Un 28 de juny més?

Imatge relacionada

Article publicat a Xarxanet

El 28 de juny és la data central de commemoració i reivindicació del moviment LGTBI. Són innegables els avenços en drets, lents però constants, dels darrers 20 anys: reconeixement de parelles de fet, matrimoni igualitari, llei de drets LGTBI i contra la LGTBIfòbia i recentment que l’OMS deixi de considerar la transsexualitat una malaltia (tot i que no la treu dels manuals de diagnòstic deixant-la com a disfunció sexual). Avenços que consoliden drets, massa lentament, i posen sobre la taula nous reptes polítics.

Actualment les polítiques públiques LGTBI s’assumeixen com a necessàries en l’àmbit institucional No tan lluny de les primeres implementacions a Barcelona i la Generalitat l’any 2005 els ajuntaments impulsen polítiques municipals i creix la col·laboració institucional a partir de la xarxa SAI (Serveis d’Atenció Integral) per a les persones LGTBI.

Tot i  reconèixer que des del 2005 les institucions han fet ràpids progressos, també cal dir que  malgrat els avenços són molts, si els comparem amb els drets que es podien exercir fa 30 anys, seguim avançant amb lentitud i cal una empenta important en l’aplicació legislativa i la sensibilització social.

L’aplicació real de la coeducació en l’ensenyament és una necessitat urgent no només per al treball al respecte de les persones LGTBI sinó d’uns valors d’equitat de gènere i reconeixement i respecte de la diversitat. En aquest sentit la formació de les persones responsables en l’educació en tots els seus cicles i aspectes: formal pel que fa a infantil, primària, secundària i universitària però també la formació en el lleure, és un aspecte fonamental de canvi.

La formació de professionals en l’àmbit de l’atenció sigui social o sanitària és imprescindible en l’exercici dels drets. La llei dels drets de les persones LGTBI i contra la LGTBIfòbia posa sobre la taula aspectes fonamentals, s’han començat a desenvolupar però encara queda molt camí per recórrer i la igualtat de tracte és un dels pilars per a la no discriminació.

Els canvis socials i institucionals es poden fer des de la visibilitat i la sensibilització. La transformació cap a una societat més justa i respectuosa amb els drets és una lenta transició però estem en moments cabdals i tenim els instruments per fer-ho.

Cert que tenim bones notícies, avenços que es consoliden, però aquest 28 de juny, dia internacional per l’alliberament de les persones LGTBI, es plantegen nous reptes polítics per seguir avançant i aconseguir una societat sense cap tipus de discriminació.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de articles, LGTB i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.