Justícia cega i sorda

Ells no volen que se’ls vegi, aquests són els violadors de San Fermín 2016

Article publicat a Nació Digital

Poques hores abans de tancar aquest article hi hagut a Barcelona una concentració fruit de la indignació. Una concentració que vol denunciar tot el que està passant a l’entorn de la violació múltiple dels Sanfermins i l’actitud de la justícia.

Una celebració festiva multitudinària. Cinc homes, entre els quals dos que tenen formació militar, i una noia de 18 anys, divuit, tot just assolida la majoria d’edat. Missatges previs de watssapp «la manada». La manada, els cinc homes surten de cacera, decidits i amb certa planificació. Troben una jove, l’assetgen i la violen. Tot això presumptament, perquè la justícia els reconeix la presumpció d’innocència. Enregistren vídeos i els distribueixen entre els amics.

Una matinada del 7 de juliol del 2016 i una jove que surt amb els amics i amigues a gaudir de la festa. Troba 5 homes que li doblen l’edat. Que l’assetgen, la forcen, la obliguen a fer una fel·lació a tots ells i la penetren. Li roben el mòbil i la deixen al carrer. Tot això presumptament, perquè la justícia no pressuposa que els fets han esdevingut.

La jove denuncia, ells li posen al darrera uns detectius. Arriba el judici i el jutge accepta com a prova un informe dels detectius que afirma que no va quedar traumatitzada, bàsicament perquè ha seguit vivint i ha intentat fer una vida normal, malgrat el que va passar. El jutge no accepta els missatges de watssapp previs, els que mostren les intencions dels cinc. La víctima esdevé culpable i els «presumptes» criminals es netegen la cara perquè ella no es va «resistir» i ha comés l’error de seguir vivint.

Cada dia es denuncien tres violacions al Regne d’Espanya, el 95% passen en espais d’oci nocturn. A Catalunya, segons dades de Mossos, els delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual són 617, només registrats els dos primers trimestres del 2017 .

Quin és el relat d’aquesta presumpta justícia? Com estan actuant els jutges amb les dones, amb les classes populars, amb la gent normal?

Una justícia que reconeix la presumpció d’innocència a agressors que han presumit dels fets i ho han difós. Una justícia que reconeix als agressors el dret a la intimitat. Una justícia que parteix del prejudici masclista i revictimitza la dona que ha patit la violació, una violació múltiple. Una justícia que nega els drets a les dones.

Justícia injusta, el que hauria de ser un oxímoron acaba sent una realitat. Una justícia que és cega als fets però no a les persones. Fent repàs de les sentències que afecten a dones que han estat agredides trobem empatia i sensibilitat nul·la i, sobretot, menyspreu per les lleis que donen drets. Però també una justícia al costat del poder, dels poderosos, dels forts, dels dominadors.

Una justícia que fa possible que en una violació múltiple la víctima sembli culpable, en sigui la responsable. Una justícia que demana 22 anys als violadors múltiples de Pamplona mentre demana 50 anys per una baralla de bar a Alsasua. Una justícia que empresona qui posa urnes i exculpa els violents i els corruptes. Una justícia que està mostrant-se com el que és: cega, sorda, injusta, insensible, patriarcal.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de articles, feminisme, Violència masclista i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.