Ara mateix sóc de baixa maternal a la qual afegeixo uns dies de vacances però després de netejar, cuinar, planxar, canviar bolquers, fer biberons… i un xic de vida familiar realment faig vacances?
La desconnexió laboral és alta (no total) però és evident que es viu molt més intensament aquest treball invisible i bàsic que sempre les dones hem reivindicat com a necessari de valorar i visibilitzar.
si valoressim econòmicament aquest treball (que ara algunes persones comparteixen bé en parella bé amb ajut extern) possiblement pendria una major importància social. És el gran repte, que allò que és per a tohom es comparteixi entre tothom i no només entre el 52% de la societat.
En el meu cas sóc monoparental i no comparteixo però el fet de compartir vacances en família et fa ser molt més conscient de la gran necessitat que la consciència del comú avanci fermament.
