Ahir Mònica Terribas, directora de Televisió de Catalunya, va fer unes declaracions que comparteixo sobre la funció dels mitjans de comunicació.
Terribas, en el marc d’una conferència, va fer referència a les declaracions d’alguns mitjans privats sobre la competència deslleial que fan les tv’s públiques en rebre doble finançament: de l’administració i de la publicitat. Terribas va recordar que la llei del 1988 obliga als operadors privats a fer un servei públic, i és per això que se’ls otroguen les llicències, i quest servei públic de les cadenes privades és molt lluny de ser-ho.
El debat està servit! en temps de crisi els que han guanyat molt fent televisió escombraries volen que les cadenes públiques (que en alguns casos també tenen uns esntandards de qualitat poc desitjables) perdin pes, perquè per fer bona televisió pública també cal inversió.
Analitzant la qualitat de les cadenes privades enllaçem amb un debat d’actualitat: l’alcàsserització del cas Marta Castillo o com es donen les informacions sobre els succesos, com informen els mitjans i com es poden manipular les informacions. Com afecta a la pressumpció d’innocència i les famílies afectades, on són els límits de la informació periodística i on comença la informació morbosa… són qüestions que ens plantejem de nou però que no són noves.
Estem fartes i farts de veure a la programació diària de les televisions (també algunes públiques) periodistes que han crescut i s’han fet famosos per donar informació morbosa i jugar amb els sentiments de la gent, haurem de seguir aguantant-ho?
Calen canvis en el periodisme i cal un lideratge de l’àmbit públic. La rigorositat que va demostrar Terribas com a professional ara es pot convertir en un canvi real a Televisió de Catalunya, anar a millor pel que fa a la llengua, als continguts, convertir-la en un mitjà rigoròs (més) i de qualitat, lider i divers. Quin repte tens , endavant Mònica!
T’oblides d’un punt: aconseguir que la televisió pública fos independent políticament. Però això ja és la utopia.