Centralisme democràtic

El PSOE i ZP han degut entendre que el centralisme democràtic era tota una altra cosa i el gran ministre Caldera el seu representant al Regne d'Espanya.

 La llei de dependència, el projecte de llei d'adopcions, la llei d'igualtat… totes intenten (algunes aconssegueixen) entrar per la via dels drets en un conflicte de competències.

[@more@]

El fet és que actualment a les catalanes i catalans i al nostre Govern ens estan posant contr ales cordes. Ens posen al dilema de triar entre drets socials i competències.

Per exemple, la llei de dependència. Jo mai he estat una ferma defensora d'aquesta llei perquè la considero complicada i excessivament harmonitzadora però tot i així crec que és un pas importantíssim en el desenvolupament de drets socials no reconeguts a l'Estat espanyol. Ara som en un moment complicat entre triar drets o portar-la alTribunal Constitucional.

 Amb moltes contradiccions jo defenso exercir i desenvolupar els drets i així ens ho reclamen les 280.000 persones que a Catalunya en seran beneficiàries. El Consell de la Gent Gran d eCatalunya, per exemple, ha fet un aresolució en la que ens diu que desenvolupme la llei i no entrem en conflicte. Hem consta que ha estat una decissió dolorosa, com em consta que ho és per la Consellera Capdevila que lidera el Departament d'Acció Social i Ciutadania però hem de ser responsables amb la ciutadania.

Tot i així, la nostra llei de Serveis Socials serà més avançada i reconeix drets universals, ara està fent el camí al Parlament però la llei de dependència ens posa pals a les rodes per al finançament.

Un cop dit això també crec que hem d'impedir ingerències del calderer major del regne i que la llei d'adopció que volen impulsar ha de ser frenada perquè és una competència transferida ja amb l'anterior Estatut (no el pactat per Mas i ZP i que tenim al COnstitucional) iperquè precisament en un tema tan sensible i tan obert, un tema que està generant tants problemes i que cal reorganitzar s'estan posant les bases, precisament amb la nova llei d'infància i amb la nova Secretaria d'Infància creada per la Generalitat.

El desig centralitzador de Caldera i ZP no semblen tenir límits però les coses s'han de fer amb educació i educació també és posar límits (tal com diuen en pedagogia). Potser ens toca ,un cop més, fer el paper d'educar l'estat per frenar-lo, abans no ens quedem sense competències.

Ara hem d'impedir que en stornin a posar al mateix entrellat, resoldre les coses no vol dir haver-les de centralitzar i harmonitzar, no som menors d'edat i sabem, els catalans i catalanes, resoldre les coses de forma dialogada, pacífica i resolutiva, cosa que està per demostrar per part de l'Estat espanyol.

En tot cas, caldria aclarir al PSOE que el centralisme democràtic no és pas això, però poder quan van abandonar el marxisme també van oblidar alguns conceptes. 

Tweet