Amb Brunetti

És una llàstima que per qüestions ideològiques, més que no pas econòmiques com es va demostrant, l’actual Govern de la Generalitat deixi d’apostar per les polítiques del temps com a polítiques socials i prioritàries. És evident la millora de l’economia social i de la qualitat de vida de les persones si podem tenir un temps de qualitat i no viure en aquesta societat estressada, sota aquest prisma, encara s’entén menys una decisió com aquesta.

Quan una pot recuperar una mica de temps per si mateixa i per la seva gent, com és el cas ara, la vida es transforma i notes que la salut física i mental millora. Agilitat mental, gust per les coses, retorn a la lectura…

I en aquest retorn jo m’he retrobat amb tres coses que produeixen felicitat:

  • La primera fer vida amb les criatures, aquesta és la central, la imprescindible!
  • La segona el retorn a la muntanya que et disciplina la ment i et millora la salut, sense comptar ja amb els beneficis del retorn a la natura.
  • La tercera el retrobament amb la novel·la negra. La meva passió lectora té, per fi, sortida més enllà de documentsi  estudis i retrobo Brunetti.
Fa un temps Donna Leon, l’autora de la col·lecció i creadora del personatge, va escriure un llibre en què recollia articles i  experiències que va titolar Sense Brunetti. El llibre ens descobreix una Leon locuaç, hipercrítica i altament divertida en moltes opinions, però l’absència del seu personatge és el que marca l’obra no tant en el contingut però si des del seu origen. Ens parla dels seus interessos, de les seves passions, de les seves aficions, dels seus odis, de la seva Venècia…Tot plegat també presenta a les novel·les de Brunetti. Tal com deia Jordi Cervera al seu bloc l’any passat: "l‘autora prescindeix del personatge però no dels paisatges"
 
Jo, de fet, ara faig al revès: retorno al personatge i als seus paisatges. Retorno a una passió a partir del retrobament amb l’autora però, sobretot, amb el seu personatge. Torno a ser amb Brunetti! Tot i que trobo a faltar el meu Maigret, curiosament de difícil retrobada a les nostres llibreries, que ha passat? hem oblidat Simenon?

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.