A hores
d’ara la majoria de càrrecs de l’anterior Govern ja han estat
cessats, tot i que,
encara queden alguns, a l’hora de tancar aquest article. En aquest
sentit tot i els 100 primers dies de marge que, per cortesia
política, es deixa a un nou govern quan entra (en aquest cas és una
rentrée)
cal anar observant cadascun dels moviments que s’estan fent.
Ara per
ara, alguns moviments indiquen que d’innovació política no hi ha
gaire i que, més aviat, es recuperen algunes formes i estructures.
Voldria però centrar-me en aspectes, diguem-ne protopolítics però
que tenen molt a veure amb les formes.
A un
Govern se li demana transparència i també, en aquest cas,
austeritat de la que en fan gala. Ara per ara aquesta austeritat no
s’està demostrant en alguns aspectes. Per exemple, que una
Consellera una de les primeres accions internes que hagi impulsat
sigui la del canvi de mobiliari i decoració del despatx del seu
antecesor no diu molt pel que fa a l’austeritat. I en aquest sentit,
caldria que es previnguéssin algunes actituds.
Quan al
títol parlo de perruques no ho faig només en un sentit figurat, fa
uns set anys alguns càrrecs del Govern bipartit de CiU tenien
bonificacions a algunes perruqueries o feien desplaçar la
perruqueria al despatx en base a les “necessitats”
del càrrec.
Evidentment,
també hi havia càrrecs polítics d’aquell Govern (alguns dels quals
es recupere ara) que cada dia exercien el seu glamour
i es feien pujar un ram de flors amb un cost, diguem-ne excessiu,
però sobretot diari.
Aaaah!
Ara si que sembla, doncs, que aquest Govern recupera lideratge i
aquell glamour perdut. Es tornaran a les polítiques de belles dames
i cavallers que viatjaven en “representació
de” i que comunicaven els
seus viatges, els llocs visitats, les rebaixes… això era
governar… Per posar un exemple, el Consell Nacional de Dones de
Catalunya, ha estat ampliat de 71 (fa 7 anys) a 386 entitats i s’han
creat assemblees territorials de dones en les que hi participen els
grups locals. Ara s’haurà de recuperar una política més
restrictiva que permeti el retorn del glamour. Que marxin les
melenudes sense depilar i puguin tornar les senyores amb el tratge
jaqueta ben pentinades i maquillades, sense tenir en compte horaris
ni necessitats que per això estan les minyones i els i les cangurs!
Ara és
l’hora de recuperar aquest glamour? Ens ho deixarem colar com a
política de construcció nacional això? O exercirem la nostra veu
crítica? De moment algunes veus sembla que proposen que alguns
implicats en el cas Millet tindran un càrrec això és política amb
glamour, la resta tonteries!
Publicat a L’Hora Violeta al setmanari 30º
