Article publicat a Nació Digital
Diu Joan Margarit en un poema que «la llibertat és quan comença l’alba en un dia de vaga general«. L’exercici del dret a vaga, aquest 18 d’octubre, és en aquest sentit, una vaga pels drets i les llibertats. De fet, portem diversos dies de mobilitzacions per la llibertat dels presos i les preses, de reacció a una sentència injusta, indecent, que conté errors, que forma part de la restricció de la llibertat d’expressió i de la persecució de la dissidència política.
Mobilitzacions que van iniciar-se de forma massiva i pacífica. Dilluns, la única violència clara -i gratuïta- va ser la policial. La violència va aparèixer a escena i s’ha demanat de condemnar-la i, si, condemno, condemnen-la. Però la condemna només ha d’aparèixer d’una banda? Es parla d’infiltrats, de joves eixelebrats… però la primera violència ha estat la de l’Estat privant de llibertat persones innocents. Una violència d’Estat que ha seguit amb gran violència policial que s’ha portat a terme sobre gent que es manifesta pacíficament, sobre periodistes identificats.
Violència que segueix en titulars dels diaris que parlen de «xoc entre grups de signe contrari» per parlar de les agressions feixistes d’ahir a Barcelona, en les que grups de nazis van atacar manifestants al final de les mobilitzacions -amb certa connivència policial, per cert- i van ferir greument un jove. Violència que segueix en tuits de perfils oficials que la justifiquen.
La manca de transparència també és violència. El Govern de la Generalitat ha tancat files a l’entorn d’un conseller que no ha donat cap explicació. Un conseller que ha justificat l’acció policial excessiva, intensa i desproporcionada. Violència també és l’opacitat i el paternalisme, aquest que justifica les accions de la BRIMO «per evitar denúncies per sedició contra els manifestants».
Diferents entitats cíviques i socials han fet una crida a aturar aquesta violència: la llibertat es pren però no amb violència. De fet, en una situació de violència sempre és el més fort qui guanya, les eines dels sectors més febles i més desafavorits no es poden basar en fets violents, les mobilitzacions pacífiques, passiva o activament, el dret de protesta no es pot recolzar en base a aldarulls que no tenen fonament clar. Tampoc hem de caure en la manipulació de l’excés de criminalització, recordem que Jordi Cuixart i Jordi Sánchez són a la presó per un suposat tumult violent i acusats de sedició. Recordem, també, que Carme Forcadell és acusada de sedició per permetre un debat parlamentari.
La criminalització hi és, però la violència no ens dona la força. Deia Xirinachs que «la no-violència no pot ser una cobertura del sistema violent dominador ni una mordassa del poble contra la violència del poder», reflexionem i aturem aquesta espiral.
Avui és un dia de vaga general, escric a l’alba exercint la llibertat. Un dia que és massiu, en que arribaran a Barcelona milers de persones d’arreu, en que famílies senceres participaran de marxes i manifestacions. La violència no té cabuda, cap violència! tampoc la policial.
