aquest títol la Fundació Maria Aurèlia Capmany ha elaborat un
informe sobre els efectes que la crisi ha tingut sobre les dones i
les condicions laborals de les dones.
La crisi
ha afectat de forma greu els llocs de treball de les classes
populars, s’han destruit moltíssims llocs de treball en els darrers
anys. Tot i així, les diferents estadístiques oficials ens han
dibuixat un perfil de persones que han perdut el lloc de treball a
partir de la centralitat masculina en els grans àmbits: construcció
i automoció però han invisibilitzat una realitat que, tot i ser
sospitada ara se’ns mostra de forma clara en l’estudi.
La
destrucció de llocs de treball ha tingut un menor impacte en les
dones, segons
les dades de les Enquestes de Població Activa dels anys 2006 i 2010,
es calcula que l’ocupació masculina decreix un 12,4%.
En la creació de nous
llocs de treball és on trobem grans desigualtats entre altres raons
perquè s’ha fomentat la creació de llocs de treball de baixa
qualitat o poc valor afegit i amb unes condicions i salaris precaris.
Tanmateix la intermitència dels contractes i la temporalitat i també
ha afectat al tipus de jornada laboral.
En
aquest sentit, tot i que la creació de treball a revertit sobre les
dones ho ha fet en una franja d’edat concreta: les dones a partir de
50 anys, un col·lectiu vulnerable i de difícil
ocupabilitat. La creació d’ocupació és possible doncs, a partir
dels ajuts públics per a la incentivació de nous llocs de treballa
per a aquests col·lectius. Ens trobem davant de contractes eventuals
o bé per obra i servei o interinatge i, per tant, amb temporalitat
extrema.
Les
dades ens mostren que ens trobem que hi ha un creixement de demanda
d’ocupació per part de moltes dones que als 50 anys cerquen una
fiena per primera vegada. En
aquest sentit, el
tipus de jornada correlaciona amb la distribució de les tasques
reproductives i amb els efectes que té la parcialitat en el nivell
de desprotecció social i precarietat de les persones treballadores.
Si
analitzem els sectors veiem que son 3 els que ofereixen aquesta
incorporació al mercat de treball: immobiliàries, agricultura,
ramaderia i pesca i serveis personals socio-sanitaris. En el primer
sector trobem una crisi extrema en la que cal personal per fer moure
el mercat, comercials. En el segon sector les dades no diferencien la
contractació per compte pròpia o d’altri i, per tant, estem parlant
de un grans sector de legalització d’una situació d’autoocupació i
treball familiar. En el tercer sector, on més s’ha crescut els
darrers anys no deixa de ser un pas a la professionalització de les
tasques de cura de les persones.
Així
doncs a la ja tradicional discriminació per sexe del mercat laboral
afegim el factor de l’edat i cal tenir, també, en compte que el
desenvolupament de la nova legislació social com la llei d’autonomia
personal i suport a la dependència ha fet emergir contractes de cura
de persones exercit per familiars, bàsicament dones, que legalitzen
la seva situació a partir de la demanda i el suport econòmic que
aquesta llei preveu.
