L’estiu nom’ha donat més temps per dedicar-me als post perquè hi ha un nou membre a la família, en Martí, queara te um mês i mig i és un sant baró però tot i així la dedicació a uma criatura (i fan dos!) no és poca. Tot i així, la indignació estiuenca va fent camí.
Normalment l’agost (el mes del meu aniversari, per això encara em deu fer mês ràbia) està farcit d’esdeveniments desagradables o desastrosos: enguany 4 assassinats de dones em mans de la seva parella, l’accident d’Spanair (què fort! La meva solidaritat amb les familias de les víctimes) o les mentides insistents de ZP han estat l’amargor de les vacances. Evidentment el nivell d’incidència emotiva i política de cada fet és molt diferent però.
[@more@]
Em centraré, per economia de temps, en les declaracions del Presidente del Gobierno del Reino de España sobre el finançament. Fa anys que les mentides i les promeses incomplertes corren però enguany s’estan superant. Van endarrerir-se en la publicació de les balances fiscals (perquè no volien publicar-les, és clar) i ara en la negociació del finançament intenten de nou el cafè per a tohom.
En aquest sentit es va impulsar des de diferents fronts i partits una acció unitària, val a dir que no hi havia un consens total però si una voluntad d’aconsseguir un bon finançament per Catalunya i la conciencia que un sol partit, unes guantes persones soles no ho aconsseguirien. El PSC va ser temorenc però alhora va mostrar-se decidit a formar un front comú… ha actuat però la marca blanca del PSC.
Trist paper el d’IC-Verds (espero que EUiA se’n desmarqui Jordi) de trencar launitat d’acció i posar-se al Server de no sé sap quins interessos a canvi de no sé sap quins beneficis en contra del país. Trist paper el del diputat Herrera i el Conseller Saura que pagarem totes i tots els catalans per un tema de manca de visió de país i d’una visió patrimonialista de la politica. Ara anavem a millor, no ja en el finançament però si en la unitat d’acció i no és el primer cop queel país perd si perdem aquesta unitat.
