Ahir diumenge, a l’espai de la cascada del arc de la Ciutadella, es va portar a terme una concentració reivindicativa pel dret al propi cos. A Amèrica del Sud, Central i Carib ja fa anys que es va instituir el 28 de setembre com a jornada reivindicativa pels dret sexuals i reproductius, enguany a Catalunya és el primer cop que se celebra.
El dia era boníssim, acompanyava tant que després de tants dies de pluja molta gent va decidir sortir a les diferents activitats festives que encara cuejen de la Mercè i no va ser una concentració molt nodrida.
El dret a l’avortament lliure i gratuït (que no vol dir pas que es porti a terme de forma alegre i irresponsable com molts volen fer veure), l’accès a mètodes anticonceptius, la meternitat desitjada, la sexualitat segura eren els eixos centrals de la concentració.
Vaig trobar a faltar molta gent, de molts partits d’esquerres i representants parlamentaris i parlamentàries dles mateixos. Es va començar a veure un canvi, més gent jove i menys històriques del feminisme però tot plegat em porta a una reflexió: les reivindicacios de les dones pel dret al propi cos, en un molment d’actualitat legislativa i mediàtica evident, no són d’interès democràtic?
És evident que en moments de crisi hi ha drets civils quetenen menys interés per algunes formacions polítiques però cal ser responsables amb el 52% de la societat i no utilitzar mediàticament els temes sinó hi ha implicació real.
