Aquests dies, un cop més tenim en marxa una campanya electoral on la imaginació d’algunes persones s’evidencia de tal manera en les seves recurrències que és més a prop del patetisme que de la proposta.
En Jaime Mayor Oreja, un castellà de pro nascut al País Basc, ens torna a regalar les oides amb aqueslla imaginació desbordant, aquella paraula amable, aquell reconeixement que com a poble sempre ens fa. Tant és quina coalició governi a Catalunya, el fet d’ésser catalana o català és prou per poder exercir aquell "desdén y fuerza" de la Castella que retratava Antonio Machado.
Torna a la càrrega Don Jaime – el vascuenze castellano – i diu que la nova llei d’educació llença a la ignorància a milions de catalans i catalanes. Sembla que parlar català i haver nascut a Catalunya ja és en sí mateix, per a Don Jaime,una garantia d’aquest éxit. Així doncs l’adalid de la pàtria castellana, donada la nostra tradicional ignorància, ens avalua i ens diu que "no progresem adequadament".
Don Jaime un cop més utilitza per anar a Europa com un fantasma que la recorre amb les seves idees i pensaments retrògrads que representa com deia Machado:
"La España de charanga y pandereta,
cerrado y sacristia,
devota de Frascuelo y de María,
de espiritu burlón y de alma quieta,
ha de tener su mármol y su dia,
su infalible mañana y su poeta"
un cop més, doncs, Don Jaime amb paraules gairebé poètiques i plenes de patriotisme ens insulta i menysprea, ens diu que som i serem ignorants mentre ens ignora com a poble.
Potser Don Jaime, com aquella España-Castella del passat que tant enyoren i que pretenen com a futur i torno aquí a citar Machado:
"El vano ayer engendrará un mañana
vacío y, ¿por ventura! pasajero,
la sombra de un lechuzo tarambana,
de un sayón con hechuras de bolero;
el vacuo ayer dará un mañana huero."
Don Jaime, el valerós contra el feble, i les seves "huestes" del PP com aquella España-Castella "envuelta en sus harapos desprecia cuanto ignora"
L’atac contra Catalunya ha de deixar de ser un recurs polític i no hem estat les catalanes i catalans qui han vist la gent del país veí com s’ha descrit, les crítiques sobre el menypreu i la ignorància que España des de l’exercici del poder autoritari i el no reconeixment tràspua ha sortit de les seves pròpies gents, aquella gent implacalbe, redentora, de la ràbia de la idea…
