This is the real Spain

Imatge relacionada

Postcards that lift the lid on the real Spain

Article publicat a El Triangle

Menyspreu, venjança, maltractament, tortura… són paraules que venen al cap quan veus com traslladen les persones preses (totes) i, especialment ara, aquelles de les quals tens la seguretat d’innocència. Persones que formaven part d’un govern que va convocar un referèndum, persones que han liderat entitats socials que reclamaven el referèndum, persones que han presidit la cambra legislativa i que han permès parlar de la República catalana.

Alguns porten més d’un any a la presó, d’altres tot just farà un any. Presó preventiva acusats de sedició i rebel·lió pel simple fet de deixar parlar, de deixar votar, de manifestar-se al carrer. El delicte: expressar-se. La llibertat d’expressió afecta també cantants, artistes, titellaires, tuitaires… La llista és llarga, alguns han anat a l’exili, d’altres a la presó i altres són a punt d’ingressar-hi. This is the real Spain.

Un autocar amb compartiments individuals que són tan grans com un lavabo d’avió, amb un seient, cinturó de seguretat que no poden descordar des de l’interior, una càmera de vigilància a cada dependència que permet veure tots els moviments de les persones que hi ha a l’interior. No es veuen entre elles. Amb un petit forat que no els permet veure l’exterior, només deixa entrar un raig de llum. I un lavabo compartit per si necessiten anar-hi (prèviament han d’avisar perquè els traslladin). Així passen 10 persones un viatge de 7 hores des de la presó de Brians a Alcalà Meco i Soto del Real. No hay nada tan valioso como la verdad.

Arriben a la cel·la, desposseïts de tot. Esperen que arribin les seves pertinences. Entre aquestes han portat fotos i un exemplar d’El Jueves que permetrà riure en aquests moments. Però no arriba, perquè la revista satírica la consideren tòxica a la presó. Tampoc arriben algunes fotos perquè la família i amics portaven el groc prohibit. Tampoc reben cap de les seves peces de roba grogues, perquè les consideren nocives per a la convivència. España es inclusión. España es diversidad.

A fora molta gent els va acomiadar, van voler donar l’escalf a la sortida de totes les presons. Cridar perquè els i les preses polítiques sentissin que no estan sols. Altres van fer vídeos des de dins de furgonetes i reien de la bona gent, de les preses i els presos. Reien dels i les que reclamen llibertat i diàleg. Según la OCDE España està al nivel de los países más abiertos y desarrollados del mundo.

El fiscal de l’Audiència Nacional espanyola, Pedro Rubira, que porta el cas del judici a la cúpula dels Mossos d’Esquadra per rebel·lió i sedició, ha posat en dubte la imparcialitat dels i les jutges de Catalunya per portar el cas. Mentrestant la justícia imparcial espanyola ha condemnat Valtonyc o Pablo Hasel per cantar. Ha portat a judici Cassandra Vera per fer un tuit. Ha jutjat i condemnat Willy Toledo per cagar-se en Déu i la Verge. Ha deixat lliure la Manada. No jutja els capellans, monjos, bisbes, acusats d’abusos sexuals a menors. Ha absolt maltractadors que finalment han matat la seva dona. Porta a judici tres activistes feministes per treure en processó el Cony Insubmís. Ni tan sols investiga un policia nacional que va agredir un fotoperiodista. Freedom House elabora un índice de países libres, parcialmente libres y no libres. En él, España aparece  como un país libre, con una puntuación de 94 sobre 100.

El judici que acaba de començar és un despropòsit jurídic. Demanen 25, 17, 16 anys de presó per convocar un referèndum i votar al Parlament unes lleis. Utilitzen les seves lleis per acusar i demanar presó, inhabilitació i sancions a la majoria de líders catalans i catalanes de l’anterior legislatura. Han aplicat, i alguns encara en demanen una aplicació més severa, l’article 155 de la Constitució per tal d’exercir constrenyiment. El judici és una eina més contra la llibertat que les lleis democràtiques reconeixen. Una justícia que es mostra gens independent d’un Estat que rescata bancs i desnona persones. La Constitución española nos ha dado el marco adecuado para encauzar el período más largo de libertades, desarrollo social y prosperidad econòmica de nuestra historia.

Aquest judici té més d’humiliació, venjança i desig de submissió que no pas d’aplicació de les lleis i la justícia. Les condicions en què es porta a terme tenen molt de repressió, de vulneració de drets, de retallada de les llibertats, de regressió de drets socials, econòmics i polítics. Un judici farsa que vol acabar amb l’esperit crític i la possibilitat de transformació social. This is the real Spain! 

Aquesta entrada s'ha publicat dins de articles, Independentisme i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.