L’altre dia vaig sentir una consellera socialista dir que els drets de les dones al propi cos i el dret a una mort digna eren dos dels drets que la reforma d’Estatut recollia i que eren un referent important. Bé… em sap greu dir-vos que és una mentida més a les que ens tenen acostumades i acostumats perquè si bé en el títol de Drets i Deures és el que menys retallades s’han fet és precisament en aquests dos punts on podem trobar-les.
Des d’Esquerra sempre s’ha considerat que el fet de visibilitzar els drets i les polítiques de dones a l’Estatut era imprescindible . Així doncs, el fet d’haver inclòs en el projecte de reforma de l’Estatut articles com els nº 19, 40, 41, i 153,[1] significaven un pas molt important. Per Esquerra és molt important pel reconeixement de la diferència sexual i de la complexitat social en les nostres lleis bàsiques que es contemplin drets específics i que es reconeguin i visibilitzin com a imprescindibles les polítiques de dones, ens ajudaran a superar discursos igualitaristes que no ajuden a una transformació social real.
[@more@]
El procés de participació va ser molt ampli, les aportacions referents als drets i les polítiques de dones foren el fruit d’un procés de participació molt ampli fet amb la col·laboració de tots els grups de dones que s’hi van voler afegir.
L’Anterior equip de l’Institut Català de les Dones va convocar a les entitats del Consell Nacional de Dones de Catalunya per tal de que les associacions i grups que hi participen poguessin elaborar les propostes que es desitjaven fer arribar a la ponència de l’Estatut. D’aquesta manera s’elaboraren dos documents que recollien les aportacions presentades: l’un contenia un conjunt de valors, objectius, la inclusió de la igualtat entre dones i homes com a valor i signe d’identitat catalana, un catàleg de drets de les dones, la transversalitat de les polítiques de dones, reconeixement com a valor d’identitat catalana l’ús d’un llenguatge que no subordini ni jerarquitzi les persones, el pressupost amb perspectiva de gènere i la plena disponibilitat dels ingressos i autonomia de despesa per tal de fer efectives les polítiques de dones i d’igualtat d’oportunitats que es volien incloure de manera específica i que fou consensuat per totes les entitats; l’altre, referent al traspàs de competències i el món local no fou signat pel PSC ni per les entitats de la seva òrbita. Val a dir que el grup de treball que va elaborar les propostes va tenir en compte, i desenvolupar, més de 2000 aportacions que a nivell individual van fer ciutadanes catalanes a través del web de l’ICD.
Es va elaborar un document de suport al text aprovat pel Parlament que es va fer conèixer als grups de dones de Catalunya. També es va presentar al Consell de Dones de Barcelona i al Ple del Consell Nacional de Dones de Catalunya, essent recolzat novament en un intent de recollir el major nombre d’adhesions per tal de què la proposta de reforma de l’Estatut es mantingui tal i com va ser aprovat el 30 de setembre. L’Estatut del 30 de setembre pel que fa als drets de les dones, doncs, és plenament legitimat pel moviment de dones de Catalunya.
Més en concret, on trobem les retallades?
Els articles 19, 40 i 41 estan continguts al capítol de drets i deures. És un pas important aquest reconeixement. Estem parlant de drets fonamentals mai desenvolupats. En tot cas no són reconeguts tant com a drets subjectius sinó com a principis rectors de les polítiques públiques a Catalunya.
L’articulat sorgit del Parlament el passat 30 de setembre no només recollia el consens dels grups de dones de Catalunya sinó que era un referent important a nivell internacional. Com podreu comprovar -als articles són afegits en nota al marge- malgrat els retalls segueix sent un avenç important però cal destacar que els retalls no són menors com tot seguit analitzaré.
A l’article 40 també es fa una petita reforma demanada per CiU per tal de reclamar la diferència legal de les parelles de fet. Al nostre entendre tot i que afecta poc no deixa de ser simbòlicament important fer esment a la diferència per crear desigualtat.
