Ens aturem per canviar-ho tot

Article publicat a El Triangle

L’any passat pel 8 de març, moltes dones ens vam aturar. Vam deixar de treballar, vam deixar de consumir i vam fer vaga de cures. També ens vam manifestar i va ser un èxit de participació, de visibilitat i de complicitats. Van ser accions descentralitzades i mobilitzacions massives que guanyaven el carrer. L’any 2017 ja s’havien aturat milions de dones arreu del món, perquè és una vaga global que vol fer visible allò que volem i allò que fem. El 2018 va tenir més impacte i es van ocupar els carrers amb grans manifestacions. 

Aquest 2019 es vol una vaga més visible, més massiva i inclusiva. La CGT –Confederació General del Treball de Catalunya– i la IAC –Intersindical Alternativa de Catalunya– són les organitzacions sindicals que han fet preavís de vaga. Les raons que ens mouen són les mateixes i anem sumant. Des de l’any 2010 les xifres de geofeminicidi, recollides per Feminicidio.net, indiquen que hi ha hagut 1.000 assassinats de dones en mans d’homes. De fet, durant el 2018 hi ha hagut 31 dones assassinades als Països Catalans i 98 a l’Estat espanyol. Unes xifres preocupants amb uns pressupostos contra les violències masclistes que han anat minvant en alguns casos. Tot això amb una justícia que ha menystingut les dones amb sentències com la de la Manada o la violació grupal d’una dona amb discapacitat intel·lectual. Sentències incomprensibles però que no són úniques, n’hi ha força de semblants en les quals l’agressor o agressors tenen penes menors o atenuants que no troben a les dones agredides, que, sovint, són jutjades doblement. Com vestia, quines són les amistats, si beu, si fuma… són acusacions contra elles que serveixen de justificació als agressors. A hores d’ara, l’any 2019, ja hi ha hagut 12 assassinats a l’Estat.

Una altra raó per a la vaga la trobem en l’àmbit laboral: les dones cobrem, de mitjana, un 23% menys que els homes, l’anomenada bretxa salarial. Una bretxa que augmenta amb l’edat i en què, com més estabilitat laboral, més gran és la diferència salarial. A això s’afegeix la precarietat laboral, que afecta homes i dones, però especialment les dones, pel que fa a la parcialitat dels contractes. En aquest sentit cal destacar que s’explica en part per un major pes del treball a temps parcial, però la bretxa salarial a temps complet duplica la del temps parcial.

Però la vaga la fem també per la llibertat, perquè els nostres cossos estan controlats per la legislació; és a dir, no som lliures de decidir per nosaltres mateixes sobre el nostre cos. Les lleis no sols no ens reconeixen aquest dret, que esdevé un privilegi únicament masculí, sinó que ens el limiten. En el mateix sentit, no es permet una educació sexual i afectiva a les aules que permeti afrontar amb normalitat una sexualitat i afectivitat diversa a les nenes i nens. La societat imposa en l’educació un model heteronormatiu, limitador i invisibilitzador d’identitats i sexualitat.

Una raó central de la vaga aquest 2019 és el racisme i la xenofòbia, una tendència i un sentiment a l’alça, juntament amb la limitació de la mobilitat i la llibertat de les persones. Moltes dones es veuen forçades a migrar per raons econòmiques, socials, legals o bèl·liques. Moltes d’aquestes dones són refugiades sense drets i, sovint, sense reconeixement legal. Moltes pateixen violències masclistes i racisme. La legislació que limita la mobilitat així com la puixança de tòpics i mentides sobre la migració afecten directament els seus drets i el seu benestar. En el cas de l’Estat espanyol, és un Estat imperialista que va esgotar els recursos de les colònies i, en molts casos, va abandonar-les en mans de l’absolutisme entregat a la metròpoli i ha seguit produint pobresa, explotació i forçant a la migració. Això sense deixar de banda la venda d’armament de forma il·legal a països en conflicte, regenerant el conflicte i empitjorant les condicions de vida. Aquestes dones arriben cercant refugi i oportunitats i troben violència i exclusió, fruit de fronteres racistes i colonials i d’una ideologia capitalista i patriarcal que imposa desigualtats.

Aquestes i moltes altres raons són les de la vaga del 8 de març. En tenim moltes, moltes més, però també tenim propostes per superar-les, tenim anhels de transformar la societat. Volem una societat millor, més equitativa i lliure. Per això, des del feminisme es farà i es crida a la vaga. 

Aquesta entrada s'ha publicat dins de articles i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.