Publicat a Fundació Maria Aurèlia Capmany
El passat 18 d’abril Montserrat Palau, Professora de literatura a la Universitat Rovira i Virgili, va obrir el cicle anual “Tot recordant la Maria Aurèlia“. En aquesta petita trobada ens fa un brevíssim resum del que ens va dir
“Feliçment sóc una dona. Els feminismes de Maria Aurèlia Capmany”
Fa 20 anys que va morir la Maria Aurèlia, per això la recordem
La recordem una mica. És veritat que hi hagut diversos actes, jornades, activitats i reedicions o representacions d’algunes de les seves obres, però tampoc amb un entusiasme o ressò general i potent. Maria Aurèlia Capmany, per diverses i múltiples raons, era un personatge incòmode en el seu temps i encara ho és per a alguns sectors de la nostra societat. Fou una dona que va transgredir els paràmetres i els rols atorgats a les dones de la seva època i, a més, una intel•lectual lúcida que no combregava amb rodes de molí i deia i feia la seva.
En la seva obra “Feliçment sóc una dona” MAC ens presenta la rebel•lia femenina
Rebel•lia algunes vegades, no sempre, perquè justament aquest és un dels problemes exposats a la novel•la: la lluita entre els diners (l’emancipació pròpia) i la llibertat de la protagonista. Més que d’una obra feminista, podem parlar d’una obra que ens retrata les condicions de les dones catalanes al segle XX, concretament des del 1900 fins al 1968. Maria Aurèlia Capmany va publicar el llibre La dona a Catalunya, i la recerca que va fer per documentar-se i elaborar aquest assaig fou la que la va convertir en militant feminista. Aleshores, el que ella havia explicat en aquest assaig, amb un afany pedagògic –sempre present en tota la seva obra, com la memòria i la història- ho va voler convertir en ficció i d’aquí va néixer la novel•la Feliçment, jo sóc una dona. La protagonista, en clau de ficció “picaresca”, va passant per diverses classes socials i diferents ambients, sempre superant els obstacles, amb una personalitat forta i amb valentia, i per això, tant en la novel•la com en la mateixa trajectòria de l’autora, hi podem veure aquesta transgressió o rebel•lió que comentaves, d’una dona que no es conforma amb el que es troba o li toca, sinó que vol ser subjecte actiu i responsable dels seus actes i de la seva vida, malgrat el context, generalment, per l’època en què se situa l’argument, hostil.
Parlem del feminisme de la Maria Aurèlia
Una de les coses fonamentals és que Capmany fou una de les primeres teòriques del feminisme a Catalunya. La dona a Catalunya, quan es va editar, va tenir molt d’impacte a casa nostra i ella va esdevenir una de les veus més conegudes d’aquest moviment del qual tot just se’n començava a parlar públicament a finals dels anys 60 del segle XX. El seu feminisme és el que ara anomenem feminisme de la igualtat. Una reivindicació per aconseguir els drets de viure en condicions d’igualtat, de poder, com deia ella, transcendir el paper de natura atorgat i entrar, amb tots els ets i uts, en el món de la cultura, fins aleshores masculí, com tot l’àmbit públic.
Creus que la seva obra i el seu pensament és vigent?
La seva obra és totalment vigent. I no en un sentit de lectura des de la història literària, sinó des de l’actualitat. Moltes de les seves novel•les i el seu teatre són de plena vigència i ben interessants per al públic d’ara i les generacions joves. Pel que fa al seu pensament, concretament les seves tesis feministes, bona part encara són presents en els debats i teories d’aquest segle XXI. Altres formulacions, fruit també d’una època i un context concret, per sort ja han estat superades. Maria Aurèlia Capmany és cabdal dins del pensament intel•lectual català de la segona meitat del segle XX.
