La Marta i les pilotes

Marta
Vieira Silva
és la millor jugadora de fútbol del món. És
brasilenya, juga com a davantera al FC Gold Pride i ha guanyat, en la
seva trajectòria professional diversos títols amb els equips que ha
passat, entre altres tan prestigiats la copa libertadores o la copa
de Brasil.

El gran
Pelé va dir d’ella el 2007:
"Eu
não vi Pelé jogar, mas vi a Marta"
.
Marta, com se la coneix, està considerada una de les 100 persones
més influents al Brasil i una de les peces fonamentals per l’avenç
del fútbol femení, amb només 24 anys.

La
FIFA, la va premiar el passat 10 de gener amb la pilota d’or, a la
mateixa cerimònia
que es va premiar a Messi. Tothom sap qui és
Messi, poca gent sap qui és Marta. Tothom sap que Messi ha rebut pr
segon cop la pilota d’or, poca gent sap que Marta l’ha rebut per
cinqué any consequtiu.

Hem
tingut pilota d’or als mitjans de comunicació fins la sacietat i
ningú ens n’ha informat, gairebé cap mitjà, excepte de rebot i no
sempre en espais esportius, se n’ha fet ressó… alguna cosa passa,
algú no ho està fent prou bé?

Les
dones som invisibles arreu, en la història, en la política, en les
institucions però en l’esport i, especialment en el fútbol, semblem
translúcides. La pràctica de l’esport és molt més àmplia en
dones que en homes però quan arribem a la competició això minva i
si parlem d’alta competició encara més. Si a això afegim la
invisibilitat a que se’ns sotmet, el paper de segones a ques se’ns
relega malgrat els grans èxits aconsseguits les ciutadanes i els
ciutadans podem començar a copsar que alguna cosa no marxa prou bé.

Marta,
és un exemple de tenacitat i reconeixement d’equip però també una
bona mostra de l’exercici de negació que patim les dones de forma
quotidiana. Ella és una part de la punta de l’iceberg però moltes
dones, també a Catalunya, han aconsseguit èxits espectaculars i
segueixen sent negades, invisibilitzades sistemàticament i no cal
parlar només en l’àmbit esportiu tot i que ha estat tan clar
aquests dies… és una qüestió de pilotes.

 
Publicat a L’Hora Violeta al setmanari 30º

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.