Avui he fet una xerrada a l’Avenç d’Esplugues (un dia espectacular per fer-la! sort que al final ha deixat de ploure…) sobre les polítiques per a la gent gran a Catalunya.
Val a dir que hem avançat força en els darrers anys pel que fa a lleis i serveis i que, encara, ens queda molt per fer. Tot i així la part central de la xerrada és el que, personalment, m’interessa més, com han de ser les polítiques de gent gran?
Les
polítiques per a la Gent gran són polítiques de
ciutadania, aquelles que en diuen de segona generació que
segueixen aprofundint en els drets de les persones. Hem de posar les
persones grans al centre (no fer-les excèntriques, ex:
jubilació). Han de ser polítiques de consens amb les
persones grans, polítiques participades i participatives.
Polítiques àmplies de mires, la gent gran no són
només persones amb dependència (% GG dependent) sinó
persones actives, molt actives i que fan de motor de la nostra
societat. Jo no em canso de repetir que són pura energia
ciutadana i com a tals segueixen en primera línea d ela
construcció social, política i econòmica. És
per això que necessitem polítiques interdepartamentals
d’acció integral i coordinació transversal, de
cooperació interadministrativa.
Per
tot plegat una de les bases que estem treballant i en la qual volem
avançar amb el CGG és la base participativa. La força
dels Consells consultius i de les entitats és molta. Treballem
per que
les diferents administracions entenguin i acceptin que els consells
consultius o de participació de tota mena i el Consell de la
Gent Gran de Catalunya, en particular, no són una figura
decorativa, sinó que les seves propostes i recomanacions
haurien de ser vinculants, un cop contrastada la seva viabilitat.
Per altra banda,
el gènere imposa
trets diferencials en el procés d’envelliment de dones i
homes. És important que les polítiques públiques
tinguin en compte aquestes diferències en les seves
programacions i actuacions a fi d’assegurar que responguin al
diferent envelliment de les persones i a les seves necessitats
diferents.
Actualment el nombre de
dones grans és superior al d’homes grans i aquesta diferència
augmenta en augmentar l’edat. De les persones de més de 100
anys, 6 de cada 7 són dones. Si apliquem la
perspectiva de gènere al sector de la gent gran, veiem que les
dones grans tenen en la vellesa un nivell més elevat de
vulnerabilitat que els homes de la mateixa edat.
Som
un país avançat i tenim ja alguns organismes de Govern
(Oficina de la Gent Gran A)ctiva i participatius (Consell de la Gent Gran i altres) per desenvolupar polítiques
no excloents, no pensades des de les vores (excèntricitat)
sinó centrípetes, des del centre, posant al centre les
persones grans i assegurant els drets de la nostra gent gran, aquesta
que ens ha donat les oportunitats i ha construït el país
en el que vivim actualment, l’ha fet possible tal com el coneixem,
amb totes les mancances, si, però també amb totes les
aportacions importants i molts cops invisibles de tota una generació
que ens segueix reclamant drets.