Què és i què implica el dret al propi cos
En referència a l’article 41 on s’establia el dret al propi cos, val a dir que aquest tema no és quelcom només simbòlic ni tampoc vinculat única i exclusivament a l’avortament, tal i com ha fet creure UDC. És a partir, precisament, d’una reclamació de CiU que es reforma aquest article per tal de no reconèixer aquest dret.
El dret al propi cos implica la possibilitat de viure el cos com a propi en tots els aspectes socials, culturals, mèdico-sanitaris, econòmics… En aquest sentit, tal i com han quedat aquest dret, s’estableix que es podrà dur a terme "en l’àmbit de les pròpies competències i segons els supòsits recollits per al llei". Per tant, es buida de contingut les mateixes innovacions que l’articulat incloïa i ens priva a les dones de poder decidir per nosaltres mateixes en un aspecte fonamental com és el propi cos. Així s’aconsegueix equiparar-nos a un estat similar a la minoria d’edat, sobretot si tenim en compte que es tracta d’un principi rector per tal que els poders públics vetllin per la lliure decisió de la dona i no un dret subjectiu, quan el cert és que afecta al benestar físic i la salut reproductiva i sexual de les dones.
El dret al propi cos està recolllit en diferents textos del dret internacional, com:
✔ la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948
✔ el Pacte Internacional de Drets Cívils i Polítics del 1976
✔ Pacte de Drets Econòmics i Socials (1976)
✔ Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra les dones (1979)
✔ Declaració i Programa d’Acció de de Drets Humans, Viena (1993)
✔ Programa d’Acció de de Població i Desenvolupament, El Caire (1994)
✔ Programa d’Acció de de la Dona,Beijing (1995)
I també és present en el Fonament constitucional:
✔ [1] Articles 1.1 i 17.1: Desenvolupament de la llibertat humana
✔ [2] Article 10.1: Dignitat de la persona, en els seus drets inherents i en el lliure desenvolupament de la personalitat
✔ [3] Article. 18.1: Dret a la intimitat personal i vida privada
✔ [4] Article 43: Dret a la protecció a la salut
El Dret al propi cos s’insereix en l’esfera dels Drets sexuals i reproductius i representen l’última frontera dels drets. L’autodeterminació dels cossos planteja entre d’altres el dret a l’autonomia reproductiva, a no patir discriminació per opció sexual i l’accés a l’avortament segur i legal.
Tot i ser, doncs, aparentment reconegut CiU ha aconseguit, amb el suport del PSOE i IC-V, reduir-lo i anul·lar-lo com a dret real reconegut.
Les polítiques de dones
A l’article 153 es reclamava la competència exclusiva en aquest àmbit. El PSOE va adicionar una remissió a l’article 149.1.1 CE, aquest article estableix que l’Estat té competència exclusiva per establir les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de tots els “espanyols” en l’exercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals.
Amb l’invocació d’aquest títol l’Estat pot entrar a legislar sobre qualsevol matèria on consideri que s’ha de garantir la igualtat de tots els “espanyols”. Per tant, una competència que en l’estatut del 79 la Generalitat tenia asumida com a competència exclusiva (art. 9.27 EAC) ara es converteix en una falsa exclusiva.
Els altres grups que formen part de la delegació catalana van votar a favor d’aquestes modificacions, mentre Esquerra ens varem mantenir ferms per defensar el consens dels grups de done si l’esperit de l’Estatut del 30 de setembre.
[1] ARTICLE 19. DRETS DE LES DONES
1. Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, maltractaments i de tota mena de discriminació.
2. Les dones tenen dret a participar en condicions d’igualtat d’oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats.
[1] ARTICLE 40. PROTECCIÓ DE LES PERSONES I DE LES FAMÍLIES
1.Els poders públics han de tenir com a objectiu la millora de la qualitat de vida de totes les persones.
