Educar en temps de crisi

educar en temps de crisi

Sovint vaig a la Biblioteca Pare Miquel d’Esplugues, allà tenen un racó de llibres que en diuen “de pares i mares”. Vaig trobar aquest llibre de Ramon Casals, editat per Graó dins la col·lecció Família i Educació. Ramon Casals, porta 30 anys donant classes i també formant mares i pares, la seva experiència em va semblar important.

Aquest llibre poder no ens diu moltes coses noves però les recull, les analitza i les mostra per què les veiem. Poder les donem per sabudes però no les practiquem i això és el que s’evidencia al llibre. Educar en temps de crisi ens posa sobre la taula la necessitat d’ensenyar valors, austeritat, saber donar valor a les coses, saber gestionar el present, el futur, els diners, les coses i la vida. Eduquem en temps de crisi per necessitat però hauria de ser sempre així.

El llibre no ens vol donar solucions, ens ajuda a pensar, aporta idees i ens ajuda analitzar. No hem viscut per sobre de les nostres possibilitats però ens hem deixat enredar per fer imprescindible allò prescindible, per fer central allò excèntric, per fer necessari el que ens ha creat la necessitat.

Veure això és adonar-se que encara som a temps de fer-ho bé. No estimem més els nostres fills i filles per donar-los més coses sinó per educar-los millor. Hem passat temps en què això semblava una estupidesa, una “neura” d’algunes i alguns, però era, simplement, creure que l’educació no és tenir moltes coses sinó aprendre a gestionar-les, a conservar-les a entendre el món que ens envolta i a estimar la gent que ens estima i respectar la que no ens estima.

Casals recull al llibre l’exemple de la Berta i en Pau, dos bessons nascuts el 2012 i que neixen amb un deute de 20.000 €, un deute social i que els condicionarà el futur (si a més són catalans… al deute podem afegir la càrrega del dèficit fiscal).

Quin món deixem als nostres fills i filles sinó els ensenyem a viure, si només els donem allò que demanen, sinó tenen capacitat de frustració per allò que no poden tenir (i que sovint no els cal)?

Han de tenir el darrer model de mòbil, el darrer model d’Scalextric, el darrer model de DS o tablet? O han de tenir gent que els estima i els ensenya, que els orienta i els dona eines pel futur?

De molt recomanable lectura!

Aquesta entrada s'ha publicat dins de lectures i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.