Reprenem… de fet, no hem fet vacances


Les vacances, una cosa que ja sembla un temps de relax exclussiu de classes de nivell salarial alt (en tot cas exclussiu per a gent que hi treballa) no han estat del tot vacances.

Enguany els debats han estat encesos, la ràbia anava en augment, les retallades no s’han aturat, les mentides es difonien i les campanyes eren en marxa.

La gent humil que hem pogut fer i la gent humil que no ha tingut l’oportunitat de fer-ne hem tingut el cap molt ben posat a lloc sabent que el que ens esperava al setembre era ben gros.

D’entrada les mobilitzacions diverses; un 11 de setembre que és un repte com a poble però també una prova de foc per les espanyes. Una prova d’unitat popular malgrat les profundes esquerdes. Un 15 de setembre en què les mobilitzacions socials es traslladen al centre de l’estat i que es preveu serà una mobilització, també massiva, per plantar cara.

I, com no, la pujada de l’IVA cultural i escolar, l’inici del curs escolar, les aules de 36-40 alumnes (superant les ràtios), les escoles amb menys mestres, hi haurà 19.741 alumnes més i 3.092 mestres meny, deixant de cobrir les 1.783 jubilacions que hi hagut enguany. També serà el curs del tupper a 15 € al mes.

Hem descansat però no ens hem relaxat, hem seguit amatents a tot el que ens ve, a tot el que se’ns vol treure, a les culpes d’algú que es vol fer pagar a la classe treballadora.

L’economia basada en el capital especulatiu no aporta res, no fa crèixer ni atura la crisi, al contrari ens carrega a les classes populars tot allò que no ens és possible gaudir. S’estan cometent els mateixos errors que durant la Gran Depressió, no podem anar reduint el deute que han contret els governs dels estats (i al Regne d’Espanya carreguen a les “Comunidades Autònomas”) i reduir el creixement alhora perquè no hi ha sortida. No ens poden reduir a números ni ens poden prendre els drets!

Comença un curs en què cal recuperar la consciència i l’orgull de classe, reconduir la ràbia cap a la reivindicació i lluitar pels nostres drets bàsics que ens són negats: dignitat, treball, habitatge, salari digne… en una societat de dones i homes que conviuen i es respecten, sigui quina sigui la seva llengua, sigui quin sigui el seu color de pell…



Aquesta entrada s'ha publicat dins de feminisme, Govern de la Generalitat, Govern del Regne d'Espanya, Independentisme, Polítiques socials i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.