Mentre tornava de la feina escoltava al cotxe un recull d’èxits del meu admirat Luis Eduardo Aute (amb uns arranjaments terribles, per cert) i anava dient:
"voy buscando la razón de tanta falsedad.
La mentira es obsesión y falsa la verdad"
I em feia reflexionar sobre la quantitat de mentides, de veritats a mitjes, de realitats manipulades, de falses veritats… que podem sentir, escoltar o patir en un dia, en una setmana, en un mes o en una vida.
Pensava que, de fet, tot seria força més fàcil sent transparents, directes… i com n’és de difícil en el dia a dia en la nostra societat. De fet, les persones que ho exerceixen passen bé per "bordes" o per curtes de gambals.
En política pensava les aplicacions de les veritats i les falsedats i manipulacions i…pensava en el populisme, en les propostes que aparenten però no aporten canvis. Pensava com és de fàcil, en política però també en la vida, desprestigiar, falsejar, atacar, criticar, calumniar i el difícil que és desfer les falsedats per fer visible la veritat.
Tot fa tornar a la poesia. Ens hem de prendre la vida diferent, el món que construim no només no és el millor possible sinó que és, humanament, insostenible. Deia Joan Vinyoli, el gran poeta:
"La poesia allunya de les aparences
i fa propera la realitat.
Memòria: perdre’s com en un dellà
que és sols l’aquí, darrera
cortines transparents.
I què veus?
No res, un fum.
En veritat us dic
que no es fa res en veritat sinó
per la paraula creadora de silenci"
