Parlant la gent s’entén

La situació que els darrers dies es viu a l’Estat, especialment a Euzkadi, a partir de l’atemptat a la T-4 a l’aeroport de Barajas és un retrocés important per a aconseguir al pau al País Basc.

Si bé cal tenir en compte que tots els processos de pau són complexos i es poden donar retrocessos importants, també és veritat que per primer cop ETA havia encetat una via seriosa de diàleg amb gestos més que simbòlics. L’atemptat de Barajas  trenca aquesta dinàmica tot i que no hauria de ser un trencament de la via del diàleg per a obtenir la pau.

[@more@]

La pau és un objectiu massa important i encetat un procés seriós cal no abandonar-lo. Si bé l’atemptat representa una expressió de l'horror, una agressió duríssima i una demostració de força estúpida en la que no s’ha tingut en compte, un cop més, la vida de les persones. Val a dir que ETA, que mai reconeix errors, en el comunicat posterior, qualificat de cínic per molts, ens mostra indicis de reconeixement d’aquest error.  Si tenim en compte l’exemple divers que han tingut alguns altres processos de pau val la pena seguir optant per la via del diàleg. De fet la via polícial i judicial, així com el compliment de condemnes segueixen sent vies exercides per l’Estat, el diàleg és, pel Govern espanyol una via més, una via que obre noves possibilitats i esperances per a la pau al País Basc i que no es pot permetre el luxe d’abandonar.

És evident que el mon abertzale no està cohesionat després d’aquest atemptat i que les declaracions d’Otegui o de representants parlamentaris d’EHAK ens fan veure que les passes del món polític abertzale cap a una resolució pacífica del conflicte poden ser valentes. Massa morts, massa víctimes, massa persones afectades, massa enfrontaments… cal acabar i el diàleg és una via oberta que no es pot tancar malgrat els greus successos de Madrid.

Els processos de pau necessiten temps i mai s’havien aconseguit unes condicions per a la negociació com les que ETA va obrir amb l’anunci de treva unilateral i indefinida. L’atemptat de la T-4 ha estat un cop important i un retrocés però la negociació ha de seguir. S’ha de recuperar la unitat aconseguida i el consens necessari per seguir avançant però no es pot donar per tancat el procés de pau. Iniciatives per al diàleg com les que hem trobat el darrer any amb AHOTSAK han de ser referent i exemple, la pau és possible.

Els processos de pau no són possibles sense negociació, tenim massa exemples en el que la via militar o policial l’únic que fa és aprofundir les distàncies entre els actors del conflicte. A Euzkadi els diferents actors polítics han de repensar l’acostament i el diàleg de les forces polítiques basques per recuperar un clima on sigui possible la reconciliació social, pas imprescindible per a la consecució de la pau. L’entorn abertzale ja ha manifestat la necessitat d’acabar amb la violència per seguir amb el diàleg, s’ha d’aprofitar el moment, malgrat el procés és llarg segurament mai com fins ara s’ha estat a prop de la pau.

Després de les manifestacions de Bilbo i Madrid, avançar per aquest camí és obligat, sabent que no serà fàcil.

Tweet