30 anys de feminisme

Aquest cap de setmana s’ha portat a terme la gran trobada de dones que commemorava els 30 anys de feminisme a Catalunya "les dones sabem fer i fem saber" ha estat el punt de partida per a nous reptes que s’han llençat en forma de missatges a les diferents ponències i debats.

[@more@]

Moltes han estat les activitats: debats, tallers, exposicions… i els temes. Moltes hem estat les participants i molt diverses.

La diversitat en la participació i en els continguts ha estat una de les virtuts i característiques. Poder l’altra cara ha estat la manca d’espai per a l’intercanvi i la relació àmplia. Possiblement però, el fet de tenir tantes opcions de qualitat i de poder participar en una tercera part del que cadascuna hauria volgut no ha deixat de ser en si mateix un al·licient per a afrontar els reptes que ens hem posat.

Els espais de dones pel reconeixement d’autoritat en són pocs encara, tot i el creixement i cal anar afrontant aquest creixement tant pel que fa a les dinàmiques com a les realitats del feminisme que fem i vivim. El fet de poder crear espais en que es creen xarxes de relació política i flueix l’intercanvi en la pràctica política i de pensament són espais importants que fan sorgir nous, o vells, debats i que marquen la dinàmica del moviment feminista en el seu futur. De fet, les discrepàncies es mostren i ens porten a la reflexió però sense deixar d’actuar.

La trobada era una commemoració de les mítiques “Primeres jornades catalanes de la dona” que es desenvoluparen al paranimf de la Universitat de Barcelona, en les que es va poder mostrar un incipient moviment feminista organitzat després de 40 anys de dictadura franquista. Les reflexions, accions, reivindicacions que es van expressar van marcar profundament moltes dones catalanes i van fer possible que un moviment silenciat pogués ser un moviment polític vertebrador en els 30 anys següents. Les aportacions del feminisme han estat cabdals, malgrat el poc reconeixement polític que ha tingut.

Fa deu anys, el 1996, també se celebraren les jornades “20 anys de feminisme a Catalunya” que van permetre mostrar un moviment més madur però igualment dinàmic i que afrontava els reptes de creixement amb intensos debats i contundents conclusions.

Aquests era el gran primer acte que es celebrava després del cessament de l’equip de l’Institut Català de les Dones (la presidenta, Marta Selva, i el seu equip de col·laboradores: Anna Solà, Isabel Segura i Mercè Fernández) que des del feminisme han aconseguit, els darrers 3 anys, tenyir les polítiques del Govern de la Generalitat i dignificar l’ICD. Les polítiques de dones han estat, per primer cop, presents al Govern de forma clara, amb mesures valentes, un programa i un calendari d’actuació clars i, sobretot, un pressupost digne per a fer-ho possible. L’equip sortint de l’ICD ha marcat un abans i un després, el feminisme al centre sense negar la independència del moviment feminista ni marcar la seva estratègia. Ara caldrà veure si això segueix sent possible.

En definitiva, el marc ha estat necessari i els plantejaments diversos. Les crítiques i les mancances s’han evidenciat i cal ser clares. Cal assumir aquesta diversitat i poder fer possible allò que el manifest de la trobada deia: “Farem saber que la pràctica política de la relació entre dones és la nostra força”

Tweet