Howard
Zinn va ser un historiador nordamericà de referència per a aquelles
persones que no creien la història oficial. Possiblement molt
conegut per la seva versió en que va donar veu a la gent més que a
les batalles en la història del seu país però més que
probablement desconegut per la gran majoria.
Zinn no
va fer una història idealitzada i occicentrista sinó que va fer una
història que trencava l’autosatisfacció dels i les nordamericanes i
mostrava com les arrels del seu poble eren molt més riques, diverses
i com la història oficial ,massa basada en els interessos econòmics
de les classes altes, negava la veu de les classes populars que van
construir des del patiment i la manca de reconeixement però també
des de la lluita i la rebelió els Estats Units d’Amèrica.
Però no
només ens va descobrir la realitat crua dels EUA sinó també va
descobrir les realitats històriques de l’Amèrica central i del Sud,
l’orgull del Vº Centenario que molts espanyols senten amb la seva
història èpica s’esvaeix del tot amb la visibilitat d’aquesta altra
història que se’ns descobreix.
Evidentment
no va ser l’únic però si que ha estat primordial el seu paper en la
investigació històrica del paper de les classes populars i de la
vertebració de les realitats nacionals, estatals i de fronteres al
continent americà.
Sempre
és un plaer rellegir Zinn que espero que ara, gràcies al
reconeixement que Iciar Bollaín i el guionista Paul Laverty fan amb
la dedicatòria de la seva darrera pel·lícula “También la
lluvia” a aquest historiador, es conegui una mica més. Us recomano fer una lectura a allò
que ens fa veure que la història èpica ha estat la dels grans
estats, la dels grans senyors, la dels dominadors; fora hem quedat
les dones i els homes de les classes populars, els pobles sotmesos i
les petites nacions i cultures. Una lectura que ens fa menys creïble
una història única i ens acosta a les històries i les vides.
