país nou de debó que es decidirà el 24 de maig, el 27 de setembre i en un referèndum. Un país que decideix el seu futur nacional però també el model social que desenvoluparà. Un país només possible des de la transformació, perquè només la trasformació farà possible que decidim.

No valen jocs dialèctics, cal dir-ho clarament, volem decidir perquè només decidint podrem ser i serà possible transformar. Un país que parteix de la negativa no podrà ser mai lliure ni, tampoc, se li permetrà un canvi social. Tenyim de lila els municipis, tenyim de lila el procés.



Aquesta entrada s'ha publicat dins de feminisme, Independentisme, Polítiques socials i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.