Alicia i Àgata

 Alicia en unmón real

Acabo
de llegir un còmic que porta el títol d’“
Alícia
en un món real
”.
L’escriptora Isabel Franc i la il·lustradora Susanna Martín van
unir els seus talents per tirar endavant aquest projecte. En la seva
introducció Franc ens diu: “
La
història de l’Alicia no és la de totes les dones que han tingut un
càncer de mama, ni tan sols la meva, tot i que està basada en la
meva experiència personal
”.

El
llibre és divertit, tendre i dur alhora a partir de l’experiència
personal de patir un càncer de pit però és, sobretot, una història
militant. La militància d’una dona conscient que la malaltia no la
fa menys dona però que moltes com ella han patit les seves
conseqüències social, familiars i personals més enllà de la
pròpia malaltia. És doncs, la militància de la visibilitat i de la
normalització.

Moltes
dones que han patit un càncer de pit i l’han superat s’han trobat
que, després de la duresa del tractament i de la tragèdia de perdre
un pit, en la majoria dels casos, s’han trobat amb el rebuig de la
parella o la inseguretat els ha minat l’autoestima. Moltes d’elles
han donat la cara, han sortit públicament a explicar el que és i
com es pateix la malaltia, han creat grups d’autoajuda, han donat
suport a altres dones quan han començat el tractament… una feina
invisible però importantíssima.

Santa
Àgata, nascuda a Catània va ser martiritzada per no voler fer
sacrificis pagans i el seu martiri va consisitir en tallar-li els dos
pits. A partir d’aquesta llegenda Àgata ha estat recordada per
moltes de les dones que han patit càncer de mama i moltes han
volgut, amb valentia, fer-ho públicament. Elles són les Àgates.

Alícia,
ens recorda que no vivim al país de les meravelles i les Àgates que
el suport social i emocional és imprescindible en un moment és que
les teràpies són molt dures i agressives pel cos i les seves
conseqüències així com l’evolució de la malaltia, no sempre són
previsibles. Se’n parla molt dels avenços científics, evidentment
imprescindibles, per a combatre el càncer però es parla poc de
quins seren els efectes de la radioteràpia, de la quimioteràpia i
de com superar-los.

La
valentia no sempre és sinònim d’heroicitat i molt menys visible
davant la nostra societat. Sol ser, més aviat, una valentia
qüotidiana i propera, invisible i poc reconeguda però del tot
imprescindible per a la nostra vida. Vagi doncs un reconeixement
públic per l’Alicia, l’Àgata i totes aquelles dones que ens
mostren la seva valentia cada dia en la lluita contra la malaltia i
el suport que fan a les altres que, com elles, pateixen els seus
efectes.

Ah!
i també un darrer reconeixement i una recomanació. La gran qualitat
del còmic el qual no podeu deixar de llegir, passareu una estona
divertida, amena i, alhora, prendreu consciència d’aquesta dura
lluita qüotidiana contra el càncer a partir d’una experiència i
una miqueta de ficció. Bona lectura!

 

 Publicat a L’Hora Violeta al setmanari 30º



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Alicia i Àgata

  1. Moltíssimes gràcies per les teves paraules i suport!!!!
    Una gran abraçada
    Susanna

Els comentaris estan tancats.