En el nom de Déu

bring back our girls
Article publicat a La Independent

Jo vaig segrestar les vostres filles i vaig a vendre-les al mercat, en el nom de Déu” són paraules d’Aboubakar Shekau, líder del grup armat radical islamista Boko Haram de Nigèria, difoses en un vídeo, en el que també carrega contra l’educació de les nenes i adolescents i contra qui no practica els preceptes de l’Islam.

El grup terrorista Boko Haram, va segrestar 233 nenes i joves a Xibok, a l’estat de Borno, sintetitza així les seves accions. De fet, BoKo Haram vol dir en hausa (la llengua autòctona) “l’educació occidental és pecat” i van proclamar la gihad des de la seva creació el 2002.

Matar, prohibir, vendre i esclavitzar les nenes, joves i dones en nom de Déu no deixa de ser curiós per aquells qui defensen preceptes religiosos. Utilitzar la religió per a portar a terme activitats mafioses, de lucre personal o projectes ideològics no democràtics és una realitat per a molta gent, una realitat que a Nigèria potser tan cruel i sagnant com això, però que patim arreu.

A Nigèria moltes joves troben la cruel realitat dels grups islamistes, que les prohibeixen ser i desenvolupar-se i es creuen amb el dret de disposar de la seva vida, venent-les o fent-les esclaves, o del seu cos violant-les tal com va testificar una noia que va ser presonera de Boko Haram (el seu testimoni va destapar una realitat cruel i crua: moltes de les dones segrestades eren violades 15 cops al dia i si es negaven les mataven).

Aquesta és una actitud intolerable i primitiva però les bases del pensament patriarcal sobre les que es construeixen actituds de violència contra les dones són els mateixos fonaments que patim les dones arreu. En països que en diem “desenvolupats” la violència extrema s’amaga, es suavitza o s’utilitza un llenguatge “correcte” per dir el contrari del que es pretén.

Com sinó, a l’Estat espanyol mentre es retallen serveis de prevenció, atenció i suport a les dones en situació de violència masclista segueixen morint tantes dones i se’ns diu que no es retalla i es converteix en estadística?

Com sinó, disposa l’estat, via marxa enrere en les lleis, del cos de les dones negant-nos el dret a decidir sobre el nostre propi cos? Com sinó, l’església catòlica permet que alguns individus, (alguns amb càrrecs dins la jerarquia eclesiàstica) com el rector de Canena, a Jaén, que defensa uns suposats principis cristians, argumentant que “abans hi havia un sentit moral”, defensant un model de violència i submissió de les dones dient que “potser un home s’emborratxava i arribava a casa seva i li pegava a la dona, però no la matava com avui (…) una persona tenia una formació cristiana i, encara que s’emborratxava, sabia que hi havia un cinquè manament que deia no mataràs“, és això tolerable? És molt lluny del que es viu a Nigèria? O simplement són passes cap la cosificació de les dones, cap a la negació i la retallada de drets, cap a la lliure disposició dels drets, vida i cos de les dones per tothom excepte per una mateixa?

Gallardón ho té clar quan parla d’interrupció voluntària de l’embaràs: “No entenc que es desprotegeixi al concebut, permetent l’avortament” “El que farem és defensar el dret i la dignitat de la dona amb un dels seus valors fonamentals, que és el dret a la maternitat”, però tot plegat sense deixar-nos decidir a les dones. Ho fan en el nostre nom i, sobretot, en nom de Déu.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de articles, feminisme, Violència masclista i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.