Bé, perdona’m, però estan esperant-me

LH00004

Aquest és el títol del nou llibre de relats de Rafa Gomar i publicat per 3i4 edicions. Vint petits relats, vint històries de vida, vint situacions quotidianes o, certament, sorprenents.

Rafael Gomar és un escriptor de Gandia i, tot i que ha escrit narracions llargues, està “especialitzat” en el relat curt. Li’n diuen contista, no pas perquè visqui del conte sinó perquè aquest tipus de relat és on es troba més còmode, tal com destaca en la seva entrevista a El Temps.

La veritat és que m’ha agradat molt. M’han sorprès els temes, la facilitat que té Gomar per posar-se en la pell de protagonistes tan i tan diferents com els que ens dibuixa (o de vegades desdibuixa): dones, homes, infants (o que fan regressió a la infància)… en solitud, amb companyia… amb menys d’un bull o massa bullits… heterosexuals, lesbianes, gai amb família, prostitutes, alcohòlics, assassins, gent massa normal… Un univers divers que potser un bany de realitat excessiu o bé una abstracció cap a altres realitats.

I que voleu que us digui? en aquest panorama literari dels Països Catalans l’univers de Gomar, a més de divers, és tan, però tan valencià! Una llengua comuna, en tota la sua diversitat territorial, però no és aquest el tema. És la forma com Gomar ens mostra aquests univers, aquestes realitats molt properes o molt llunyanes que ens acosta al País Valencià des d’una altra perspectiva.

En fí, recomanable i fresca per llegir aquest estiu!

Aquesta entrada s'ha publicat dins de lectures i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.