La violència vers les dones, en tant que fenomen històric i universal, només es pot entendre en el marc d'una estructura ideològica que pren el sistema patriarcal com a paradigma de referència.
És així com la violència masclista representa una definició de com actua el poder patriarcal en tant que constructor d'un ordre social i simbòlic al voltant de “l'home” com a mesura i referent de totes les coses.
Aquesta estructura social i de pensament ha pretès l'organització de la vida de les persones en funció del seu sexe biològic i s'ha dotat també d'una estructura jeràrquica amb el poder de sancionar o de premiar en funció de les necessitats del propi sistema.
Moltes dones i alguns homes intentem crear relacions socials al marge d'aquest ordre imposat, cal desenvolupar la possibilitat de trencar amb les pràctiques patriarcals i, per tant, la possibilitat d'acabar amb les violències contra les dones.
[@more@]
En aquest sentit els avenços aconseguits amb les polítiques “d’igualtat” promogudes per diferents governs no han ajudat a canviar la possibilitat de les dones a ser i sentir-nos diferents. Són avenços fràgils que no permeten una real llibertat femenina.
És per això que des d’Esquerra hem apostat per propostes polítiques que posin les dones al centre i ens converteixin en subjectes de drets i no només objectes de protecció. Hem de poder reconèixer i viure la diferència sense que això generi violència o desigualtats.
El desembre de 1999 en la 54ª Assemblea General de les Nacions Unides s’adoptà la resolució 54/134, que declara el 25 de novembre com a Dia internacional per a l’Eliminació de la violència contra les dones. L’elecció d’aquesta data respon al record i la denúncia de la tortura i assassinat el 25 de novembre de 1960 de les germanes Mirabal en mans de la dictadura del General Trujillo, a la República Dominicana. Minerva, Maria Teresa i Patria Mercedes Mirabal eren lluitadores politicosocials per la defensa de la llibertat i la democràcia, i des del 1981 la data de la seva mort va passar a ser reclamada pel moviment feminista com a dia de lluita i denúncia de la violència contra les dones.
És en aquesta data que volem reivindicar el paper central de les dones en la societat i la necessitat de vertebrar polítiques de dones que juguin un paper central en les polítiques públiques, amb Esquerra al Govern de la Generalitat de Catalunya ha estat possible, serà possible.
Aquest 25 de novembre les dones d’Esquerra, arreu dels Països Catalans, reivindiquem:
A les Illes:
La necessitat que tota la societat de les Balears es conscienciï de la situació de violència que pateixen moltes dones, i que condemni contundentment les agressions perquè en cap cas ningú pugui sentir que aquestes conductes són,de cap manera, tolerades. Cal que el Govern de les Illes,més enllà de paraules es doti d’instruments i recursos per a l’erradicació de la violència masclista. És necessari donar veu i reconeixement a les dones a través d'un Consell de Dones de les Illes Balears que representi tant les associacions de dones, com les àrees de polítiques de dones de sindicats i de partits polítics. Aquest Consell de Dones ha de ser realment participatiu, sense ingerències.
Al País Valencià:
El Govern de la Generalitat valenciana ha de vertebrar polítiques per a l’erradicació de la violència masclista. Actualment estan en un segon lloc. No és casualitat que les polítiques de dones isquen des d’una Conselleria poc dotada d’instruments i considerada de segona categoria. Cal dotar de pressupost, estructures i reconeixement del moviment de dones les polítiques per a erradicar la violència masclista. El País Valencià està orfe de polítiques serioses que puguen pal·liar la discriminació i la violència envers les dones. El nostre objectiu és capgirar el País en clau progressista i nacional que condicione el govern de les institucions polítiques del País Valencià.
A Catalunya:
L’aprovació immediata de l’avantprojecte de Llei dels Drets de les dones per a l’erradicació de la violència masclista. Un projecte liderat per Esquerra al Govern de la Generalitat i elaborat des del consens de tots els grups de dones de Catalunya. Una llei, participada, consensuada i que crea un model d’intervenció que serà de referència a Europa i al món. Un model que actua en tots els àmbits de forma transversal i també integral, sense oblidar cap dels nivells d’intervenció: detecció, atenció, prevenció, assistència , protecció i recuperació. La Llei dels drets de les dones per a la eradicació de la violència masclista parteix de la premissa que els drets de les dones són drets humans. La violència masclista és una greu vulneració d’aquests drets i un impediment per assolir la plena ciutadania de les dones, la plena autonomia i llibertat.
Als Països Catalans:
Cal crear canals de comunicació i actuació conjunta entre les institucions els moviments de dones dels Països Catalans perquè juntes reclamem amb més força la fi de la violència masclista. La unitat nacional fa possible la llibertat femenina, la visibilitat de l’existència de les violències vers les dones i la seva erradicació.
Molt interessant aquest article, de debò.
M’ha recordat algun text que he llegit recentment de l’Esquerra Independentista. Es nota d’on bé la gent.
Ara bé, caldria saber si deixar-ho tot a l’abast de les lleis és suficient.
Per acabar amb la violència masclista calen moltes coses des de la mobilització i organització populars, fins passant per mesures molt concretes legislatives , però sols les darrers no anem enlloc.
Salut