2.Els poders públics han de garantir la protecció³ jurídica, econòmica i social de les diverses modalitats de família, com a estructura bàsica i factor de cohesió social i com a primer nucli de convivència de les persones. Així mateix, han de promoure les mesures econòmiques i normatives de suport a les famílies dirigides a garantir la conciliació de la vida laboral i familiar i a tenir descendència, amb una atenció especial a les famílies nombroses.
3.Els poders públics han de garantir la protecció dels infants, especialment contra tota forma d’explotació, d’abandonament, de maltractament o crueltat i de la pobresa i els seus efectes. En totes les actuacions portades a terme pels poders públics o per institucions privades l’interès superior de l’infant ha d’ésser prioritari.
4.Els poders públics han de promoure polítiques públiques que afavoreixin l’emancipació dels joves, facilitant-los l’accés al món laboral i a l’habitatge per tal que puguin desenvolupar llur propi projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural.
5.Els poders públics han de garantir la protecció jurídica de les persones amb discapacitats i han de promoure’n la integració social, econòmica i laboral. També han d’adoptar les mesures necessàries per a suplir o complementar el suport de llur entorn familiar directe.
6.Els poders públics han de garantir la protecció de les persones grans perquè puguin portar una vida digna i independent i participar en la vida social i cultural. També han de procurar la plena integració de les persones grans en la societat per mitjà de polítiques públiques basades en el principi de solidaritat intergeneracional.
7.Els poders públics han de promoure la igualtat de les diferents unions estables de parella, tenint en compte les seves característiques, amb independència de l’orientació sexual de llurs membres. La llei ha de regular aquestes unions i altres formes de convivència i llurs efectes.
8.Els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones amb independència de l’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, la condició social o l’orientació sexual, i també han de promoure l’eradicació del racisme, de l’antisemitisme, de la xenofòbia, de l’homofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones.
[1] ARTICLE 41. PERSPECTIVA DE GÈNERE
1. Els poders públics han de garantir el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés a l’ocupació, la formació, la promoció professional, les condicions de treball, inclosa la retribució, i en totes les altres situacions, i també han de garantir que les dones no siguin discriminades a causa d’embaràs o de maternitat.
2. Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques públiques per a aconseguir la igualtat real i efectiva i la paritat entre dones i homes.
3. Les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin de manera integral totes les formes de violència contra les dones i els actes de caràcter sexista i discriminatori; han de fomentar el reconeixement del paper de les dones en els àmbits cultural, històric, social i econòmic, i han de promoure la participació dels grups i les associacions de dones en l’elaboració i l’avaluació d’aquestes polítiques.
4. Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar en la fixació
1. de llurs polítiques econòmiques i socials.
Els poders públics han de vetllar, en l’àmbit de les seves competències i en els supòsits previstos per la llei, perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el benestar físic i mental, en particular pel que fa al propi cos i a la seva salut reproductiva i sexual.
[1] ARTICLE 153. POLÍTIQUES DE GÈNERE
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de polítiques de gènere, que respectant l’establert per l’Estatut en l’exercici de la competència que li atribueix l’article 149.1. 1 de la Constitució, inclou en tot cas:
a) La planificació, el disseny, l’execució, l’avaluació i el control de normes, plans i directrius generals en matèria de polítiques de dones, i també l’establiment d’accions positives per a eradicar la discriminació per raó de sexe que s’hagin d’executar amb caràcter unitari per a tot el territori de Catalunya.
b) La promoció de l’associacionisme de dones que acompleixen activitats relacionades amb la igualtat i la no-discriminació i la promoció de les iniciatives de participació.
c) La regulació de les mesures i els instruments per a la sensibilització sobre la violència de gènere i per a detectar-la i prevenir-la, i també la regulació de serveis i recursos destinats a aconseguir una protecció integral de les dones que han patit o pateixen aquest tipus de violència.
