La segona fila

Foto: Alberto Estévez

Article publicat a Nació Digital

Em sento compromès amb la lluita feminista. Tenim encara molta feina a fer a les institucions” Són paraules de Roger Torrent, el nou president del Parlament de Catalunya. Un compromís necessari per una legislatura que s’ha iniciat  amb una mesa desequilibrada: només una dona –Alba Vergès– dels set membres de la mesa.

El 2015 el Parlament va aprovar llei d’igualtat efectiva de dones i homes, una llei que té encara molt per desenvolupar, tot i que ja ens quedava curta en el moment de la seva aprovació. El propi Parlament incompleix les lleis que aprova, les directrius marcades, les expectatives socials.

Les dones seguim a la segona fila, malgrat ja som lluny d’aquella primera legislatura en què només set dones ocupaven els escons de l’hemicicle. El nombre de dones ha augmentat considerablement però es fa evident que no s’ha tingut en compte alhora de presentar les candidatures a la mesa del Parlament. De fet, només Esquerra Republicana de Catalunya ha fet una proposta paritària, la resta tots han estat homes, inclús en el cas de les forces que no van obtenir representació en les votacions.

La anterior presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va fer una aposta ferma per la paritat en la política i en la societat impulsant el cicle de xerrades “La igualtat efectiva entre dones i homes, un repte de país”. Una sèrie d’actes que volien destacar la feina feta, les aportacions de les dones però també el molt que encara queda per fer. Anne Phillips, professora de Ciències Polítiques de la London School of Economics and Political Science, va dir fa uns mesos que la xifra actual de representació de les dones a nivell mundial és de tan sols 23’5%, una infrarepresentació preocupant que, a més suposa una evolució positiva durant els darrers 20 anys. Catalunya no és una excepció però el fet que actualment gairebé el 43% del Parlament siguin dones, així com els reiterats compromisos expressats per les diferents forces polítiques haurien de fer sentir vergonya pel fet que la mesa del Parlament no sigui coherent amb percentatge i compromís.

Som al segle XXI, amb una legislació que ens posa sobre la taula eines per avançar cap a una igualtat real. Les dones som el 51% de la població i amb un lideratge social innegable. Les dones movem el món assumint una segona jornada de feina, amb poca corresponsabilitat, amb moltes dificultats per conciliar i amb poca vida personal. Les crítiques han estat moltes, les autocrítiques han estat menys. Hi ha crides a la reflexió però el que cal és que el Parlament actuï. La qualitat democràtica dels partits polítics que la formen està en dubte, han deixat les dones al seient del darrere un cop més.

El nou president del Parlament té molts reptes sobre la taula però un repte important és el de consolidar les bases d’empoderament compartit que Forcadell havia iniciat. Fer del Parlament una institució oberta accessible i participativa també a les dones. La igualtat d’oportunitats ha de ser un dels fonaments d’aquesta nova etapa que el país reclama, tal com Torrent va evidenciar en el seu discurs i això només es pot fer comptant amb nosaltres les dones. El primer pas, la constitució de la mesa, ha estat un pas que ha anat en la mala direcció en aquest sentit però ha de ser esmenat. Cal un aprofundiment democràtic que compti amb les dones a primera fila.

 

Aquesta entrada s'ha publicat dins de articles, feminisme, pensament polític i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.