Era impossible no pensar que això passaria i que les males vibracions del 20 de novembre (va morir Franco, el dictador, però també van matar dos polítics democràtics: Santi Brouard i Jon Muguruza) podrien afectar i donar cabuda als nostres pitjors malsons. Els resultats han estat predecibles però no per això menys traumàtics.
Per Esquerra Republicana de Catalunya i la coalició independentista han supossat una certa recuperació: es mantenen escons tot i que s’han perdut 15.274 vots. És important ser optimista però també ser conscient que si els vots s’escapen cal analitzar cap a on. I cal ser conscients de diverses qüestions:
1. Que la coalició IC-V-EUiA han sumat 81.242 vots més que a la darrera convocatòria estatal.
2. Que CiU ha sumat 161.230 vots
3. Que el vot en blanc estava organitzat i ha forjat un discurs prop dels indignats i indignades, però també de les persones desencantades amb les propostes que actualment fan el ventall de partits catalans.
4.Que l’abstenció torna a pujar i aquesta pujada és inexorable. Al 2008 un 70’30% dels catalans i catalanes de Catalunya amb dret a vot van fer-ho, enguany només ho han fet el 66’82%, un 3’48% menys.
5. Que si analitzem no només al Principat de Catalunya sinó que ho fem en clau de Països Catalans la visió no és tan optimista.
Cert és que PxC i UPyD no obtenen representació a Catalunya (si que ho fa UpyD al País Valencià) però la representació política de l’independentisme a Corts espanyoles (allà on anem a negociar la independència) no respón a allò que ens diuen les enquestes sobre el sentiment independentista. I val a dir, també, que el PP ha guanyat 76.489 vots nous.
Els partits independentistes haurem de reflexionar sobre l’estratègia de divisió que ha primat en alguns casos, també en com ens afecta el desencís dels i les votants. Els partits d’esquerres haurem de reflexionar, també sobre les nostres propostes i estratègies en un moment de retallades i de crisi econòmica tan profunda. L’Esquerra independentista haurà de fer un esforç de reflexió postraumàtica i evidenciar que renovació no vol dir substitució de persones únicament, sinó l’emergència d’un discurs il·lusionador, que sumi, realment d’esquerres i superador de ferides personals. Alguns liders també hauran de reflexionar sobre el paper de divisió que volen mantenir, sobre l’insult permanent i la necessitat de vertebrar un espai d’esquerra independentista comú, amb propostes nacionals si, és clar, però sense oblidar el benestar de les persones, els drets socials i els avenços per a les dones i homes d’aquest país que com a societat hem fet en els darrers anys.
Doncs si, em sembla una anàlisi molt realista
Realment, el canvi de cares no és el més important. El més important és poder presentar amb legitimitat -tant pel que fa al programa com pel que fa als socis que es trien- un programa d’esquerres que sigui capaç de reconèixer les fites assolides en el passat pels 2 governs d’esquerres i no pas renegant-ne constantment.
Tornar a començar sempre de zero només resulta útil i còmode a l’hora de fer programes electorals.
Tant de bo hi haguessin polítics i polítiques amb aquesta obertura de mires i amb aquesta generositat i encert en la definició de com haurien de ser les polítiques d’esquerres
La data potser sí que era una premonició.
El sorprenent és que hi ha gent que ha contribuït a què l’estat espanyol, independentment del color amb què pintem les 2 comunitats on no ha guanyat el PP, sigui de dretes sense ni preguntar-se la tendència del partit al qual votaven. En aquest cas es tractava del PP. I la pregunta del subjecte, literal: I el PP què és, de dretes?
I tenen 4 anys per endavant. I a sobre CiU interpreta que els resultats els legitimen per a continuar amb la política que ens durà a la simplificació de la societat. Només hi haurà dues classes socials. La que ens enspera, ja ha començat a treure el nas al Govern d’avui: retallades i pujades d’impostos.
I encara ens falta la que ens caurà de Madrid.
Així no reactivarem el creixement. Potser sí l’emigració. També podria ser una solució, oi?
Les esquerres més val que reflexionin, però que ho facin ràpid, si us plau.
Per mi el més trist és que l’abstenció + vots en blanc + vots nuls = 11.154.343 vots
i el PP majoria basoluta amb = 10.830.693 vots…
i ningú pensa que ha fet res malament? jo crec que caldría replantejar una mica el sistema ja que hi ha més gent que vol aixó que gent que vol que manin els que més vots tenen…
Bé aquesta és una reflexió que tenen pendent els partits d’esquerres en la seva estratègia tal com jo ho entnec
En tot cas, totes les vostres aportacions al debat són una mostra del que s’ha de reflexionar, repensar i reconèixer, entenc que la renovació ha de ser de discurs no només de cares; que el discrus no pot obviar encerts i errors de l’estratègia feta i que negar els errors no els fa oblidar, ans al contrari aprofundeix en l’error. De la mateixa manera obviar i negar els encerts i la feina feta és d’una manca de maduresa política increible