Ja s’acosta la jornada electoral. La campanya ha estat dura i, alhora, la gent ha estat força impassible al que passava. El proper 1 de novembre es decidirà el nou president de la Generalitat i, el futur de les polítiques públiques del país. Malgrat la importància que això té l’electorat no està motivat.
Els esdeveniments dels darrers 3 anys convenientment enverinats per CiU i amanits pels mitjans de comunicació afins han convertit en inconvenient un govern de coalició, tan normal com ho és a Europa o a tants països de tradició democràtica. Aquí el poder opta per la bipolaritat, és més còmode i més fàcil alhora de remenar les cireres aquells que ho han fet sempre.
[@more@]
Els governs de coalició es donen en les societats amb unes profundes arrels democràtiques, aquí alguns han desprestigiat la possibilitat de pactes i només es dóna valor a les majories. Les majories? Bé, només algunes, les que interessen al poder que emana d’aquesta societat basada en el binomi patriarcal capitalista. De fet, les dones som el 52% de la societat i el poder ens obvia, ens invisibilitza. Aquest poder que només entén per majoria allò que li convé al sistema, allò que convé a una mínima minoria.
Moltes companyes i companys de la blogosfera estan fent campanya pel vot a Esquerra. Votar Esquerra és realment votar diferent, aquella pedra a la sabata del poder que pot garantir avançar cap a un futur més just.
Molta gent del meu entorn geogràfic i social votarà ERC (com jo mateixa, evidentment), amb convenciment de què és la única garantia. Molta altra gent, a més s’ha dedicat a convèncer totes aquelles i aquells que no votaven per què votin ERC. Malgrat la demoscòpia sembla que Esquerra farà de nou, el dia 1, un paper important i no dubteu que serà de compromís total i absolut amb les ciutadanes i ciutadans de Catalunya, amb totes i tots sigui quin sigui el seu origen, el seu sexe, la seva opció sexual, edat o situació econòmica.
Aquest compromís es concretarà en el Govern o en l’oposició però sense dubtes i amb fermesa el nostre objectiu és construir un país lliure de dones i homes lliures. Cal votar Esquerra!
Uo, surto al bloc de la Carme Porta, li diré a la mama 😀
Llàstima que aquestes eleccions no repeteixis com a candidata, som molta gent la que et considerem un referent en molts sentits. Sigui com sigui, espero que demà ens enduguem tothom un somriure a la boca quan apareguin els escrutinis. Serà!
Benvolguda Carme
és una llàstima i una pèrdua per a ERC que tu no repeteixis. Has demostrat ser una persona honrada (difícil en política) i treballadora.
I t’ho diu un home, hetero i de Sants. No parlo pas des de el sectarisme o el lobby (GLBT o feminista)
Fins sempre!!
Estimada veïna,
Bé és cert que aquests tres anys, com tu dius, han estat «convenientment enverinats», però no per CiU sinó per les constants polítiques inestables que ha dut a terme el vostre líder. Tots sabem casos com Perpinya, les picardies d’en Vendrell o la tan polèmica corona d’espines. Amb el president Pujol, o amb el futur president Mas, això no estaria l’abast d’un governant. CiU no hauria permès aquest tipus d’enverinaments.
Bé, com que la discussió seria pràcticament eterna, no volia desaparèixer del teu bloc sense deixar-te abans una nota. A través del web del Parlament he anat a parar al teu bloc. En fi, potser algun altre dia torni a donar-te guerra!
Ben afectuosament,
Roger Pons