Massa vegades, en política i en la vida, les coses no tenen matisos. En els debats només es tenen en compte posicions maximalistes en que els grisos esdevenen impossibles, tot és o blanc o negre. Els objectius de pocs esdevenen els projectes comuns i una sola línia és la que es vol imposar. [@more@]
Per sort, la vida és diversa, com ho som les persones i les opinions. Aquestes posicions maximalistes no ajuden a establir línes de col·laboració estratègiques i confiança en projectes polítics. La participació, el saber escoltar (no només fer-ho veure) i la voluntat de formar part d’una barreja i no ser-en exclussivament el lider són, al meu entendre, la única manerade recuperar la credibilitat en la política.
Política és tot, aquest és un lema del maig del 68, un lema feminista i una realitat que molts han volgut oculta. l’exercici deles drets i les responsabilitats ciutadanes no només es donen en el marc del vot sinó en la participació activa, en l’opinió pública.
Els partits polítics (i moltes entitats també, cal reflexionar molt més enllà) són estructures patriarcals poc permeables. Han anat homogeneitzant el seu funcionament intern i el seu missatge extern i a la desconfiança endèmica de la ciutadanía s’ha afegit la desilusió.
Sóc militant d’Esquerra i he passat per altres projectes polítics prèviament que tot i ser alternatius no em sembla que tampoc generin aquesta confiança. Cal fer una reflexió a fons. Des d’Esquerra ens hem confiat massa. Som gent normal i hem cregut que malgrat els contextos i les estructures tohom ens i reconeixeria i no ha estat així. Cal que el congrés sigui un espai de debat i no un alluita pel poder que és el que moltes vegades sembla i els mitjans de comunicació en destaquen.
Al darrera de cada corrent hi ha un projecte polític, alguns d’ells són molt propers d’altres ho són menys però cal que tots i cadascun d’aquests lideratges (tots discutibles possiblement) s’exerceixin des de la responsabilitat i no des del safareig. Tenir diferències polítiques ens ha d’ajudar a reflexionar i establir renovades línies comunes i no per tenir tribuna a la premsa que ens doni més visibilitat. Això és el que ens treu la confiança. Esquerra segueix sent el partit de les mans netes i la única força amb projecte renovador, però això no ha de ser només un convenciment intim sinó una voluntat política i ho hem de saber demostrar.
